CAMINS DE SANT JAUME i VIA AUGUSTA

 

 

 

Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Avinyó, 19 pral.- 08002 Barcelona - infoaeef@gmail.com.- tel. 623 422 942
Tornar a la pàgina principal

 

 


 

 



A PARTIR DE PRIMERS DE NOVEMBRE EL LOCAL i L'ACCÉS A SECRETARIA ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 19.30 A 21.00 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18:30 a les 20:30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.


VIA TURONENSIS

Camí de Sant Jaume de París a Santiago en etapes anuals 2015-2024?

VIA DE LA PLATA

Camí de Sant Jaume de Sevilla a Santiago en etapes anuals 2018-2024?

VIA AUGUSTA

2022 - 2023 - 2024
Propera sortida



Pàgina amb el suport de la


MERIDIÀ VERD
FOTOS 2020


Llanrs-Llaudet

coll de Canes

Collfred


FOTOS 2021


Puigsacalm

Vidrà_Crt.BV5224

Crrt. BV-5224-Masies de Roda

Pas del riu Ges

FOTOS 2022


Sabassona

Puig-l'agulla

Sobrevia/el Brull

Pla de la Calma

Cànoves-La Roca

coll Sant bartomeu - platja d'Ocata

Montjuïc - Matinal a Barcelona
Lliurament de diplomes d'assistència

Les persones que vulgui aconseguir la seva foto de l'acte de lliurament la poden demanar al c/e. jjerez@euro-senders.com

inici

SENDER DE LA VIA AUGUSTA
(de Girona al riu la Sènia, el límit amb el País Valencià)

PRESENTACIÓ
Hem cercat un itinerari interessant per poder fer les sortides del mateix estil que les que fem sempre i que realment sigui interessant i nou.
Creiem que l'hem trobat. Es tracta del denominat Sender de la Via Augusta.

Potser seria millor definir-lo com a Paisatges de la Via Augusta, ja que l'itinerari, que intenta aproximar-se al màxim al que va tenir la via Augusta dels romans, passa per un nombre tant gran de punts relacionats amb la via i amb l'ocupació romana que el fan espectacular.
Per aquest motiu i com que tot sovint es fan descobriments en jaciments espectaculars, hem cregut que realment pot ser una proposta engrescadora i, a més, a l'abast de tothom, ja que, com passava en la gran majoria de les vies romanes, el seu traçat va cercar sempre els llocs més accessibles i planers del nostre país.

Potser algú es preguntarà: Perquè començar a Girona i no pas al coll de Panissars o del Portus?
Doncs perquè el tram del coll de Panissars a Girona ja s'ha realitzat en diverses ocasions ja que, pràcticament, coincideixen els itineraris de la Via Augusta i el camí de Santiago.
És cert que no es fa cap cim, però la bellesa de la majoria dels seus paisatges i el valor històric dels llocs i monuments ho compensen.



LA VIA AUGUSTA
Pròpiament dit, la via Augusta era la part que discorria per la península d’Hispània, des del coll de Panissar o el coll del Portus a Cadis, del gran recorregut que s’iniciava a Roma amb la via Aurelia, continuava vorejant la Mediterrània amb la via Julia Augusta fins arribar als Pirineus amb la via Domítia i en creuar-los, al coll de Panissars o el coll del Portus, passava a ser la via Augusta; fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km i una amplada d’uns 6 metres (l’espai necessari per passar dos carros sense haver de reduir la velocitat).

Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat.
L’altra, pel Maresme, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Rubricatus (Llobregat) retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell).


Continuava cap a la zona de Vilafranca del Penedès i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona) (en aquesta població se li afegia la via Tarraconensis o via XXXII, procedent d’Asturica Augusta (Astorga). Prosseguia cap a Detosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera, concretament per Sant Joan del Pas i després de creuar el riu de la Sénia seguia cap a Traiguera i Sant Mateu. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava de la costa i per Mariana (Puebla del Principe), Corduba (Còrdova) i Hispalis (Sevilla) acabava a Gades (Cadis).
.
Alguns historiadors i arqueòlegs exposen la teoria de que a partir de València l’itinerari continués prop del mar, amb l’argumentació de que la geografia del terreny era molt més accessible als desplaçaments de carros i de tropes. No sembla que sigui una mala idea, potser tant sols era una variant de l’itinerari. Aquesta variant passaria per Lucentrum (Alacant), Carthago Nova (Cartagena), Portus Magnus (Almeria), Malacca (Màlaga), Albus Portus (Algeciras) i Gades (Cadis).

Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc.

Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m).

Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.

Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans
Coll de Panissars.- Hi ha les runes del monestir benedictí de Santa Maria de Panissars (segle XI), que fou edificat sobre una anterior i destacada edificació romana, identificada com la mansio Summum. Punt de trobada amb la Via Domítia.
Badalona/Baetulo. Al carrer Coll i Pujol hi ha un tram de 40 metres de llarg i 5,5 d’ample.
Barcelona(Barcino. L'any 2012 es va descobrir un tram de la Via Augusta dins l'espai del Mercat de Sant Antoni, on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual carretera de la Bordeta.
Pont del Diable. A Martorell
El Vendrell. Hi ha el tram considerat més gran de la via Augusta a Catalunya. Té 1,4 km. de llarg i una amplada entre 2,9 i 8,3 metres. Hi ha trams que conserven el paviment original romà de còdols de pedra.
Arc de Berà. Està situat sobre aquesta via que passava per sota.
Torre dels Escipions. Prop de Tarragona
Tarragona. Diversos monuments de la ciutat van ser construïts pels romans.
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Prop de Tarragona
Constantí. Vil·la romana de Centcelles
Cambrils. La vil·la romana de la Llosa. Duu el nom de Via Augusta el carrer, que actualment està sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a Tortosa i València, el qual al seu torn estava sobre l'emplaçament de la Via Augusta dels romans.
El Perelló. Hi ha un tram força llarg visible de l’antic traçat de la via Augusta que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.
Amposta. Torre de Carrova.
Tortosa. Vil·la romana i/o indústria de Salaons


Xarxa d'itineraris de la via Augusta a Catalunya (aprox.)

CALENDARI

Via Augusta (de Girona al riu la Sènia)

2022
Tram 01.- 01 d'octubre: Girona – Riudellots  12,800 km
Tram 02.- 19 de novembre: Riudellots  - Les Mallorquines 12,500 km
Tram 03.- 03 de desembre: Sils – C-35 Can Gorg:  14,800 km

2023
Tram 04.- 28 de gener: Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- 18 de febrer: Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- 25 de març: Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- 22 d'abril: Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- 13 de maig: Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- 03 de juny: Castellbisbal – Gelida: 13,600 km
Tram 10.- 08 de juliol: Gelida (peu funicular) – Sant Sadurní: 12,200 km
Tram 11.- 30 de setembre: Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- 21 d'octubre: La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- 18 de novembre: Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km
Tram 14.- 16 de desembre: Vilafranca del Penedès – Polígon Ind. El Foix: 13,100 km

2024
Tram 15.- gener: Polígon Industrial el Foix – El Vendrell: 10,000 km
Tram 16.- febrer: El Vendrell - Arc de Berà - Creixell: 12,600 km
Tram 17.- març: Creixell – El Mèdol: 11,540 km
Tram 18.- abril: El Mèdol – Tarragona: 10,000 km
Tram 19.- maig: Tarragona - Centcelles -Vilaseca: 13,800 km
Tram 20.- juny: Vilaseca -Salou - Cambrils: 11,600 km
Tram 21.- juliol: Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant: 15,900 km
Tram 22.- setembre: L’Hospitalet de l’Infant/Punta Cala Bea – Castell de Sant Jordi d’Alfama: 12,400 km
Tram 23.- octubre: L’Ametlla de Mar – l’Ampolla: 15,200 km
Tram 24.- novembre: L’Ampolla – Hostal dels Alls: 11, 00 km
Tram 25.- novembre: Hostal del Alls – Tortosa: 13,000 km
Tram 26.- desembre: Tortosa – La Galera: 15,000 km
Tram 27.- desembre: La Galera – Sant Joan del Pas (riu Sénia): 14,500 km


Mapa del projecte


SENDER DE LA VIA AUGUSTA
PREVISIÓ 2023

28 de gener
18 de febrer
25 de març
22 d'abril

13 de maig
03 de juny
08 de juliol
30 de setembre
21 d'octubre
18 de novembre

16 de desembre

Tram 04.- Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- Castellbisbal – Gelida: 13,600 km
Tram 10.- Gelida (peu funicular) – Sant Sadurní: 12,200 km
Tram 11.- Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km
Tram 14.- Vilafranca del Penedès – Polígon Ind. El Foix: 13,100 km


Propera sortida dissabte 28 de gener 2023

Itinerari: Hostalric-Sant Celoni

Fitxa tècnica
Sortida de Barcelona: Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/ Lepant) (Metro L2 Monumental) (metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 7:00
Longitud: 13,7 km aprox.                 
Durada:  4:00 h. aprox.
Desnivells acumulats: de pujada: 150 m i de baixada: 0 m.
Itinerari a peu:
Poliesportiu d'Hostalric/riera d’Arbúcies (1) La Tordera, (2) aiguamolls de Llobateres (3), Pont de la Batllòria, (4) passera de Gualba, (5) pont de Vilardell, (6) passera del Molí de les Planes, (7) pont de can Pàmies i (8) Sant Celoni (9).

Menjars: Esmorzar en al poliesportiu d'Hostalric i dinar col·lectiu al restaurant.que s'indicarà oportunament

Recorregut a peu
Iniciarem l’excursió al poliesportiu d’Hostalric on, després d’esmorzar, prendrem la Via Romana que ens portarà a creuar la riera d’Arbúcies (1) i seguirem la pista pavimentada que ens portarà a creua la Tordera a gual (2). Un cop a l’altre costat seguirem en paral·lel el riu i a l’autopista AP-7. Més endavant passarem al costat del gorg dels aiguamolls de les Llobateres (3), que ens quedarà a la dreta. Arribarem a una bifurcació on deixarem una carretera a l’esquerra que va a creuar l’AP-7 i continuarem recte per la pista pavimentada que seguíem en paral·lel a l’AP-7. Més endavant deixarem a la dreta el pont de la Batllòria (4) i després deixarem una altra carretera que també va a creuar l’AP-7 i continuarem un llarg tram en paral·lel a l’AP-7. Més endavant deixarem a la dreta la passera de Gualba (5) i després passarem sota del pont de Vilardell (6) i després deixarem a la dreta la passera del Molí de les Planes (7). Arribarem a una bifurcació on anirem a la dreta i pel pont de Can  Pàmies (8) creuarem la Tordera pe entrar al polígon Industrial molí de Can Planes, quan arribem al c. Can Draper el seguirem a l’esquerra i aviat girarem a la dreta pel c. Indústria, per un pas soterrani creuarem la C-35 i seguirem recte fins arribar a l’aparcament de l’estació de Sant Celoni (9).
En aquest itinerari hem passat de la comarca de la Selva a la del Vallès Oriental.

