CALENDARI D'EXCURSIONS PER AL 2026
07 de febrer.- La Ràpita - les Cases d'Alcanar - riu la Sénia (GR 92)
21 de febrer.- Castellcir, castell de Centelles i Sant Martí de Centelles
07 de març.- Rupit, Salt de Sallent i Rupi
21 de març.- La Pobla de Claramunt, santuari de Coll Bas i Santa Margarida de Montbui
11 d'abril.- Santuari de Pinós, Claret i Fontanet
25 d'abril.- Tavèrnoles, Sabassona, Fussimanya i Sant Pere de Casserres
16 de maig.- Gósol, coll de Tarrers, el Collell, refugi Estasén i Saldes
30 de maig.- Cantonigròs - santuari de Cabrera – Cantonigròs
13 de juny.- Vallcebre - Cingles de Vallcebre – Vallcebre
26 de setembre.- Sant Julià Sassorba, Sant Joan del Galí i Sant Andreu
10 d'octubre.- Montserrat, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Jeroni i monestir
14 de novembre.- Fageda d'en Jordà i Volcans de la Garrotxa
28 de novembre.- Prades-Tossal de la Baltasana
12 de desembre.- Alpens, Sant Pere de Serrallonga i Puigcercós
Per als mesos de juliol i agost no s'ha programat cap excursió pel problema de la calor.
Per al mes de juliol
s'ha programat una SETMANA A LA VALL D'ARAN (vegeu la info al final d'aquesta pàgina)
Cal recordar que les activitats de Marxa Nòrdica seguiran amb el mateix tractament que fins ara i amb la seva pàgina pròpia en aquest web.
Cal tenir en compte que això és un projecte i que per diferents circumstàncies s'hi poden produir canvis
Per informació o algun aclariment podeu trucar a Secretaria de l'entitat: 623 422 942
PROPERA EXCURSIÓ
13 de juny 2026
Vallcebre - cingles de Vallcebre - Vallcebre
COMARCA DEL BERGUEDÀ
Sortida i arribada de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres i Tram F4 Monumental, al davant del punt de sortida).
Hora de sortida: 7:00 h
Menjars a càrrec dels participants: Esmorzar en àrea de servei o similar, al final de la caminada.
Longitud: 12,9 km
Durada: 4.00 h
Desnivell acumulat: 340 m de pujada i 340 m de baixada
Itinerari: Vallcebre (#), Can Vila (1), la Creu del Collell (2), Santa Magdalena de Boixader (3), grau de la Mola (4), grau del Sastre (5), grau dels Boigs (6), Grau de les Granotes (7), Cal Menut (8), grau del Jou (9), grau de Sant Climent (10), grau del Poeta (11), grau del Moro (12), la Foradada (13), B-401 (14), Galceran (15), Cal Pauló i Vallcebre.
DINAR: Es podrà dinar al restaurant oprtunament s'inclourà aquesta info en aquest web
Itinerari de muntanya:
Sortirem des de la pl. de l’Església de Vallcebre pe la carretera de la Mina, aviat la deixarem per anar a l’esquerra per una pista pavimentada que aviat bifurca i anem a l’esquerra creuarem el torrent del Forat Negre per un pont i seguirem per la pista pavimentada que aviat fa un marcat gir a l’esquerra; més endavant deixarem can Vila i la font de Belians a l’esquerra, creuarem el torrent de la Foranca i arribarem a una bifurcació on deixarem una pista a l’esquerra al costat de la Creu del Collell (creu senzilla de ferro, sobre una roca, col·locada com a ornament al camí que porta a l'ermita de Santa Magdalena), tot seguit prendrem un camí a l’esquerra; més endavant creuarem una pista i deixarem unes cases a l’esquerra i seguirem per dins el bosc fins a l’ermita de Santa Magdalena de Boixader (hi ha una font), continuarem pel mateix camí per dins el bosc que ens portarà al grau de la Mola on tindrem el primer contacte dels cingles i penya-segats; anirem a l’esquerra sempre relativament a prop dels cingles, passarem pel grau del Sastre, després pel grau dels Boigs, després pel grau de la Granotes; més endavant passarem entre les instal·lacions de Cal Menut, deixarem una pista a l’esquerra i seguirem prop dels cingles en direcció nord, arribarem al grau de Sant Climent i el camí anirà girant a l’esquerra, deixarem una pista a l’esquerra que va a la Creu d’Abella i aviat arribarem al grau del Poeta, on deixarem a l’esquerra una pista que va a Cal Felip del Cap del Roc, seguirem relativament a prop de la cinglera i arribarem al grau del Moro; el camí fa una corba i per una palanca supera el torrent de la foradada i tot seguit deixem la pista per continuar per un camí a la dreta que puja fort fins arribar a la carretera B-401, a la dreta quedarà el mirador de Cap del Deig, farem uns metres per la carretera a l’esquerra i ben viat la deixarem per continuar per una pista, deixem una pista a la dreta i aviat arribarem a Galceran, seguim per la mateixa pista arribarem a una cruïlla on prendrem la pista de l’esquerra que ens portarà a Can Pauló i sense deixar la pista retornarem a Vallcebre.
Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ
INSCRIPCIONS PER INTERNET
Aquest procediment d'inscripció solmanet és vàlid per als socis de l'AEEF amb llicència anual de la FEEC.
Podreu accedir al formulari d'inscripcions del 8 al 11 de juny, haureu de CLICAR AQUÍ
PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, del 8 a l'11de juny, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres, al
tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.
Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 25 €, els no socis + 5 per ser soci temporal + 7 per llicència temporal, si cal.
CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 7 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 25+7 = 32 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 5+7= 12 euros, és a dir, hauran de pagar 25+12=37 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 25+5 = 30 euros.
Segons la normativa vigent, les entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, i que no disposinb de la llicència corresponent de la FEEC, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.
Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.
Mapa i perfil de desnivells de l'itinerari (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
 |
 |
.jpg) VALLCEBRE
El nucli del poble de Vallcebre està format pel conjunt de cases existents al voltant de l'església de Santa Maria, i està situat al centre del terme municipal. No obstant, una part molt substancial del poblament consisteix en masies disperses, agrupades en ravals. Aquests darrers prenen noms com el Bac, la Barceloneta, Belians, el Clot del Poble, la Coma d'Arnau, el Comellar, les Comes, la Costa Llumar, les Deus, el Divinal, la Muntanya i el Portet. A part, cal destacar la caseria o veïnat de Sant Julià de Fréixens.
La primera menció escrita al seu nom, a l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (any 839), és com a «Parochia … Balcebre». Posteriorment a la menció de l'any 839, continguda a l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell, abans indicada, hi ha una referència, de l'any 983, a la "muntanya de Vallcebre" com a lloc de situació de l'església de Sant Climent
L'any 1003 el comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent fa la donació de l'església de Sant Climent de Vallcebre i 18 masos del seu domini al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
 Santa Maria de Vallcebre
El primitiu temple preromànic està documentat des de finals del segle x, però al segle XIII fou substituït per una nova construcció romànica, gràcies a les deixes testamentàries i als donatius dels pagesos del lloc. Es mantingué com a parròquia fins al 1931, quan l'augment demogràfic experimentat pel poble de Vallcebre arran de les explotacions mineres obligà a ampliar l'església i s'optà per construir-la de nou, tot i que restà inacabada a causa de les penúries de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, les famílies Batlló i Rotes van sufragar una nova imatge de la santa, instal·lada el 22 de juliol del 1942.
A finals dels 1990, l'església es va haver d'enderrocar perquè estava en molt mal estat, a causa sobretot de la inestabilitat del terreny. Aleshores, es va construir una de nova a l'altra banda del carrer, inaugurada el 16 de gener del 2000, després de molts esforços per a aconseguir el finançament i gràcies a la col·laboració ciutadana.
És d'una sola nau de planta rectangular. A la nau, prop de l'absis, hi ha dues estances, una a cada costat, destinades a la calefacció i a la sagristia i lavabo. Aquestes estances, a l'esser tancades, priven de veure els braços de la creu llatina, que si que es noten a l'exterior. La teulada és a dues vessants. A la façana, sobre la porta s'obre un rosetó. Una simple espadanya d'un sol ull corona la façana. A l'exterior la pedra picada i aplicada sense seguir filada, domina tots els paraments.
A l'interior, l'absis conserva la pedra vista, mentre que la nau està enguixada i pintada. El sostre de l'absis i el de la nau són coberts de fusta sobre encavallades. A l'absis, enmig dels dos vitralls, hi ha la imatge de la patrona, la Mare de Déu de l'Assumpció. Als laterals de la nau també hi ha vitralls. Rep la llum pels sis vitralls, la rosassa, la porta d'entrada i les dues finestres de la calefacció i la sagristia. Als peus de la nau es troba el cancell construït amb fusta i vidre. Als peus del presbiteri hi ha la pica baptismal de pedra.
 Campanar
És una construcció exempta catalogada com a bé cultural d'interès local. És de planta octogonal, fruit d'una secció quadrangular amb les arestes en forma de xamfrà, amb uns 20 m d'alçada total. Té una finestra a la planta baixa i un accés amb doble porta per la banda de llevant, i quatre obertures al pis superior, on hi ha la campana. Està cobert amb una teulada de teula àrab de quatre vessants suportada sobre una volta d'aresta de rajols. L'obra és de paredat de pedra amb cantoneres ben marcades i amb elements de maó, com els muntants i arcs de les obertures excepte les del pis superior que són de pedra.
L'accés es fa a través d'una porta petita amb llinda situada a la façana sud, i que es troba al costat d'una portalada més ampla, d'arc de mig punt de maó posat a plec de llibre i amb arc de descàrrega a la part superior. Aquesta portalada dona accés a un petit espai coberta amb volta de creueria amb petxines i que seria una antiga capella lateral. La porta d'entrada és amb llinda horitzontal i permet l'accés al cos d'escala que porta al pis superior, on es troba la campana. L'escala és de 8 trams (dos pisos), amb el darrer tram obert i al que s'accedeix a través d'una portella. El darrer pis, presenta quatre finestres d'arc de mig punt, i en la de sud-oest hi ha penjada la campana.
