Fitxa tècnica

Trobada: a la pl. Ramon Berenguer III (metro L4 Jaume I).
Hora de trobada: 9.30 h
ITINERARI:
09.30 Comentari de l’entorn de la plaça Ramon Berenguer III,
10.00 Visita museu Diocesà i Pia Almoina (durada 45 minuts)
11.00 Visita Palau Lloctinent i Mirador rei Martí (durada 60 minuts)
12.00 Visita Palau Reial amb el Saló del Tinell i la capella Santa Àgueda (durada 60 minuts). .
Temps total: 2.30 h aprox.
Participació: està limitada a 20 persones, per tant és imprescindible inscriure's.
Import de la inscripció: 17,00 €, un cop confirmada la inscripció cal fer una transferència al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.
Inscripcions: Dilluns, dimecres i divendres de 18.30 a 20.30 al tel. 623 672 173 Sra. Montserrat.
Podeu obtenir la guia d'aquest activitat si CLIQUEU AQUÍ

Pl. Ramon Berenguer III el Gran (comentari de l’entorn de la plaça).
És un dels espais de Barcelona on es pot entendre millor la superposició de la ciutat romana, medieval i contemporània. El seu principal valor és que conserva un impressionant tram de la muralla romana de Barcino, sobre el qual es van construir edificis medievals.
El gran element monumental de la plaça és el pany de la muralla baix imperial, construïda o reforçada a començaments del segle IV dC. Aquesta segona muralla es va adossar a la fortificació anterior, del segle I aC, i va convertir Barcino en una ciutat extraordinàriament fortificada.
La muralla de Barcino tenia un perímetre d'uns 1.350 metres i estava protegida per desenes de torres; es construí amb grans carreus de pedra de Montjuïc, tenia diverses torres defensives; el gruix de la fortificació era considerable.
Cal remarcar la manera com les construccions medievals es van anar incorporant damunt de la muralla romana.
A sobre de la muralla destaca la capella Reial de Santa Àgata, construïda entre finals del segle XIII.
La plaça forma part del paisatge exterior del Palau Reial Major, residència dels comtes de Barcelona i posteriorment dels reis de la Corona d'Aragó.
La configuració actual és relativament moderna. Durant el segle XIX i començaments del XX, la muralla estava parcialment amagada per edificacions que s'hi havien adossat.
La urbanització de la zona va permetre recuperar la muralla i fer-la visible. La intervenció del 1934 i les restauracions de les dècades de 1950 i 1960 van permetre descobrir nous trams de la fortificació que havien quedat amagats per les cases.
Al centre de la plaça, de forma molt destacada, hi ha l’estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III, anomenat el Gran (Rodés, 1082 - Barcelona, 1131). Comte de Barcelona des del 1096. L’estàtua esta basada en un original de Josep Llimona del 1888, va ser fosa el 1950 sota la supervisió de Frederic Marès.
L'obra destaca per la seva monumentalitat, respon a l'evocació històrica iniciada pel moviment cultural de la Renaixença. La figura del comte té un port regi, com correspon a la seva dignitat, vestit amb riques vestidures i tocat amb la corona comtal. L'estil de l'obra és realista, com era predominant en l'època en què Llimona va realitzar el seu disseny.
En el 1950 es va col·locar l'estàtua, després de ser fosa en bronze per l'escultor Frederic Marès, qui va afegir de la seva autoria un nou model de la cua del cavall, que havia sofert desperfectes quan el model de guix va ser emmagatzemat. L'estàtua va ser inaugurada l'11 de març de 1950.

