Ja podem organitzar sortides a les nostres muntanyes.
Consulteu l'apartat "Senderisme, GR 92, Via Augusta, Marxa Nòrdica i altres"

Tornar a la pàgina principal

L'AEEF és una entitat excursionista i cultural nascuda el novembre de l'any 1945, segons consta en les diligències de la FEM,  amb la finalitat d'agrupar en una sola entitat els afeccionats a la muntanya i, alhora, els que recorrien el país amb l'esperit heretat de la Renaixença recollint els trets culturals autòctons. Els primers fundadors es repartiren alternativament els números de soci, ara un folklorista, ara un muntanyenc. El primer president, en Joan Rigall Casajuana, era un insigne folklorista i excursionista que havia recollit, entre altres, més de dues-centes danses tradicionals, així com dites, refranys, cançons, etc.
La primera circular de l’AEEF diu:

“es va pensar crear una entitat que unís la investigació folklòrica a l’excursionisme pròpiament dit i comprengués no solament l’impuls d’una escalada i totes les altres satisfaccions que ens pugui donar la muntanya i la neu, sinó també aprofitar la coincidència de ambdues aficions per encaminar-les a l’amor per el passat espiritual de la nostra terra per ressuscitar allò desaparegut, reconstruir allò derruït i conservar allò de valor que ens resta dels avantpassats”

Aquesta idea de país ens porta a prendre com a patró de l’entitat el mateix que ho és de Catalunya: Sant Jordi, que passa a ser el motiu principal del nostre anagrama.
Entre els folkloristes cal destacar, entre altres, el mateix Joan Rigall; Josep Ma. Castells, les germanes Montserrat i Teresa Riera, La Rosa Ragon, en Joan i la Pepita Clot, en Sebastià Bergonyó fill...
Dels excursionistes cal recordar, per exemple, l’Antoni Ruiz, els germans Ramon i Daniel Pi, Sebastià Bergonyó, pare; Pere Vidal, l’Albert Rocamora, posteriorment inscrit així com l’Àngel Pañella del Museu Etnològic i el President de la Societat Catalana d’Arqueologia Josep Barberà.

Ja en els primers anys molts es feien creus com una entitat tant jove podia organitzar tantes activitats: una primera exposició regional d’escalada, un saló de material excursionista o un dels primers concerts de sardanes de postguerra, malgrat tantes i tantes dificultats en aquells temps de la dictadura. A tots els campaments socials sempre hi actuen integrants de la secció de música i dansa.
També fèiem uns cursets clandestins de català, impartits pel mestre Jordà i l’afegitó d’unes conferències a càrrec de l’editor Jaume Aymà.

Protecció de dades personals
Segons el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques quant al tractament de dades personals (RGPD), us informem que les vostres dades s’han incorporat en un fitxer titularitat de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore.
D’acord amb la normativa de protecció de dades vigent us informem que les vostres dades personals seran tractades sempre sota les directrius del responsable del fitxer per a les finalitats següents:

- Tramesa d’informació de les activitats organitzades per l’AEEF
- Gestió de cobrament de les quotes establertes
- Convocatòries a reunions i/o assemblees que oficialment es convoquin

Tret d’obligació legal, les vostres dades en cap cas seran cedides a tercers.
Les dades es tractaran sobre la base del vostre consentiment. Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat de dades, limitació, oposició i revocació del consentiment si és el cas, dirigint-vos, a través d’una sol·licitud, per carta, o per correu electrònic, a:
Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, - NIF: G - 58125725
Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com

Política de protecció de dades personals

Objecte
D’acord amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques quant al tractament de dades personals (RGPD), aquesta política pretén facilitar-vos la informació prevista als articles 13 i 14 de l’esmentat Reglament, així com d’altra que es considera necessària sobre com recollim i com utilitzem les vostres dades personals.
Qui és el responsable del tractament de les vostres dades? El responsable del tractament de les vostres dades personals és l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat sense ànim de lucre inscrita al registre d’Entitats Esportives amb el número 1717, amb:

NIF: G - 58125725
Adreça electrònica de contacte: infoaeef@gmail.com
Domicili: carrer Avinyó, 19, prl, 08002 Barcelona
Telèfon: 623 422 942
El representant del responsable del tractament és el Sr. Jordi Torres i Grangé, president de l’AEEF.

Entre els fets destacats relacionem:
1947      es pren part a l’Aplec Excursionista Abat Oliva, on es va fer ofrena d’unes pedres pel basament del tron de la Moreneta, obtingudes, com totes les altres, en escalades; en el nostre cas de la regió de Les Agulles. Es participa també en l’homenatge a la Cobla Barcelona.
1948      Participació en l’homenatge  a Aureli Capmany
1952      Ens trobem en el Centenari de la Restauració de les danses popular a Catalunya.
              El 30 de novembre té lloc l’homenatge (censurat) a Mossen Cinto, a Vilajoana, també amb presència de l’AEEF.
1954      Organització d’un gran festival a Santes Creus amb motiu de fer entrega al Patronat d’una arqueta construïda per un associat, que haurà de contenir el cor incorrupte de Blanca d’Anjou, fins llavors guardat en una caixa sense cap valor.
1956      Es torna a fer un homenatge a Verdaguer el 20 d’octubre d’aquest anys, amb l’excusa de construir-hi un mirador amb el seu nom.

