A PARTIR DE PRIMERS DE NOVEMBRE EL LOCAL i L'ACCÉS A LA SECRETARIA DE L'ENTITAT ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 19.30 A 21.00 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18:30 a les 20:30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

VIA TURONENSIS

Camí de Sant Jaume de París a Santiago en etapes anuals 2015-2025
Propera sortida

VIA AUGUSTA

2022 - 2023 - 2024
Propera sortida

PRESENTACIÓ
Hem cercat un itinerari interessant per poder fer les sortides del mateix estil que les que fem sempre i que realment sigui interessant i nou.
Creiem que l'hem trobat. Es tracta del denominat Sender de la Via Augusta.

Potser seria millor definir-lo com a Paisatges de la Via Augusta, ja que l'itinerari, que intenta aproximar-se al màxim al que va tenir la via Augusta dels romans, passa per un nombre tant gran de punts relacionats amb la via i amb l'ocupació romana que el fan espectacular.
Per aquest motiu i com que tot sovint es fan descobriments en jaciments espectaculars, hem cregut que realment pot ser una proposta engrescadora i, a més, a l'abast de tothom, ja que, com passava en la gran majoria de les vies romanes, el seu traçat va cercar sempre els llocs més accessibles i planers del nostre país.
Potser algú es preguntarà: Perquè començar a Girona i no pas al coll de Panissars o del Portus?
Doncs perquè el tram del coll de Panissars a Girona ja s'ha realitzat en diverses ocasions ja que, pràcticament, coincideixen els itineraris de la Via Augusta i el camí de Santiago.
És cert que no es fa cap cim, però la bellesa de la majoria dels seus paisatges i el valor històric dels llocs i monuments ho compensen.

LA VIA AUGUSTA
Pròpiament dit, la via Augusta era la part que discorria per la península d’Hispània, des del coll de Panissar o el coll del Portus a Cadis, del gran recorregut que s’iniciava a Roma amb la via Aurelia, continuava vorejant la Mediterrània amb la via Julia Augusta fins arribar als Pirineus amb la via Domítia i en creuar-los, al coll de Panissars o el coll del Portus, passava a ser la via Augusta; fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km i una amplada d’uns 6 metres (l’espai necessari per passar dos carros sense haver de reduir la velocitat).

Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat.
L’altra, pel Maresme, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Rubricatus (Llobregat) retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell).

Continuava cap a la zona de Vilafranca del Penedès i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona) (en aquesta població se li afegia la via Tarraconensis o via XXXII, procedent d’Asturica Augusta (Astorga). Prosseguia cap a Detosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera, concretament per Sant Joan del Pas i després de creuar el riu de la Sénia seguia cap a Traiguera i Sant Mateu. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava de la costa i per Mariana (Puebla del Principe), Corduba (Còrdova) i Hispalis (Sevilla) acabava a Gades (Cadis).
.
Alguns historiadors i arqueòlegs exposen la teoria de que a partir de València l’itinerari continués prop del mar, amb l’argumentació de que la geografia del terreny era molt més accessible als desplaçaments de carros i de tropes. No sembla que sigui una mala idea, potser tant sols era una variant de l’itinerari. Aquesta variant passaria per Lucentrum (Alacant), Carthago Nova (Cartagena), Portus Magnus (Almeria), Malacca (Màlaga), Albus Portus (Algeciras) i Gades (Cadis).

Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc.

Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m).

Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.

Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans
Coll de Panissars.- Hi ha les runes del monestir benedictí de Santa Maria de Panissars (segle XI), que fou edificat sobre una anterior i destacada edificació romana, identificada com la mansio Summum. Punt de trobada amb la Via Domítia.
Badalona/Baetulo. Al carrer Coll i Pujol hi ha un tram de 40 metres de llarg i 5,5 d’ample.
Barcelona(Barcino. L'any 2012 es va descobrir un tram de la Via Augusta dins l'espai del Mercat de Sant Antoni, on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual carretera de la Bordeta.
Pont del Diable. A Martorell
El Vendrell. Hi ha el tram considerat més gran de la via Augusta a Catalunya. Té 1,4 km. de llarg i una amplada entre 2,9 i 8,3 metres. Hi ha trams que conserven el paviment original romà de còdols de pedra.
Arc de Berà. Està situat sobre aquesta via que passava per sota.
Torre dels Escipions. Prop de Tarragona
Tarragona. Diversos monuments de la ciutat van ser construïts pels romans.
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Prop de Tarragona
Constantí. Vil·la romana de Centcelles
Cambrils. La vil·la romana de la Llosa. Duu el nom de Via Augusta el carrer, que actualment està sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a Tortosa i València, el qual al seu torn estava sobre l'emplaçament de la Via Augusta dels romans.
El Perelló. Hi ha un tram força llarg visible de l’antic traçat de la via Augusta que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.
Amposta. Torre de Carrova.
Tortosa. Vil·la romana i/o indústria de Salaons