La campana és de bronze, feta el 1945 i pesa 271 kg. El jou és de planxa de ferro amb l'anagrama marià retallat a la part central i amb un ocell també de planxa a la part superior. L'accionament és manual, per mitjà d’una corda.
 Santa Magdalena del Boixader
Està ubicada en un pendent de la muntanya, aprofitant un clar que queda al costat de l'antiga font, i allunyada de nuclis de població i de cases
És una construcció de petites dimensions, d'una sola nau, orientada a llevant, de planta rectangular, amb un campanar d'espadanya sobre el carener de la teulada. L'absis és quadrat i no queda diferenciat respecte de la nau, tot i que el mur de migdia sobresurt el cos de la sagristia. Tot l'edifici és cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de pedra basta de diferents dimensions.
La porta és d'arc de mig punt adovellat, de factura molt rústega i amb dovelles de pedra tosca, amb una inscripció tallada en un bloc de pedra ubicada al costat dret, on posa la data de construcció, 1663, amb el crismó al centre (JHS) i a sota una roda de la sort o marca de picapedrer. A la part superior de la façana hi ha un petit òcul que dona llum a l'interior.
Interiorment el sostre és de volta de canó arrebossada simple, presbiteri quadrat, amb la sagristia amb accés des de la zona de l'altar pel costat dret. Separa l'absis de la nau un cancell de reixa de ferro forjat que té una porta a la part central. A l'entrada hi ha un petit cor format per un empostissat de fusta al qual s'accedeix per una escala.
El campanar d'espadanya és de factura tardana o posterior a la capella original, fet amb maó arrebossat i d'un sol ull. Acull una petita campana. La façana de ponent presenta tres mènsules que reforcen la subjecció de la teulada que en aquest costat presenta un voladís més ampli per garantir la protecció de la zona nord de l'edifici. També es conserva a l'interior, encastada a la paret, una petita pica baptismal de pedra.
El conjunt mostra un edifici de factura popular, fet amb materials trobats a l'entorn, ja que la pedra no està ben escairada i és de diferents mides, amb un tipus de construcció molt rudimentària. A l'exterior es conserva una creu de pedró amb una inscripció il·legible a la base de pedra. Així com una font que actualment es nodreix d'aigua canalitzada.
 Els cingles de Vallcebre
Geològicament formen part del “sinclinal de Vallcebre”, una estructura de roques plegades creada durant la formació dels Pirineus fa milions d’anys. Les capes calcàries més dures han resistit l’erosió i han quedat visibles com aquests penya-segats blancs tan espectaculars.
Els cingles són unes grans parets rocoses de pedra calcària blanca que envolten el poble de Vallcebre. Formen una mena de “muralla natural” molt característica del paisatge prepirinenc.
Formada principalment per les anomenades calcàries de Vallcebre, dipositades fa uns 66–59 milions d’anys, durant el trànsit entre el Cretaci superior i el Paleocè. Aquestes roques es van originar en antics llacs poc profunds dins la conca garumniana, en un context de clima càlid i humit, mentre el Pirineu començava a aixecar-se. Posteriorment, els moviments tectònics associats a l’orogènia alpina van plegar aquests materials donant lloc al gran sinclinal de Vallcebre, una estructura en forma de cubeta perfectament visible sobre el terreny. La duresa de la capa calcària, anomenada calcària clar de lluna, que és molt resistent a l’erosió, explica la formació dels cingles blancs que encerclen el poble i converteixen aquest espai en un referent geològic de primer ordre al Berguedà i a tot el Prepirineu.
Formen una gran balconada o altiplà inclinat de color blanc intens visible des de diversos quilòmetres de distància.
Geogràficament, constitueix un gran sinclinal (una estructura en forma de cubeta o embut), amb cims que s'aboquen cap a la vall del Llobregat.
 Entre les seves escletxes creix l’Orella d’Os Ramonda myconi, una petita relíquia vegetal de l'era glacial. Prolifera al Pirineu, des de Navarra i Aragó fins a Catalunya, també a França i Andorra. Habita les ranures i als replans de roques calcàries o de conglomerats de naturalesa bàsica, de zones ombrívoles i fresques, entre 600 i 2.000 metres d'altitud. Suporta bé les baixes temperatures, fins i tot bastants graus sota zero, i també l'exposició al sol directe en les hores fresques del dia.
És considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d'anys, va ocupar els Pirineus.Els “graus” són els passos entre les cingleres amb antics camins estrets que permetien pujar i baixar del poble abans de les carreteres.
Creu del Collell
Creu senzilla de ferro, sobre una roca, col·locada com a ornament al camí que porta a l'ermita de Santa Magdalena.
Es desconeix l'origen i significat de l'emplaçament d'aquesta creu.
PROPERES ACTIVITATS |
Castellcir
Castell Claramunt
Santuari Pinós
Centre Geogràfic de Catalunya
Fontanet
