CALENDARI D'EXCURSIONS PER AL 2026
07 de febrer.- La Ràpita - les Cases d'Alcanar - riu la Sénia (GR 92)
21 de febrer.- Castellcir, castell de Centelles i Sant Martí de Centelles
07 de març.- Rupit, Salt de Sallent i Rupi
21 de març.- La Pobla de Claramunt, santuari de Coll Bas i Santa Margarida de Montbui
11 d'abril.- Santuari de Pinós, Claret i Fontanet
25 d'abril.- Tavèrnoles, Sabassona, Fussimanya i Sant Pere de Casserres
16 de maig.- Gósol, coll de Tarrers, el Collell, refugi Estasén i Saldes (INFO al final d'aquest document)
30 de maig.- Cantonigròs - santuari de Cabrera – Cantonigròs (INFO al final d'aquest document)
13 de juny.- Coll de Bracons, Pla de la Grevolosa, Sant Miquel de Falgars i Joanetes
27 de juny.- Vallcebre - Cingles de Vallcebre – Vallcebre
05 de setembre.- Sant Julià Sassorba, Sant Joan del Galí i Sant Andreu
19 de setembre.- De Montblanc al monestir de Poblet
03 d'octubre.- Montserrat, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Jeroni i monestir
14 de novembre.- Fageda d'en Jordà i Volcans de la Garrotxa
28 de novembre.- Prades-Tossal de la Baltasana
12 de desembre.- Ruta del Ferro: Ripoll-Sant Joan de les Abadesses
19 de desembre.- Alpens, Sant Pere de Serrallonga i Puigcercós
Per al mes d'agost no s'ha programat cap sexcursió pel problema de la calor.
Per al mes de juliol
s'ha programat una SETMANA A LA VALL D'ARAN (vegeu la info al final d'aquesta pàgina)
Cal recordar que les activitats de Marxa Nòrdica seguiran amb el mateix tractament que fins ara i amb la seva pàgina pròpia en aquest web.
Cal tenir en compte que això és un projecte i que per diferents circumstàncies s'hi poden produir canvis
Per informació o algun aclariment podeu trucar a Secretaria de l'entitat: 623 422 942
PROPERA EXCURSIÓ
16 de maig 2026
Gósol/carretera C-563, font i coll de Tarrers, el Collell, refugi Estasén, mirador de Gresolet i Saldes.
COMARCA DEL BERGUEDÀ
Sortida i arribada de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres i Tram F4 Monumental, al davant del punt de sortida).
Hora de sortida: 7:00 h
Menjars a càrrec dels participants: Esmorzar en àrea de servei o similar, al final de la caminada.
Longitud: 12,00 km
Durada: 4.00 h
Desnivell acumulat: 280 m de pujada i 645 m de baixada
Itinerari: Carretera C-563 (1575 m) (1), font de Tarrers (1630 m) (2), torrent de la Coma dels Caners (1635 m) (3), la Portella (1760 m) (4), font de la Roca (1760 m), el Collell (1840 m) (5), coll del Pi Ajagut (1770 m) (6), font de Padellars (1735 m), refugi Lluís Estasén (1640 m) (7), mirador de Gresolet (1580 m) (8), font Seca (1510 m) (9) i Saldes (1215 m) (10).
Hi haurà l'opció de dinar de restaurant, oportunament s'informarà d'aquesta opció en aquest web.
Itinerari de muntanya
Després de Gósol ens desplaçarem amb l’autocar fins al punt quilomètric 12,7 de la de la carretera C-563 que ens permetrà iniciar l’excursió a un nivell més alt que des del poble i amb més comoditat.
Des de la carretera prendrem una pista que en suau pujada ens portarà al coll i font de Tarrers, un bell indret amb ramats de vaques que pasturen i zona de pic-nic.
A continuació vindrà un tram planer per una pista i després un camí que ens portarà a creuar a gual el torrent de la Coma dels Caner, tot seguit per un camí per dins el bosc farem una llarga i forta pujada fins a la Portella, un pla herbat d’alta muntanya amb belles vistes sobre les muntanyes veïnes: la serra del Cadí, el Pedraforca, etc., des de la Portella el camí continua més planer amb belles vistes i en trams per dins el bosc ens portarà a la font de la Roca, des de la qual, amb una breu pujada arribarem al Collell, el punt més alt de l’excursió. Les vistes sobre les muntanyes de l’entorn són espectaculars. A partir del Collell emprendrem una llarga baixada per pista sense cap dificultat, creuarem el coll del Pi Ajagut i deixarem a l’esquerra la font de Padellars; en un punt senyalitzat deixarem la pista i pujarem per un camí que ens portarà al refugi Lluís Estasèn, punt emblemàtic de les ascensions i escalades al Pedraforca, des del refugi baixarem per un camí per dins el bosc que ens portarà a la pista que hem deixat, anirem a l’esquerra visitar el mirador de Gresolet on una meravella de panoràmica ens envoltarà. Tornarem al punt d’arribada a la pista des del refugi i continuarem la davallada per ella, després de la font Seca deixarem la pista i prendrem un camí que baixa a l’esquerra i que ens portarà a Saldes, final de l’excursió.
Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ
INSCRIPCIONS PER INTERNET
Aquest procediment d'inscripció solmanet és vàlid per als socis de l'AEEF amb llicència anual de la FEEC.
Podreu accedir al formulari d'inscripcions de l'11 al 14 de maig, haureu de CLICAR AQUÍ
PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, de l'11 al 14 de maig, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres, al
tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.
Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 25 €, els no socis + 5 per ser soci temporal + 7 per llicència temporal, si cal.
CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 7 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 25+7 = 32 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 5+7= 12 euros, és a dir, hauran de pagar 25+12=37 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 25+5 = 30 euros.
Segons la normativa vigent, les entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, i que no disposinb de la llicència corresponent de la FEEC, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.
Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.
Mapa i perfil de desnivells de l'itinerari (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
 Àrea de Font de Tarrers
Està situada al Coll de Font Terrers i ofereix unes vistes espectaculars de la vall de Gósol i de la cara sud del Cadí. Encara que no disposa d’ombra, aquesta àrea de pícnic és una opció encantadora, especialment en dies de bon temps, quan es poden gaudir plenament de les panoràmiques. Les instal·lacions estan ben equipades amb una font d’aigua, taules i barbacoes, proporcionant tot el necessari per a una experiència de pícnic completa.
La Font de Terrers, disposa de tres brocs on surt abundant aigua tot l’any, en cas de molta sequera sols funcionen els dos principals.
 Refugi Lluís Estasén
Inaugurat el 26 de juny de 1949, dos anys després de de la mort de l’escalador Lluís Estasén, aquest equipament es construí a la Jaça dels Prats un esplèndid prat als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país. Al 1977 s’hi va fer una important remodelació i ampliació. Actualment l’equipament té una capacitat de 35 places repartides en dues habitacions situades a la primera planta de l’edifici, un bucòlic xalet de muntanya de pedra.
 Mirador de Gresolet
La plataforma d’aquest mirador està suspesa sobre un cingle de quasi 200 metres. Al fons de la vall, el santuari de Gresolet sembla una miniatura en aquest escenari gegantí́. Si de dia ja és espectacular, de nit també́ és un lloc excel·lent per gaudir de les estrelles, ja que està reconegut com un dels indrets amb cel nocturn de qualitat. Les vistes de la cara nord del Pedraforca també són tot un espectacle. Longitud de la passera: 60 m.
Paviment: passera de fusta tractada amb sòcol, de 90 cm d’amplada mínima, amb dues zones d’encreuament i descans, i replans cada 10 metres de rampa.
Es tracta d’una balconada construïda a la falda del Pedraforca des d’on es gaudeix d’unes vistes impressionants sobre la vall de Gresolet.
 Saldes
L'origen del nucli urbà de Saldes es remunta a l'Edat Mitjana, quan els francs establiren una frontera als Pirineus en resposta a la invasió sarraïna. Moltes persones de les zones properes es van posar sota la protecció dels francs, com els de Girona el 785, els de l'Alt Urgell i els de la Cerdanya el 789. L'any 798 els francs van ocupar el Berguedà i nomenaren comtes per organitzar els territoris, entre els quals destaca Guifré el Pelós que va repoblar les terres de l'interior de Catalunya, fet que provocà la retornada de la gent que havia fugit arran de l'ocupació sarraïna.
El 831 ja hi havia a Saldes un nucli de població, format per cinc o sis famílies entorn d'una església dedicada a Sant Martí. Una mica més tard, al mateix segle ix, el nucli havia crescut, ja que es va construir una nova església i els 15 caps de casa van demanar al bisbe d'Urgell que la consagrés, com va fer el 8 de desembre de 857.
El nom del municipi es documenta per primer cop l'any 839 en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, on apareix amb el nom de Sallices. Al segle XI s'esmenta ja el castell de Saldes. Al segle següent ja es trobava en possessió dels barons de Pinós, senyors del lloc de Saldes, que sovint hi residien. El primer document que parla del castell és datat entre els anys 1068 i 1095, quan un tal Galceran presta homenatge al comte Guillem Ramon de Cerdanya, comte del Berguedà, pels castells que tenia al seu feu, entre ells el de Saldes. El 1117 o 1118, el comte Bernat Guillem va morir sense descendència i el comtat es va unir al de Barcelona, jurant Galceran de nou fidelitat a Ramon Berenguer III.
 El Massís del Pedraforca
És una de les muntanyes mítiques dels excursionistes i, sobretot, dels escaladors, ja que als temps heroics dels inicis de l'escalada a Catalunya les dificultats de la cara nord a l'hivern en feien l'ascensió una gesta comparable a les més famoses escalades hivernals dels Alps. Tot i això, també hi ha itineraris per pujar caminant o amb alguna grimpada fàcil.
Està formada per dos pollegons, el Pollegó Superior té una altitud de 2.506 m (amb un cim secundari, el Calderer de 2.497 m i el Pollegó Inferior de 2444 m. Entre els dos pollegons hi ha l'Enforcadura, que se situa a 2.356 m, per la qual discorre una tartera espectacular.
La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.
Els pobles del voltant són Gósol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.
La diversitat de boscos i prats del massís acull una fauna rica en la qual dominen clarament les espècies pròpies dels ambients alpins i de muntanya.
L'alçada del massís possibilita la diferenciació de dues zones climàtiques, amb una influència determinant sobre les diverses comunitats vegetals establertes: fins a 1.500-1.700 m hi ha un clima típic de muntanya mitjana plujosa, per sobre d'aquell límit s'inicia el domini climàtic de la muntanya subalpina.
El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
|
|
Castellcir
Castell Claramunt
Santuari Pinós
Centre Geogràfic de Catalunya
Fontanet
