Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Pou de la Figuera, 15 bxs. 08003 Barcelona

PRESENTACIÓ

El fet que en el mes de gener s'acabi la realització de la Via Augusta, en aquest cas, la variant de la costa i que en el mes de febrer sigui la realització del GR 92 el que s'acabi, ha comportat un canvi, important, en la proposta d'activitats als nostres associats i amics.

Per al 2026 la proposta, un cop s'hagin fet les darreres sortides del GR 92 i de la Via Augusta, és de realitzar excursions per Catalunya sense que necessàriament hagi d'existir un lligam entre elles, com era el cas en les activitats que properament es completaran.

Quan aquesta opció ja no sigui vàlida s'instrumentarà un sistema d'enllaços solament per accedir a la documentació històrica d'aquestes activitats, per tant despareixeran del menú d'aquest web i solament estaran a nivell de consulta. Llavors, tota la informació de les excursions la trobareu en aquesta pàgina.

Podeu accedir a la info de GR 92 i Via Augusta si cliqueu AQUÍ
Accés a l'Històric d'Activitats

PROPERA EXCURSIÓ Cliqueu aquí

CALENDARI D'EXCURSIONS PER AL 2026

07 de febrer.-  La Ràpita - les Cases d'Alcanar - riu la Sénia (GR 92)
21 de febrer.- Castellcir, castell de Centelles i Sant Martí de Centelles
07 de març.-  Rupit, Salt de Sallent i Rupi
21 de març.- La Pobla de Claramunt, santuari de Coll Bas i Santa Margarida de Montbui
11 d'abril.-  Santuari de Pinós, Claret i Fontanet
25 d'abril.- Tavèrnoles, Sabassona, Fussimanya i Sant Pere de Casserres
16 de maig.-  Gósol, coll de Tarrers, el Collell, refugi Estasén i Saldes
30 de maig.-  Cantonigròs - santuari de Cabrera – Cantonigròs
13 de juny.-  Vallcebre - Cingles de Vallcebre – Vallcebre
19 de setembre.- Montblanc - l'Espluga de Francolí - monestir de Poblet 
03 d'octubre.-  Montserrat, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Jeroni i monestir
14 de novembre.-  Fageda d'en Jordà i Volcans de la Garrotxa
19 de desembre.-  Alpens, Sant Pere de Serrallonga i Puigcercós

Cal recordar que les activitats de Marxa Nòrdica seguiran amb el mateix tractament que fins ara i amb la seva pàgina pròpia en aquest web.

Cal tenir en compte que això és un projecte i que per diferents circumstàncies s'hi poden produir canvis.
Per informació o algun aclariment podeu trucar a Secretaria de l'entitat: 623 422 942

PROPERA EXCURSIÓ

Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ

INSCRIPCIONS PER INTERNET
Aquest procediment d'inscripció solmanet és vàlid per als socis de l'AEEF amb llicència anual de la FEEC.
Podreu accedir al formulari d'inscripcions del 14 al 17 de setembre, haureu de CLICAR AQUÍ

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, del 14 a l'17 de setembre, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres, al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 25 €, els no socis (si cal + 5 per ser soci temporal + 7 per llicència temporal).