Podeu obtenir el fulletó d'aquesta caminada tot CLICANT AQUÍ  

INSCRIPCIONS
L’import de la inscripció per a cada sortida d’aquest projecte és de 23 €, aquest import inclou l’autocar i la documentació corresponent que es pot obtenir a través d'aquest web.
Els no socis de l'AEEF o de cap entitat de la FEEC hauran d'abonar, a més, 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals i 5 € més per obtenir la llicència temporal de la FEEC, total: 23+5+5= 33 €.
Cal que tots els participants estiguin en possessió d’una llicència esportiva de la FEEC, l’AEEF li la gestionarà a qui no la tingui.
Cas de voler causar alta com a soci de l'AEEF cal trucar al tel. 623 422 942 els dilluns, dimecres i divendres de 18,30h a 20,30 h.

Pre-reserva de plaça
El 23 de gener queda reservat per a les persones que hagin assistit a la sortida anterior i no hàgin manifestat a l'autocar de tornada la seva disponibilitat d'assistència; a partir del 24 de gener es posaran a la disposició general les places disponiblesubre. De les 17 a les 21 hores es podrà fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà del pagament corresponent al compte ES59 0081 0149 9600 0145 7153, Banc de Sabadell.
A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.

Ingrés de la inscripció:
Degut a que fer l’ingrés per finestreta (si no es té compte al Banc de Sabadell) representa un cost de 5 euros (és un import generalitzat a tots els bancs), es podrà fer el pagament per transferència fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per Whats App al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.
Si el dia 26 de gener no s'ha fet l'ingrés o no es té constància d'haver fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
Les places estan limitades a un autocar. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva.


MAPA PROPERA SORTIDA

PERFIL DE DESNIVELLS


La Tordera
Neix a la Font Bona, al Coll de Sant Marçal al Montseny. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. Es diu que el seu delta té una superfície de 8 km². La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa (superficialment), i en treuen l'aigua molts dels pobles propers.
A l'antiguitat, el riu apareix documentat una sola vegada; és Plini el Vell qui l'esmenta, però els manuscrits no coincideixen en el nom: uns l’anomenen Tarnum, d'altres Arnum i uns altres Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat el segle IX (llavors amb la forma Tordaria), derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.
La desembocadura de la Tordera és una zona humida de Catalunya considerada un espai d'interès natural. A la seva desembocadura forma una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, i constitueix un espai d'elevat interès, especialment per als ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries.
Aquest és un espai molt degradat en què s'acumulen els problemes comuns de tot el litoral català: contaminació de les aigües , ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobre freqüentació humana, deixalles, trepig, etc. S'ha construït una escullera al marge dret, al costat de la desembocadura, que evita la formació de la llacuna que anteriorment es formava al sector més proper al mar. Aquest espai permetria acollir molts més ocells en migració o nidificants dels que actualment acull, però veu molt reduït el seu potencial ecològic pels factors esmentats.


Aiguamolls de Llobatreres
L’any 1998 en uns camps de conreu del paratge de les Llobateres es va iniciar l’extracció de sorres i graves per a la construcció.
L’excavació va permetre l’aflorament d’una làmina d’aigua permanent procedent de l’aqüífer, que es va decidir deixar a la vista tot creant una zona d’aiguamoll i la cessió dels terrenys a titularitat pública.
Amb la modificació de la morfologia del terreny s’han creat tres illes dins l’estany, s’han construït platges submergides i talussos perimetrals amb pendents suaus i revegetats.
Aquest espai natural ha generat un paisatge de ribera excepcional i un interessant punt d’observació de flora i fauna d’ambients aquàtics a la plana al·luvial de la Tordera
La Tordera és un riu que recull les aigües dels massissos del Montseny i del Montnegre amb un recorregut total de 61 km. A la plana al·luvial, als terrenys més deprimits, on l’aqüífer aflora a la superfície, és on es troben les zones humides com les Llobateres. Són espais de gran importància, ja que redueixen el risc d’inundació, proporcionen hàbitats de ribera, són punts de dispersió d’espècies faunístiques i florístiques, afavoreixen la biodiversitat i esdevenen nexes de connexió entre l’ecosistema aquàtic i els limítrofs.
S’observa la presència d’espècies característiques d’aquests espais naturals ja al 1998, per exemple amb una gran colònia d’abellerols durant l’estiu, que fan els nius en els talussos. El 1999 es veuen fotges, cabussets, ànecs collverd, corriols petits, martinets, granotes, etc. Les Llobateres es va inaugurar al públic el maig de 2007, i els treballs finals d’adequació hidràulica van acabar a finals del 2008.
El paisatge i la fauna La vegetació de ribera de les Llobateres està constituïda per formacions arbòries de salzes, gatells, freixes, oms i verns. També hi ha comunitats helòfites com el bogar i el canyissar. La presència d’una zona humida d’aquestes dimensions permet que molts ocells aquàtics, com l’ànec de collverd, el bernat pescaire, la fotja o la polla d’aigua, entre d’altres, trobin hàbitats favorables per alimentar-se i reproduir-s’hi.
Entre ells podem trobar-hi el blauet, espècie considerada vulnerable com a conseqüència de la destrucció d’espais lligats a masses d’aigua.
Una zona humida d’aquestes característiques és significativa per a nombrosos amfibis, rèptils i petits invertebrats aquàtics que hi troben refugi, i com a abeurador per alguns mamífers.