Pia Almoina
Les obres realitzades entre 1947 i 1953 deixaren al descobert els murs, així com una torre de planta poligonal de la muralla romana.
En el 1989, l'edifici va ser rehabilitat  i s’hi va ubicar el museu Diocesà.
La casa consta de dos cossos d'edifici. El de la dreta, amb façana al pla de la Seu i façana lateral a la baixada de la Canonja, fou bastit al segle xv. Consta de tres plantes, sota una coberta a dues vessants que té el carener perpendicular a la façana principal. El portal, d'arc rodó, té al damunt un relleu amb els atributs de la passió de Jesús, flanquejat per l'escut del Capítol catedralici i la imatge de Santa Eulàlia de Barcelona. A la cantonada hi ha una inscripció amb el nom de la institució, en lletres gòtiques. El cos del segle XVI, adossat al costat esquerre i amb façana al pla de la Seu, és d'una gran simplicitat i reflecteix, bé que austerament, la nova moda renaixentista en les columnetes toscanes de la galeria d'arcs escarsers que culmina l'edifici.

Museu Diocesà
El 22 d’octubre de 1916 s’inaugurà el Museu Diocesà de Barcelona a la planta baixa del Seminari Conciliar. Aviat es va començar a pensar en el trasllat del museu a la Casa de l’Almoina, trasllat que es va fer efectiu en el 1989, quan es restaurà l’edifici, i el Museu Diocesà de Barcelona obrí les seves portes a la Casa de l’Almoina amb l’exposició “Millenum. Història i art de l’Església catalana”.
A La celebració a Barcelona, l'any 1913, del Primer Congrés d'Art Cristià a Catalunya es va decidir crear el museu Diocesà a Barcelona. En menys d'un any es van rebre de totes les esglésies del bisbat més de 600 obres que eren fora de culte i que van ser la base del nou museu.
Les noves portes del museu van ser dissenyades i realitzades per encàrrec del Bisbat de Barcelona. La impactant obra visual realitzada, va ser objecte de dures crítiques a causa del contrast que existia entre la seva obra abstracta i l'arquitectura gòtica de la catedral de Barcelona. La forma orgànica i laberíntica d'acer Corten mesura 3,5 m d'alt per 2,6 m d'amplada, actualment són un senyal d'identitat del museu.

Palau Lloctinent
Va ser construït entre 1549 i 1557, per iniciativa de les Corts de Monsó de 1547, durant el regnat de Carles V. L'edifici havia de servir com a residència oficial del lloctinent general o virrei de Catalunya, però va acabar convertint-se en un espai especialment vinculat a l'administració i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
L'edifici representa un moment de transició entre el gòtic tardà i el Renaixement. Es va concebre com un palau essencialment renaixentista, però encara conserva elements i formes pròpies de la tradició gòtica catalana.
És un edifici de planta quadrangular, construït amb pedra de Montjuïc, amb cinc plantes i dos nivells soterranis. Les diferents dependències s'organitzen al voltant d'un pati central quadrat, que constitueix el cor del palau.
La façana exterior és sòbria i compacta, gairebé amb aspecte de fortalesa. El contrast és notable amb l'interior, més elegant i articulat al voltant del pati.
El pati central és un dels espais més interessants de la visita. A la planta baixa presenta quatre grans arcs carpanells, mentre que una escala monumental comunica els diferents nivells de l'edifici.
Un dels elements més característics és la torre coneguda com a Mirador del Rei Martí, que s'aixeca sobre un dels costats del palau.

Mirador del rei Martí
Malgrat el seu nom tradicional, la torre no és obra del rei Martí l'Humà: va ser construïda a mitjan segle XVI, per tant es contemporània al Palau del Lloctinent.
Té cinc pisos de galeries obertes i funcionava com a mirador monumental del conjunt reial.
A l'escala de la torre encara es conserven grafits del segle XVI, un detall extraordinàriament interessant perquè permet imaginar la presència quotidiana de les persones que van ocupar l'edifici.
Els grafits a les escales del mirador Martí són un dels detalls més curiosos i fàcils de passar per alt del Palau del Lloctinent són els grafits antics conservats en el darrer tram de l'escala del Mirador del rei Martí, pràcticament contemporanis a la construcció de la torre, acabada el 1555. Són inscripcions i marques incises sobre l'arrebossat o la superfície de les parets, testimonis molt modestos però extraordinàriament valuosos perquè documenten la presència de persones que van utilitzar l'edifici quan encara era una construcció nova.
En aquest sentit, tenen un valor diferent del de les grans escultures o elements arquitectònics: són traces directes de persones anònimes del segle XVI.
La torre té cinc nivells de galeries obertes i l'escala permet comunicar verticalment aquests pisos.