CALENDARI

Via Augusta (de Girona al riu la Sènia)

2022
Tram 01.- 01 d'octubre: Girona – Riudellots  12,800 km
Tram 02.- 19 de novembre: Riudellots  - Les Mallorquines 12,500 km
Tram 03.- 03 de desembre: Sils – C-35 Can Gorg:  14,800 km

2023
Tram 04.- 28 de gener: Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- 18 de febrer: Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- 25 de març: Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- 22 d'abril: Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- 06 de maig: Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- 25 de juny: Castellbisbal – Gelida: 13,600 km
Tram 10.- 02 de setembre: Gelida (peu funicular) – Sant Sadurní: 12,200 km
Tram 11.- 30 de setembre: Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- 21 d'octubre: La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- 18 de novembre: Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km
Tram 14.- 16 de desembre: Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km

2024
Tram 15.- gener: l'Arbós – El Vendrell: 10,000 km
Tram 16.- febrer: El Vendrell - Arc de Berà - Creixell: 12,600 km
Tram 17.- març: Creixell – El Mèdol: 11,540 km
Tram 18.- abril: El Mèdol – Tarragona: 10,000 km
Tram 19.- maig: Tarragona - Centcelles -Vilaseca: 13,800 km
Tram 20.- juny: Vilaseca -Salou - Cambrils: 11,600 km
Tram 21.- juliol: Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant: 15,900 km
Tram 22.- setembre: L’Hospitalet de l’Infant/Punta Cala Bea – Castell de Sant Jordi d’Alfama: 12,400 km
Tram 23.- octubre: L’Ametlla de Mar – l’Ampolla: 15,200 km
Tram 24.- novembre: L’Ampolla – Hostal dels Alls: 11, 00 km
Tram 25.- novembre: Hostal del Alls – Tortosa: 13,000 km
Tram 26.- desembre: Tortosa – La Galera: 15,000 km
Tram 27.- desembre: La Galera – Sant Joan del Pas (riu Sénia): 14,500 km

28 de gener
18 de febrer
25 de març
22 d'abril
06 de maig
25 de juny
02 de setembre
30 de setembre
21 d'octubre
18 de novembre
16 de desembre

Tram 04.- Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- Castellbisbal – Gelida: 13,600 km
Tram 10.- Gelida (peu funicular) – Sant Sadurní: 12,200 km
Tram 11.- Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km
Tram 14.- Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km

Propera sortida DIUMENGE 25 DE JUNY 2023

Com un cas especial, aqueta sortida s'efectuarà en diumenge enlloc de dissabte com és costum

Itinerari: Sabadell (Can Feu) - Castellbisbal (Urb. Compte de Sert)

Fitxa tècnica
Sortida de Barcelona: Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/ Lepant) (Metro L2 Monumental) (metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 7:30
Longitud: 13,6 km aprox.                 
Durada:  4:00 h. aprox.
Desnivells acumulats: 100 m de pujada i  100 m de baixada

Itinerari a peu: Castellbisbal (deixalleria, BV-1501) (1), torrent de Pegueres, casal de Benviure (2), camí del Llobregat, pont del Diable (3), Martorell, pl. de l’Església (4), Santa Margarida (5), BP-2433 (riu Anoia), el Maset (6), can Bargalló (7), Sant Salvador de la Calçada (8),  pont de Sant Salvador (riu Anoia) i estació inferior del funicular de Gelida (9).