 

Sant Celoni
Rep el nom de la capella que es va construir cap al segle XI al peu del camí ral. Sant Celoni és la traducció del llatí Sanctum Celedonium i Sancti Celedonii. A través dels segles el nom ha tingut moltes grafies: Sancti Celidonia, Sant Celdonij, Sant Celdoni, Sent Salony, Sanseloni, Sant Celoni.
La situació òptima de l'església de Sant Celoni, a mig camí de Barcelona a Girona, afavorí la formació d'un nucli fortificat dins els dominis dels Cabrera, que cediren el domini del lloc a l'orde militar dels hospitalers el 1151 i que establiren la seva comanda de Sant Celoni el 1319. Això va provocar greus tensions entre els hospitalers i el bisbat de Barcelona, que havia fet una permuta sobre Sant Celoni amb el monestir de l'Estany, solucionades a la fi del mateix segle XII.
El 1157 apareix la primera menció del mercat davant de les muralles i la vila apareix com a centre de gran atracció. També hi havia tres molins i diversos hostals i aviat van aparèixer moltes més activitats: teixidors, vanovers, flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, blanquers, etc. La vila va anar creixent cap a ponent i a mitjans del segle xiv es construí un segon recinte de muralles.
Hi havia un pou públic davant del casal dels hospitalers i també dins la vila un hospital de malalts pobres amb una capella dedicada a Sant Antoni. A fora de la muralla hi havia l'hospital de leprosos de Sant Nicolau de Sant Celoni.
Després de la crisi del segle XV, causada per la guerra contra Joan II, hi hagué una nova represa i la vila hagué d'ampliar de nou les muralles, sota la protecció dels marquesos d'Aitona, hereus dels Cabrera.
Diversos edificis mantenen un cert interès cultural i patrimonial dins del municipi, entre ells: Sant Martí de Pertegàs, al parc de la Rectoria Vella, que és la primitiva parròquia del terme, la capella de Sant Celoni i la capella de Sant Ponç. Diverses cases de la vila d'aquesta època presenten elements arquitectònics i decoratius interessants.
La Força o muralla de la vila ja apareix documentada l'any 1154. En el darrer quart del segle xiv es fan obres importants a la muralla. Se'n conserven dues torres completes i restes d'una altra, i algunes parts del mur, en alguns casos, aprofitats com a façanes i parets de cases (per exemple, la façana de Can Maitanquis, a la plaça del Bestiar).
El Pont Trencat, que travessava la Tordera seguint l'antiga Via Augusta, és un magnífic exemple d'arquitectura civil gòtica (segle xiv o XV).
La plaça de la vila és on romanen els edificis més rellevants de la societat celonina. Allà hi ha l'església de Sant Martí, començada l'any 1634 i inaugurada el 1703, presumeix de tenir un dels murals barrocs esgrafiats a la façana més grans d'Europa (data de 1762). Aquesta extraordinària façana està coronada amb un capcir semicircular. La portalada està treballada amb marbre. A l'absis central, hi ha una imatge de Sant Martí.
L'Hotel Suís, a la plaça de la Vila, era la casa pairal a Sant Celoni de la família Valls, d'Olzinelles, construïda el 1886. L'edifici es compon de planta baixa, amb un gran pòrtic encarat a la plaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetria classicista. Un frontó triangular, amb inscripcions i l'escut heràldic de la família Valls, corona la façana principal.
l'Ajuntament data del 1926. Destaca la seva torre amb un rellotge i un campanar de ferro. El cos central se sosté sobre un sòlid pòrtic d'arcs rebaixats. Destaquen la decoració amb maons i els poderosos ràfecs de les teulades.
Cal esmentar l'Ateneu, l'Escorxador (avui, Biblioteca municipal), i la central de producció elèctrica La Tèrmica.
Can Ramis, a la plaça de la Vila, fou el casal d'un dels batlles de la vila. Disposa de finestres ben esculpides del segle xvi. Cap a l'any 1950 es van fer unes importants reformes, tot conservant bona part dels elements originals, i afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcs carpanells del segon pis. A la llinda principal destaca l'escut de la casa Ramis, actualment alberga diversos serveis municipals, i la planta baixa s'utilitza com a sala d'exposicions.