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 7 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 25+7 = 32 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 5+7= 12 euros, és a dir, hauran de pagar 25+12=37 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 25+5 = 30 euros.
Segons la normativa vigent, les entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, i que no disposinb de la llicència corresponent de la FEEC, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Mapa i perfil de desnivells de l'itinerari (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Montblanc
Té el títol de Vila Ducal des de 1387. Deu el nom al turó que està situat al centre del nucli antic, conegut com el Pla de Santa Bàrbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava, ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en català medieval). Així va sorgir el topònim de Montis Albis que originà el de Montblanc.
Entre el segle IV aC i el segle II aC hi havia un poblat de la tribu ibera dels cossetans al Pla de Santa Bàrbara, el turó que dona nom a Montblanc. També s'han trobat vil·les romanes dels segles posteriors.
Des de mitjan segle IX fins a principi de segle xi la zona nord de la província de Tarragona es converteix en terra de ningú, frontera entre àrabs i cristians. D'aquesta manera, la zona de Montblanc resta inhabitada durant molt temps.
Les contínues inundacions i la necessitat d'instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la població a un petit turó erm situat a prop i li va atorgar la nova carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. Així nasqué Montblanc el febrer de 1163.
La vila va créixer ràpidament; el 1170 estan documentats el castell al cim del turó i una església romànica dedicada a Santa Maria.
Al segle XIII Montblanc va créixer gràcies a nous privilegis reials i a la concessió de mercats i fires de bestiar. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.
Plaça major de Montblanc
Hi ha la Font Major (1804) al mig, els Porxos de cal Malet on s'han ubicat les antigues quarteres de pedra per mesurar el gra, úniques a Catalunya junt amb les de la Seu d'Urgell. Per sota la plaça passa el Torrent cobert del Riuot.
És una vila medieval de referència pel nombre d'edificis conservats d'aquest període (segles XIII i XIV). Sobresurt el clos emmurallat que encercla tot el nucli històric. Les obres es poden agrupar en construccions d'arquitectura religiosa i civil, sigui privada o pública, amb palaus i casals significatius.
Església de Santa Maria la Major
És l'edifici més representatiu de la vila. És d'estil gòtic ogival amb interior d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. La portalada, de proporcions renaixentistes i ornamentació d'estil barroc, va substituir a la primitiva gòtica que va ser destruïda l'any 1651.
Convent de Sant Francesc
Va ser dels més antics de Catalunya i hi va pernoctar Sant Francesc d'Assís. L'església del convent és un edifici del primitiu gòtic català, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creueria. L'any 1414 es reuniren les Corts Catalanes. El convent va ser destruït al segle XIX. En una capella barroca lateral a l'església hi ha l'oficina de turisme de la vila.
L'església de Sant Miquel
S’hi van celebrar les Corts Catalanes. L'enteixinat policromat del segle XIV és d'un gran valor artístic.
Muralla de Montblanc
El Recinte emmurallat va ser construït en temps del rei Pere el Cerimoniós, a partir de l'any 1366. Té un perímetre de 1.500 m encercla tot el nucli de l'antiga població, amb els portals de Sant Francesc (enderrocat), el de Sant Jordi, el de Sant Antoni (reconstruït), el de Bové i el del Castlà; els portalets de Sant Marçal i del Foradot i 28 torres. El material emprat és pedra, argamassa i en alguns punts tàpia.

Oratori de Sant Miquel
Va ser un obsequi dels espluguins de fora vila, encapçalats per Lluís Carulla i Canals, l'any 1959. Va substituir l'anterior capella de planta quadrada, situada a l'altra banda del camí́ (on ara hi ha la font dedicada a Mn. Ramon Muntanyola), que es trobava en estat ruïnós. El nou edifici, de planta circular, coronat per una creu de ferro, conté, a més de la imatge de l’Arcàngel, tres vitralls símbol de la catalanitat: la invocació́ de Sant Jordi, a l'esquerra, la de la Mare de Déu de Montserrat, a la dreta, i al centre el lema 'Catalunya us invoca'.
Els 32 escuts situats al voltant de l’altar, omplen tota la paret, i son de les viles i les ciutats pròximes a l’Espluga. Les persones que els donaven feien pelegrinatge fins a l’ermita de la Santíssima Trinitat, i està documentada des del segle XIII.

Font de Ramon Muntanyola
Emplaçada en un revolt de la pista cimentada, davant mateix de l'oratori de Sant Miquel, fou construïda l'any 1959 en honor al poeta espluguí, mossèn Ramon Muntanyola i Llorach. Està integrada en un mur de pedra, feta amb grans carreus formant un arc. Al mig hi ha la sortida d'aigua, per mitjà d'un forat que queda dins un escut de l'Espluga.
A la dreta de la font hi ha una placa metàl·lica amb un poema d'en Ramon Muntanyola dedicat a la font i que diu així: "Aturat vianant i tasta l'aigua fresca, que és bona com la bresca, gemada i regalant. Recorro la muntanya, i en sé els indrets més bons. Sóc filla de l'entranya, d'on ragen les Cent Fonts".
Ramon Muntanyola i Llorach (L'Espluga de Francolí, 1917 – Barcelona, 1973) fou un religiós i poeta català que va ser nomenat Mestre en Gai Saber el 1973 i per tant com a poeta va ser guardonat als Jocs Florals. Com a persona cal destacar la seva militància en defensa per la llengua catalana i la seva faceta com a activista cultural.