Palau Reial
És un dels conjunts monumentals més importants de la Barcelona medieval. Situat a la plaça del Rei, va ser durant segles la residència dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona d'Aragó quan eren a la ciutat. El conjunt actual és el resultat de diverses ampliacions i transformacions efectuades entre l'edat mitjana i èpoques posteriors.
El palau ocupa una zona que ja havia tingut una funció destacada en la Barcino romana. Amb el desenvolupament de la Barcelona comtal, aquest sector es va convertir progressivament en el centre del poder polític.
Durant els segles XII i XIII, el complex palatí es va anar ampliant i monumentalitzant. La gran transformació es produí durant el segle XIV, quan el palau va adquirir bona part de la configuració gòtica que encara podem reconèixer. El conjunt no és, per tant, un edifici construït d'una sola vegada, sinó una acumulació d'edificacions, ampliacions i reformes. Els principals elements són la capella de Sant Àgueda i el Saló del Tinell els quals tenen l’accés des de la Casa Padellàs després de passar pel subsol on hi ha les restes de la Barcino romana i de la Barchinona visigòtica i cristiana.

Capella Santa Àgueda
Construïda al començament del segle XIV, aprofita part de l'antiga muralla romana. El seu exterior, visible des de la plaça del Rei, és un dels elements més recognoscibles del conjunt.
La feu construir el rei Jaume II d'Aragó i la seva esposa Blanca de Nàpols en substitució de l'antic oratori del Palau Reial Major, per a la qual cosa, en el 1302 van adquirir una casa amb torre a la muralla romana contigua a l’oratori.
Consta d'una sola nau, amb un enteixinat de fusta policromada a dues vessants recolzada sobre arcs de diafragma apuntats i contraforts exteriors, entre els que hi ha els vitralls amb traceries gòtiques que il·luminen l'interior. Els arcs arrenquen de la part alta dels murs laterals, la qual cosa permet que aquests acullin les escales interiors que menen al cor alt i a les habitacions del Palau. L'absis, de planta poligonal, està cobert amb volta d'ogives. A darrere, englobada en una torre de la muralla romana, hi ha la sagristia, coberta amb una volta de canó damunt de la qual descansa la torre del campanar, de planta octogonal i coronat per vuit frontons, semblant a una corona reial.
El retaule actual, dit del Conestable, va ser realitzat el 1465 per Jaume Huguet per a Pere de Portugal, elegit rei dels catalans durant la guerra contra Joan II (1463-1466). També per encàrrec del conestable, Alfons de Còrdova pintà l'enteixinat del sostre, on apareix el lema del rei peine pour joie, i l'escultor Joan Claperós va realitzar 60 rajoles de terra cuita amb representacions d'àngels i de les armes d'Aragó i Sicília per al paviment.

Saló del Tron o Tinell
És la gran sala cerimonial del palau. Sala principal, dita també Cambra de Parament, del Palau Reial Major de Barcelona.
Construïda durant el regnat de Pere el Cerimoniós, en el segle XIV, és una de les obres mestres del gòtic civil català. Era la sala major del Palau Reial Major, residència dels comtes-reis de la casa de Barcelona.
La sala és extraordinària per les seves dimensions i, sobretot, per la successió d'arcs diafragma de pedra que sostenen la coberta. Era l'espai destinat a grans cerimònies, recepcions i actes de la cort.
El 1359, dins un ampli programa de reformes del palau, Pere el Cerimoniós ordenà la construcció d'una gran sala, acabada el 1370. El terme tinell designava originàriament un moble luxós on s'exposaven les vaixelles i altres objectes preciosos durant les recepcions i actes cortesans.
Per extensió, el nom va passar del moble a la sala on aquest moble estava instal·lat.
Damunt aquesta sala s’aixeca una talaia del segle XVI, dita erròniament mirador o torre del rei Martí, l’accés a aquest mirador és fa pel Palau del Lloctinent.
Va ser escenari de la commemoració de la conquesta de Granada, i també de la tornada del primer viatge de Cristòfol Colom.
És una sala rectangular de dimensions considerables (17 x 33,5 m), coberta amb embigat de fusta sobre sis arcs diafragma de mig punt, reforçats per contraforts i units als extrems per mitjà de voltes de canó secundàries properes als murs laterals.
El soterrani, al qual s'accedeix a través d'un gran portal d'arc de mig punt adovellat coronat per l'escut de Catalunya, està cobert dues voltes de canó en sentit longitudinal.
La façana a la plaça del Rei disposa a la part alta de petites rosasses calades i, a la baixa, de finestrals triforats. D'aquesta època és també la façana que dona al pati del museu Marès i amaga els contraforts, tot deixant un estret espai entre aquesta i el mur septentrional del Tinell. A la part que mira a l'interior es va trobar una pintura mural que representa la conquesta de Mallorca.