Llegenda
Hi havia un temps que un drac és dedicava a atemorir la gent, menjar remats, segrestar donzelles, etc... Fins que ja fart el poble va anar al castell de Vilardell, terme de Sant Celoni, a demanar al cavaller Soler de Vilardell que acabés amb la bèstia.
El bon cavaller ho consulta a diferents persones doctes i assenyades. Totes l'animen a dur aquella gesta heroica. Ell ho va meditar molt fins que per la vigília de la festa de Sant Martí arribà un captaire vellet, que li pidola un mos de pa per l'amor a Déu. Bo i compassiu com és, entra a buscar-li un panet que s'acabava de coure i era encara calent i olorós del forn. De retorn no troba ningú, l’únic que hi ha és una espasa refulgent com el sol. En Soler l'agafa, la desembeina i comprova el seu bon tremp, tallant d'un sol cop el tronc d'una alzina ben gruixuda.
Ben decidit, se’n va a descansar i de bon matí, al cant del gall, en Soler surt en direcció a l’església de Sant Martí de Pertegàs. Agenollat, demana el perdó dels seus pecats, assisteix devotament a la santa missa i prega a Santa Maria i Sant Martí que l'ajudin en aquella tasca tan arriscada i perillosa que anava a emprendre.
Armat ja amb l'escut, que de tant brillant semblava un espill, vol provar novament el tremp i la força de l'espasa. Amb un cop sec, parteix en dos trossos una roca grossa que hi havia a la vora del camí. La gran multitud que l'envolta i ha anat a acompanyar-lo, l'encoratja amb aquest crit unànime que surt de totes les boques: "Espasa valerosa, braç de cavaller, partiràs la roca i al drac també".
El cavaller va anar a cercar el drac i aviat se senten els bramuls esfereïdors de la fera. Quan es troben el drac obre la seva boca enorme per devorar-lo, oportunitat que va saber aprofitar el cavaller per clavar-li l'espasa coll endins, fins al puny. El drac cau ferit de mort i llança uns udols esgarrifosos en la seva agonia, En Soler retorna victoriós a la vila, on és rebut joiosament per tot el poble, enmig d'un repicar festiu de les campanes de la parròquia.
Però greu dissort! A l'alçar l'espasa per celebrar la victòria la sang de la fulla li va regalimar fins al braç i el va emmetzinar. El cavaller va ser enterrat a l'ermita de Sant Martí de Pertegàs. Després li van fer uns funerals tan solemnes com ell es mereixia. Fou enterrat en un sepulcre de pedra picada.

 

La romanització d’Hispània
És el procés pel qual la cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la península Ibèrica durant el període de domini romà.
Al llarg dels segles de domini romà sobre les províncies d'Hispània, els costums, la religió, les lleis i en general la manera de vida de Roma, es va imposar amb moltíssima força en la població indígena, al que es va sumar una gran quantitat d'itàlics i romans emigrats, formant finalment la cultura hispanoromana.
La civilització romana era fonamentalment urbana, perquè la seva unitat bàsica eren les ciutats que, creades a imatge i semblança de Roma, van ser el principal mitjà per estendre el model romà de vida per totes les terres sotmeses al domini dels romans.
Com que a les províncies sotmeses d'Occident les ciutats eren gairebé sempre edificades de nova planta, podien ser perfectament planificades pels urbanistes. Aquests decidien on s'havia d'establir una nova ciutat i projectaven un plànol general que indicava els espais destinats a les seves diverses necessitats: habitatges, botigues, temples, places, carrers, clavegueres. L'urbanisme romà seguia un model determinat. Aquest model, igual que en molts altres aspectes de la cultura romana, deu les seves característiques més importants a la influència de les civilitzacions etrusca i grega.
Té un origen etrusc l'existència dels dos carrers principals en creu orientats en direcció est-oest (Decumanus Maximus) i nord-sud (Cardo Maximus). També eren una herència etrusca els rituals religiosos que s'havien de celebrar abans de construir una ciutat. En primer lloc es prenien els auguris per saber si els déus eren favorables. Més tard un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits previstos per a la nova ciutat excepte les futures portes. Aquest solc assenyalava el pomerium, el perímetre protegit pels déus, sobre el qual es construirien les muralles.
La quadrícula que resultava de la intersecció dels cardines, carrers paral·lels al Cardo Maximus i dels decumani, paral·lels al Decumanus Maximus, deriva del traçat ortogonal de les colònies gregues del sud d'Itàlia. Tot i que ja existia des d'antic, el teòric que sistematitzà aquesta projecció urbanística va ser Hipòdam de Milet, per la qual cosa es denomina "planta hipodàmica".
Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels quals provenien moltes ciutats romanes, com ara la d'Empúries o Lleó. Ara bé, en la realitat, sovint el recinte no forma un quadrat perfecte, sinó que s'adapta a les condicions del terreny, de la mateixa manera que la distribució interna i les edificacions s'adapten als accidents topogràfics (desnivells, rius) o a peculiaritats locals. Les variacions podien ser petites, com les que va patir el perímetre de Bàrcino, amb els angles retallats, o molt més importants: Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses i s'apartava en gran mesura de l'esquema ideal.
Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. Hi havia un sistema complet de clavegueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers. Aquestes canalitzacions, cobertes amb llosses planes o amb un arc de mig punt, recollien les aigües residuals dels carrers, a través de forats fets als costats de les calçades, o dels edificis i cases, per mitjà de canonades de ceràmica o de plom, i les desguassaven en els rius o camps propers.
Com a la resta de la part occidental de l'Imperi, en el món ibèric, on s'inscriuen la Catalunya i el País Valencià preromans, no hi havia ciutats sinó tan sols poblats, normalment construïts en llocs elevats. Solament les colònies que hi havien establert els grecs, com Empòrion, es poden considerar nuclis realment urbans. Tanmateix la societat ibèrica sofrí un trasbals quan cau sota la dominació romana a partir del 218 aC., any en què l'exèrcit romà desembarca a Tàrraco. Més endavant, entorn del 100 aC., Roma va emprendre un programa planificat de colonització basat sobretot en el repartiment de terres entre els veterans de l'exèrcit, tot creant una xarxa de ciutats d'importància diversa al llarg del territori català, moltes de nova creació, tot i que sovint pròximes a nuclis anteriors als quals substitueixen Ilerda (Lleida), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guissona), Empúries i altres sobre els mateixos poblats ibèrics com Tàrraco. Els colons, antics soldats recompensats amb un lot de terra en el moment de llicenciar-se, s'agrupaven en ciutats.