L’Espluga de Francolí
El nom de la vila prové del llatí spelunca (cova), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila.
La vila de l'Espluga es va originar al voltant d'un castell que Ponç Hug de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinció de l'orde dels Templers.
Coves de l'Espluga
Són unes cavitats naturals utilitzades pels humans des del Paleolític. El museu que hi ha dins la Cova Museu de la Font Major permet conèixer com era la vida a la prehistòria, mitjançant projeccions sobre les parets de les roques i d'escenes de teatre virtual, tant del descobriment de la cova com de les activitats que s'hi realitzaven. A l'exterior de la cavitat s'hi troba una recreació d'un poblat neolític a escala real. A les Coves també s'hi fan rutes d'aventura.
Museu de la Vida Rural
Lluís Carulla i Canals va crear aquest museu etnogràfic de la pagesia el 1988 a la casa pairal de la família Carulla, i hi va aportar la col·lecció d'estris i eines del camp en procés de desaparició que havia anat recollint. Vint anys després de l'obertura, l'arquitecte Dani Freixes va dur a terme un important projecte d'ampliació i modernització; i, actualment, consta de tres edificis amb col·leccions visitables i un hort. És un recorregut pel món de la pagesia catalana des de principis del segle xx fins a principis de segle xxi, posant èmfasi en el canvi en la vida i en la concepció del món rural que des de mitjans del segle xx ha produït la industrialització i mecanització massives del camp català.
Fassina Balanyà
És una antiga destil·leria d'aiguardent de la dècada de 1830. A través de la maquinària antiga i restaurada s'explica el procés productiu per l'obtenció d'aiguardent i derivats a partir de la brisa del raïm. Forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Celler Cooperatiu
És d'estil modernista, el més antic de Catalunya, és una obra de 1913. Actualment s'hi allotja el Museu del Vi. El museu està estructurat en tres nivells. En un primer nivell soterrat, habilitat per antic cup, s'hi exposa la història, el cultiu i l'elaboració del vi. En un segon nivell, entre les tines, s'explica l'elaboració moderna del vi. Finalment, en un tercer nivell i per damunt de les tines, s'hi exposa l'arquitectura i un audiovisual. Àngel Guimerà va anomenar el celler cooperatiu de l'Espluga de Francolí Catedral del Vi.
Antic Hospital
De l'orde de Sant Joan, va ser fundat pels cavallers hospitalers tot i que l'edifici actual, gòtic, data del segle XIV. Actualment, l'edifici acull l'emissora municipal L'Espluga FM Ràdio, la biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, l'Arxiu Municipal i la seu d'algunes entitats.
Església Vella
És del segle XIII, és de transició entre el romànic i el gòtic. El 1837, sota les escales de l'església, s'hi van amagar les restes dels reis catalans que havien estat profanades al monestir de Poblet. Incendiada el 1873 durant la Tercera Guerra Carlina, es va construir a la mateixa plaça l'església nova, d'estil neoclàssic, aprofitant les pedres de l'antic castell.

Parc de Natura del Garber
És un espai destinat a l’educació ambiental i al lleure on, tot passejant, es descobreixen les espècies més comunes del bosc mediterrani presents al bosc de Poblet, la seva distribució per comunitats vegetals i els seus usos tradicionals.
Conté una meravellosa riquesa natural. En aventurar-se a fer una passejada per dins del parc es troben algunes espècies vegetals molt interessants i es poden conèixer els seus usos quotidians.
Es poen veure sobretot alzines i roures, que són els arbres principals del bosc mediterrani. Es tracta d'un passeig interactiu en el qual es poen veure les plantes i els arbres.
Hi ha cartells que contenen els noms de les plantes, arbustos i arbres. També hi ha panells informatius que et proporcionaran diverses dades de interès

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'Edat Mitjana, és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó.
Hi viu encara una comunitat de més de trenta monjos, la qual permet de plasmar les particularitats de la vida monacal amb més autenticitat.
Des del regnat de Pere el Cerimoniós, i durant els segles XIV i XV, va esdevenir el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.
Va tenir un gran paper a l’historia de Catalunya a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es va configurar com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal.
Església de Santa Maria.
Està formada per una planta basilical de tres naus amb transsepte, un absis amb deambulatori per al pas dels pelegrins, una espectacular volta apuntada o ogival i capelles accessòries d'estructura radial. 
Refector
Estança destinada a aplegar els monjos durant els àpats, segueix les mateixes línies d'estil.
Entre el refetor i la basílica hi ha el claustre, un espai quadrat d'estil gòtic (segles XII-XIII), simple i harmònic, que serveix de punt de distribució de les dependències comunes.
Sala capitular
Els monjos es reuneixen per dur-hi a terme el capítol, és a dir, el recordatori de les regles de la norma congregacional adoptada, i per debatre assumptes interns vinculats a l'organització del monestir.
Muralles
Els espais que formen el conjunt del monestir estan envoltats per tres fileres concèntriques de muralles, apuntades al seu torn per un conjunt de portals, cada un dels quals dona accés a diferents espais del cenobi.
D'entre aquests portals en destaquen dues: la porta Daurada, del segle XV, que custodia l'entrada a llocs com la capella de Sant Jordi, la zona d'hostalatge o l'Hospital dels Pobres, i la porta Barroca, del segle XVII, que dona accés a la basílica.

PROPERES ACTIVITATS:

03 d'octubre.-  Montserrat, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Jeroni i monestir
14 de novembre.-  Fageda d'en Jordà i Volcans de la Garrotxa
12 de desembre.-  Alpens, Sant Pere de Serrallonga i Puigcercós