Escalinata del Palau Reial
La sortida del Palau Reial, després de visitar la capella de Santa Àgueda i el Saló del Tinell, es fa per l’escalinata que davalla a la plaça del Rei
Comunica la plaça amb el conjunt del palau. És un dels elements arquitectònics més característics de la plaça. És la gran escala exterior que condueix des de la plaça fins a la porta principal del Palau Reial Major i constitueix un dels espais més representatius del poder comtal i reial de la Barcelona medieval.
És una escala amb funció monumental. No era simplement un element funcional. La seva posició davant del palau creava un espai cerimonial: l'accés al palau quedava visualment jerarquitzat i convertia l'arribada dels monarques i dels seus representants en un acte solemne.
La porta superior comunica amb el conjunt del Palau Reial Major.
Un espai relacionat amb la història de Barcelona, ja que les escales han estat tradicionalment identificades com un dels escenaris relacionats amb la recepció de Cristòfol Colom pels Reis Catòlics després del seu primer viatge a Amèrica, el 1493. La tradició historiogràfica ha situat aquest episodi a l'entorn del Palau Reial Major, encara que els detalls exactes de l'episodi han estat objecte de debat historiogràfic
Més enllà d'aquest episodi, però, la importància de l'escalinata rau sobretot en la seva funció com a espai d'accés i representació del poder reial.

Plaça del Rei
És un dels espais medievals més monumentals i millor conservats de Barcelona. Situada al cor del barri Gòtic, forma part del conjunt monumental del Palau Reial Major, que va ser el principal centre del poder comtal i reial de Barcelona durant l'edat mitjana.
La plaça actual és el resultat d'una profunda transformació urbana iniciada al segle XX. Sota els seus edificis i al seu entorn es conserva una extraordinària superposició arqueològica:
Barcino romana, la Barcelona visigòtica i la ciutat medieval.
Precisament a la zona del Palau Reial es concentrava el centre polític de la Barcelona medieval. Aquí es trobaven les dependències de la cort, els espais de representació i les institucions vinculades al poder comtal i reial.
Té una configuració gairebé rectangular i està envoltada d'edificis històrics que permeten entendre l'evolució política i urbana de la ciutat.
Palau Reial Major.- Ocupa el costat nord
Saló del Tron o Tinell.- La gran sala cerimonial del palau
Capella de Santa Àgata.- S'alça sobre la muralla romana i conserva una magnífica capçalera gòtica.
Casa Padellàs.- Aquest palauet gòtic està situat a l'extrem oriental de la plaça, actualment és la seu del Museu d'Història de Barcelona. L'edifici va ser traslladat pedra a pedra a aquest emplaçament a començament del segle XX. Al subsol conserva restes de la Barcino romana i de la Barchinona visigòtica i cristiana.

Mapa del recorregut cliqueu sobre la imatge per ampliar-la

Informació: Dilluns feiners de les 17 a 21 h al tel. 616 672 173
Organització: M. Sílvia Ortiz i Josep M. Jerez.