 

Visita cultural
Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà una visita cultural a algun indret o tema relacionat amb la Via Augusta i/o amb el procés de romanització de Catalunya.

 

FOTOS 2022
Podeu ampliar les imatges tot clicant sobre d'elles


01 Girona-Riudellots (catedral de Girona)


02 Riudellots-Les Mallorquines (Torreponsa)

03 Sils-Hostalric (Pont del Diable)

FOTOS 2023
Podeu ampliar les imatges tot clicant sobre d'elles

 

 

 

 

 

       

 

 

Camí de Santiago per la via Turonensis & Camí Basc de l'Interior & Camí Francès

(de París a Santiago de Compostel·la, per Irun i Burgos, en etapes anuals, del 2015 al 2024?)


PER MOTIUS DE LA INSEGURETAT SANITÀRIA QUE ENCARA PERDURA, S'HA DE-CIDIT QUE EN EL 2022 NO ES FARÀ AQUESTA ACTIVITAT, SI LES CONDICIONS HO PERMETEN ES PREVEU QUE L'ACTIVITAT ES PUGUI REPRENDRE PEL MAIG DEL 2023

ORGANITZACIÓ DE LES SORTIDES

- Les sortides s’organitzaran de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins al lloc d’inici de les caminades, uns 10/12 dies per fer l’itinerari a peu, dividits en dos torns de cinc/sis dies d’activitat, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13/15 dies (1+5/6+1+5/6+1).
- En cada sortida s’establiran una o dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
- Les etapes a peu tindran entre el 15 i 20 km aprox. de llargada i els desnivells que caldrà superar a la part francesa són inapreciables. En el que fa referència al Camí Basc de l'interior hi ha alguns trams que tenen alguns desnivells però sempre moderats i suoerables. A la part del Camí Francés passa el mateix.
- Es començarà a caminar a trenc d’alba per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat; el coordinador de la caminada podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques o psíquiques no es corresponguin als nivells que la caminada requereix.
- Les places seran limitades a 40 aprox. En sortides posteriors tindran preferència en la inscripció els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat.
- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels caminadors, serà l’organització qui assigni les habitacions.
- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les persones que estiguin en llista d'espera. Aquest import també es podrà recuperar en el cas d'haver concertat la pòlissa d'assegurança corresponent
- Si en una data determinada per a cada sortida no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
- En totes les sortides s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza.

Es tracta d'efectuar a peu el Camí de Sant Jaume entre París i Santiago de Compostel·la, tot passant per Irun i Burgos, en diverses etapes de diversos dies cada una.

La primera part és la Via Turolensis o Gran Chemin (Gran Camí), una de les quatre que creuen França des de diferents punts cardinals per anar-se a trobar a Sant-Jean-Pied-de-Port o a Baiona i entrar a la península ibèrica per dirigir-se a Santiago de Compostela.
Aquesta via era la que tradicionalment usaven els pelegrins procedents del nord i que durant molts anys va ser la més freqüentada d’Europa, posteriorment va caure en desús per la proliferació d’altres alternatives, però actualment ha recuperat la impor-tància que anys enrere va tenir.
Des de París per Orleans, Tours -castells del Loira-, Poitiers, Saintes i Bordeus va cap a Saint-Jean-Pied-de-Port o cap a Baiona, Saint-Jean-de-Luz i Irun, aquesta darrera opció és la que hem triat..
Quan aquesta via arriba a Irun, a la frontera amb Euskadi, ofereix dues possibilitats: seguir el Camí del Nord (proper al Cantàbtic) o seguir el Camí Basc de l'Interiror, que és el que hem triat. Aquest camí Basc té també dues possibilitats: anar a Logronyo o anar a Burgos, que és la que hem triat. En els dos casos s'arriba al Camí Francés que és el que s'ha de seguir vers l'oest per poder arribar a Santiago de Compostel·la.

Per a cada sortida es confeccionarà una proposta concreta amb les activitats previstes, els llocs de pernoctació, el lloc i hora de sortida de l’autocar, etc. Es farà una reunió prèvia a cada sortida per donar la informació corresponent.