La neu:
Els esquiadors eren molt i actius; molts anys la secció tingué unes cambres fixes reservades a l’inefable Can Pernils de La Molina. Han deixat de fer-se les festes de benvinguda i de comiat de la neu cada any.

L’espeleologia:
En la dècada dels 50 – 60 l’activitat arrela fort entre els associats i fins i tot s’assoleix una primera: l’avenc Asensio o del Pipa al Garraf, d’uns 80 metres, tot un rècord aleshores.

Tir amb Arc:
A l’AEEF li correspon l’honor de ser l’entitat que introduí el Tir amb Arc a la península. L’any 1945, amb motiu d’un campament a Font de Banyeres, a Centelles, es dugué a terme el primer concurs d’aquest esport. El 1948, amb motiu de la pel·lícula “Robin de los bosques” s’organitzà un concurs a Piscines i Esports amb participació de grups, la majoria d’entitats muntanyenques. A partir d’aleshores mai ha deixat de ser una activitat present a l’AEEF. Socis nostres han estat membres destacats, entre ells:
Flora Cahiz, campiona de Catalunya 1950
Otilia Cahiz, campiona d’Espanya 1950
Jordi Soler, Campió d’Espanya 1960 -1962 -1964
Paul Breysse, president de la Federació Catalana del 1959 al 1969
La nostra sala permet fer pràctiques i disposem d'arcs propis que cedim als cursi llistes que venen a aprendre. assessorats, es clar per monitors experimentats.

Patrimoni arqueològic:
La cirereta de l'entitat podem dir que és el local del carrer d'Avinyó, 19 on hi descobrirem un llenç i dues torres de la muralla romana del segle IV i, annex, un important llenç de la primitiva muralla del segle I. Les visites a aquests monuments sovintegen fins al punt que hem arribat a tenir el sostre de 2000 visitants en un any. Aquestes visites es poden fer prèvia sol·licitud a la nostre Secretaria.

Etnografia i Folklore:
Té cura del manteniment dels arxius de cultura popular; Al primitiu arxiu de dues-centes danses recollides per Joan Rigall s’hi ha afegit còpia de bona part de l’arxiu de Josep Ma. Castells, d’Ignasi Viñolas, de Jordi Torres, l’arxiu musical de Carme Muñoz, etc.
Pel que fa a l’arxiu gràfic podem esmentar les més de tres-centes reproduccions de Sant Jordi a Catalunya, la col·lecció de postals de poblacions, recollides a la primera meitat del segle XX, l’Arxiu fotogràfic Cuyàs, donació del seu autor i consoci nostre i darrerament prop d’un centenar de reproduccions fotogràfiques en tamany DIN A-4 provinent de l’arxiu Josep Casals i Petit, on s’hi poden veure racons de viles i paisatges de principis de segle XX.

Santuaris muntanyencs:
Organitza una o des sortides mensuals als santuaris per tenir al dia l'important arxiu amb múltiples dades. En cadascuna d’aquestes sortides, realitzades en un autocar de reduïdes dimensions per tal de facilitar l’acostament als llocs, es poden visitar dos o tres santuaris muntanyencs per comprovar les dades existents i, alhora, esplaiar-se amb el paisatge.

Fotografia i Vídeo:
S'encarrega de les exposicions fotogràfiques i de les sessions de vídeo en pantalla gran, a més d'organitzar el concurs social de fotografia.

Sortides Culturals:
Durant tot l'any es realitzen vàries sortides entre les quals n'hi ha una a l'estranger. Organitzades amb tota cura, les locals permeten de conèixer el país a bastament.

Senderime:
També pels caminadors hi ha la seva activitat:; la marxa Nòrdica, l'Espiral Catalana, el Meridià Verc són diverses sortides que es fan al mes.
Cal destacar lLa col·laboració amb el programes Barnatresc i Naturtresc és constant.

Muntanya i esquí:
Pel que fa al sostre de l’AEEF, de 6782 metres, el HUASCARAN, al Perú, s’assoleix el 14 d’agost del 82 després de 9 hores de marxa i un desnivell de 800 metres entre geleres. La gesta és duta a terme per Vicenç Hernàndez, Vicenç Sànchez i Manel Cristòbal. L’activitat d’esquí de muntanya ens permet recórrer els Pirineus i els Alps. Molt recomanables les guies del nostre consoci Oriol Guasch per tots aquells que vulguin seguir aquesta activitat.

Festa de la Cançó de Muntanya:
Tot i no tenir coral, la nostra entitat ha organitzat cinc vegades la festa amb força èxit:
29 de maig del 83            L’Espluga de Francolí
5 de juny del 88               Santa Coloma de Farnés
21 de maig del 95            Prats de Molló
6 de maig del 2001          Arbúcies
30 de maig de 2010         Sarral

Altres activitats:
Podem destacar, entre altres, els concerts del tercer dijous, les conferències de diversos temes relacionats amb la muntanya, la història i la cultura popular; les exposicions, els cursets, etc.

Els nostres presidents:
Joan Rigall
Josep Ma. Pi i Tramunt
Daniel Pi i Tramunt
Jordi Barbany
Josep Ma. Pi i Roca
Ramon Estradé
Esperança Guardiola
Jordi Torres i Grangé