Calendari general de sortides previst
2015 París - Orleas - Chaumont-sur-Loire (Vall del Loira)
2016 Chaumont-sur-Loire - Tours - Poitiers
2017 Poitiers - Saintes - Mirambeau
2018.- Mirambeau – Llac de Soustons
2019.- Soustons - Vitoria
2020.- Virus

2021.- Virus
2020.- Virus
2023.- Vitoria – Carrión de los Condes
2024.- Carrión de los Condes – Villafranca del Bierzo
2025.- Villafranca del Bierzo - Santiago de Compostel·la
.



Mapa de les darreres 5 sortides


PROGRAMA DE LA SISENA SORTIDA de maig - de juny 2023

De Vitoria-Gasteiz a Carrión de los Condes

Dia 00 Barcelona – Vitoria-Gasteiz (568 km).- Sortida: Pl. Catalunya/Portal de l'Àngel a les 7 h.

Dia 00: tram 01.- Vitoria/Gasteiz – la Puebla de Arganzón.- 14.4 km

Dia 00: tram 02.- La Puebla de Arganzón – Miranda de Ebro.- 14.5 km

Dia 00: tram 03.- Miranda de Ebro – Pancorbo.- 13.4 km

Dia 00: tram 04.- Pancorbo – Grisaleña.- 15.0 km (Canvi d’Hotel)

Dia 00: tram 05.- Griselaña – Prádanos de Bureba.- 14,0 km

Dia 00: tram 06.- Castil de Peones - Santa Marina - La Brújula.- 13.6 km

Dia 00.- Descans.- Castell de los Sarmiento a Fuentes de Valdepero, monestir de La Trapa a San Isidro de las Dueñas i Palencia.

Dia 00: tram 07.- Carretera N-I km. 259 – Villímar/Burgos.- 14,5 km

Dia 00: tram 08.- Burgos (inici del camí Francès)– Hornillos del Camino.- 14,4 km

Dia 00: tram 09.- Hornillos del Camino - Castrojeriz.- 15,9 km

Dia 00: tram 10.- Castrojeriz – Itero de la Vega.- 14,9 km

Dia 00: tram 11.- Itero de la Vega – Frómista – Población de Campos.- 13,0 km

Dia 00: tram 12.- Població de Campos - Carrión de los Condes.- 13,2 km

Dia 00: Burgos – Barcelona (602 km).

Vitoria-Gasteiz: Hotel (a concretar)
Burgos: Hotel (a concretar)

Des de Vitoria es faran 4 trams al sud
Des de Burgos es faran 4 trams al nord i 4 trams al sud


Inscripcions:
A partir del dia 00 s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 500 €, com a molt tard, el 00 de març. Al compte XXXXXXXXXXXXXXXXXXX. A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites. La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 1 d’abril.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 0000,00 euros en habitació compartida.

Condicionat de l'assegurança de viatge CLICAR AQUÍ



REUNIÓ INFORMATIVA PER ALS PRE- INSCRITS: 00 d’abril

A les 20 h al local de l’AEEF, Avinyó, 19, pral 08002 Barcelona

Mapa de la sortida 2023

Per ampliar la informació sobre les sortides, de la via Turonensis, etc. poden consultar al web https://viaturonensis162532077.wordpress.com/

GALERIA DE FOTOS VIA TURONENSIS (fins al 2019)
Podeu veure les fotos en mida més gran clicant a sobre de la foto corresponent (fotos Ramon Serrano)


Seignosse

Port de la Cale - Baiona.

Memorial de la Secon-Guerre Mundiale pour la Paix.

Maison de la Corniche Basque


Pont de Santiago - Irun

Camí de Borda Berri

Hernani


Alegia

Beasin
Aranzazu

Aranzazu


Ermita i Túnel de Sant Adrià


Castro de Henaio

Ermita de Sant Joan d´Arrain

Argandoña

Vitoria/Gsteiz

inici

Camí de Santiago per la via de la Plata i camí Sanabrès

(de Sevilla a Santiago en etapes anuals, del 2018 al 2024)

PER MOTIUS DE LA INSEGURETAT SANITÀRIA QUE ENCARA PERDURA, S'HA DE-CIDIT QUE EN EL 2022 NO ES FARÀ AQUESTA ACTIVITAT, SI LES CONDICIONS HO PERMETEN ES PREVEU QUE L'ACTIVITAT ES PUGUI REPRENDRE PEL NOVEMBRE DEL 2023

PROJECTE

Es tracta de realitzar la Via de la Plata des de Sevilla fins a la Granja de Moreruela i en aquest punt prendre el camí Sanabrès que ens portarà fins a Santiago de Compostel·la, amb sortides anuals i amb el sistema i la metodologia amb que hem realitzat altres camins de Santiago i que actualment estem realitzant la via Turonensis.
Degut a la climatologia i a les condicions del territori pel qual passa aquesta ruta s’ha programat per fer-la a finals del meso d’octubre de cada any.

PROGRAMA

2018.- Sevilla - Mèrida

2019.- Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020.- Virus

2021.- Virus

2022.- Virus

2023.- Valverde de Valdelacasa – Carretera ZA-123

2024.- Carretera ZA-123 – A Gudiña

2025- A Gudiña - Santiago


MAPA GENERAL VIA DE LA PLATA

TERCERA SORTIDA 2023

del 00 d'octubre al 00 de novembre

De Valverde de Valdelacasa a la carretera ZA-123

Mapa sortida 2023

 

INSCRIPCIONS

Import: 0.000,00 euros aprox.

Aquest import compren:
El viatge d'anada i tornada amb autocar
Tots els desplaçaments amb l'autocar
Estada de x nits a l'Hotel xxxxx de xxxxx en regim de pernoctació i esmorzar en habitació compartida
Estada de x nits a l'Horel xxxx de xxxx en règim de mitja pensió en habitació compartida
Documentació de les activitats

Import de l'assegurança de viatge: xx euros

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 000 € al compte XXXXXXXXXXXX, XXXXXXXXXX.
A l’ingrés cal indicar el nom de la persona o persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat una setmana abans de la sortida.
Les places seran limitades a 40 persones.

Hotels:
A concretar

Coordinador: Josep M. Jerez
Més informació: tel. 609 334 872 sols en dies laborables i en hores d'oficina

REUNIÓ INFORMATIVA PER ALS INSCRITS

Dia 0 de setembre a les 20 h. al local de l'AEEF, Avinyó, 19, pral

PROGRAMA DE LA TERCERA SORTIDA octubre 2023

De Valverde de Valdelacasa - Carretera ZA-123

Dia 00: Barcelona – Salamanca (800 km).- Sortida: Pl. Catalunya/Portal de l'Àngel a les 6 h.

Dia 00: Tram 01.- Valverde de Valdelacasa – Fuenteroble de Salvatierra.- 10,500 km

Dia 00: Tram 02.- Fuenteroble de Salvatierra – Carretera DSA-204.- 14,300 km

Dia 00: Tram 03.- Carretera DSA-204 – Morille.- 16,000 km

Dia 00: Tram 04.- Morille – Carretera N-630/Salamanca.- 16,200 km

Dia 00: Tram 05.- Salamanca/Aldeaseca de Armuña – Carretera N-630 amb carretera SA-601.- 16,100 km

Dia 00: Tram 06.- N-630 accés a Valdelaosa – El Cubo de Tierra de Vino.- 14,100 km

Dia 00: Descans i canvi d'hotel

Dia 00: Tram 07.- El Cubo de Tierra de Vino – San Marcial.- 17,500 km

Dia 00: Tram 08.- San Marcial – Zamora/av. Nazareno de San Frontis/riu Duero.- 12,300 km

Dia 00: Tram 09.- Zamora/carretera ZA-P-1405 – Montamarta.- 14,700 km

Dia 00: Tram 10.- Montamarta/Carretera N-630 – Riego del Camino.- 15,000 km

Dia 00: Tram 11.- Riego del Camino – Granja de Moreruera – Carretera ZA-123/Puente Quintos.- 13,000 km

Dia 00: Zamora – Barcelona (780 km).

Salamanca: Hotel (a concretar)
Zamora: Hotel (a concretar)

Des de Salamanca es faran 4 trams al sud i 2 trams al nord
Des de Zamora es faran 2 trams al sud i 3 trams al nord



REALITZACIÓ DEL SEGON TRAM DE LA VIA DE LA PLATA 2019
La sortida ha esta un èxit en tots els sentits, en la participació, vam ser 40 persones i en la pròpia organització.
El temps va acompanyar i les imatges de cada dia de caminada eren espectaculars.
No es va produir cap accident i tot va funcionar segons les previsions.
En resum tothom va quedar content i això ens anima a pensar que l'activitat tindrà la continuació prevista.

GALERIA DE FOTOS VIA DE LA PLATA (2019)
Podeu veure les fotos en mida més gran clicant a sobre de la foto corresponent (fotos Lluís Hernández)


Proserpina


Cruce Herrerias

Pont Casas Don Antonio


Pont sobre el riu Salor

Valdesalor

La Retoña - Casar

Cañaveral


Cami Aldehuela


Fent Camí

Més Camí

Pont de Galisteo

Coria


Calzada
Carcaboso
Arribada al final

Guadalupe


Final de tram


Final de Tram


Final de tram

Cada dia surt el sol

 

Camins de Santiago

Via Turonensis & via de la Plata & camí Sanabrès (Del 2018 al 2025)

La Via de la Plata es farà simultàniament a la Via Turonensis (que estem realitzant des de París).
Està previst que en cinc sortides anuals es completi l’itinerari entre Sevilla i Santiago i entre Soustons i Santiago.

En resum: cada any es podran fer dos itineraris del camí de Santiago: en el mes de maig el tram corresponent a la Via Turonensis i en el mes d’octubre el tram corresponent a la Via de la Plata.

PROGRAMA DELS DOS CAMINS

VIA TURONENSIS & CAMÍ BASC DE L'INTERIOR & CAMÍ FRANCÉS

2018
Mirambeua – Llac de Soustons

2019
Llac de Soustons – Vitòria

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Vitòria – Carrión de los Condes

2024
Carrión de los Condes Villafranca

2025
Villafranca del Bierzo – Santiago

VIA DE LA PLATA & CAMÍ SANABRÈS


2018
Sevilla – Mèrida

2019
Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Valverde de Valdelacasa – Carretera ZA-123

2024
Carretera ZA-123 – A Gudiña

2025
A Gudiña - Santiago



MAPA CONJUNT


inici