Menjars: 
Esmorzar en àrea de servei o similar
Dinar col·lectiu a restaurant

Recorregut a peu
Sortirem de la deixalleria de Castellbisbal, a la carretera BV-1501, per una pista que deixa a la dreta la deixalleria i baixa a trobar el torrent de Pegueres, al pla del Rito; prendrem una pista en direcció sud en paral·lel al torrent i aviat deixarem a la dreta l’accés al Casal de Benviure. Creuarem el torrent per un pont i passarem sota les vies de l’ABE, deixarem a l’esquerra l’estació de Castellbisbal i creuarem les vies del tren fins arribar a la bifurcació amb el camí del Llobregat i el seguirem a la dreta en paral·lel al riu. Més endavant passarem sota l’AP-7 i després sota les vies del tren, sempre al costat del riu, més endavant tornarem a passar sota l’autopista i arribarem a l’accés al pont del Diable; anirem a l’esquerra i creuarem el riu Llobregat per aquest pont que ens donarà accés a la part antiga de Martorell. Seguirem pel carrer Pere Puig, creuarem la plaça Germans Maestre i seguirem recte pel carrer Anselm Clavé, creuarem la plaça de les Hores i després la plaça de la Vila i seguirem pel carrer Santacana que ens portarà a la plaça de l’Església. L’església ens quedarà a la dreta i seguirem fins al final del carrer on anirem a l’esquerra per la plaça del Portal de l’Anoia, deixarem el pont d’Anoia a la dreta, creuarem una rotonda i seguirem en direcció sud pel carrer Mercadal, en arribar a una bifurcació anirem a la dreta pel carrer Sant Genís de Rocafort al final del qual farem un gir a la dreta i arribarem al riu Anoia i prendrem un vial a l’esquerra en paral·lel al riu. Passarem sota l’AP-7 i seguirem per una pista entre camps de conreu que ens portarà a l’ermita de Santa Magdalena. Continuarem per la pista que seguíem i arribarem a una pista que prové de l’àrea de peatge de l’autopista i al seguirem al recte; més endavant passarem sota uns accessos a l’autopista fins que arribarem a la carretera BV-2433 i la seguirem a la dreta per creuar el riu pel pont de la carretera i tot seguit baixar per un corriol a la dreta a trobar una pista que la seguirem a la dreta i passarem sota el pont de la carretera i farem un llarg tram de més d’un km fins que la pista fa un gir a la dreta i passem sota les vies del tren i arribem a una bifurcació on deixem l’accés al Maset a la dreta i seguim per la pista de l’esquerra en paral·lel a les vies del tren; passats uns 1000 metres la pista gira a l’esquerra i passa sota les vies del tren, gira a la dreta i ens porta a can Bargalló, on per un pont tornem a creuar la vies del tren i anem a l’esquerra entre camps de conreu per una pista pavimentada; arribem a unes cases i anem a l’esquerra per creuar per un pont el torrent de can Bargalló i seguim entre camps de conreu. Passats uns 900 metres passem entre les cases d’una urbanització i la pista gira a l’esquerra per anar a creuar el riu Anoia pel pont de Sant Salvador, un cop a l’altre costat anem a l’esquerra i després d’una corba pronunciada arribem a l’estació del tren i a l’estació inferior del funicular de Gelida.

Podeu obtenir el fulletó d'aquesta caminada tot CLICANT AQUÍ  

INSCRIPCIONS
L’import de la inscripció per a cada sortida d’aquest projecte és de 23 €, aquest import inclou l’autocar i la documentació corresponent que es pot obtenir a través d'aquest web.
Els no socis de l'AEEF o de cap entitat de la FEEC hauran d'abonar, a més, 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals i 5 € més per obtenir la llicència temporal de la FEEC, total: 23+5+5= 33 €.
Cal que tots els participants estiguin en possessió d’una llicència esportiva de la FEEC, l’AEEF li la gestionarà a qui no la tingui.
Cas de voler causar alta com a soci de l'AEEF cal trucar al tel. 623 422 942 els dilluns, dimecres i divendres de 18,30h a 20,30 h.

Pre-reserva de plaça
El 19 de juny queda reservat per a les persones que hagin assistit a la sortida anterior i que hàgin manifestat a l'autocar de tornada la seva disponibilitat d'assistència.
Aquestes persones han de realitzar l'ingrés o transferència al compte ES59 0081 0149 9600 0145 7153, Banc de Sabadell i enviar en aquest dia el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per Whats App al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom de la persona/persones inscrita.
Si no fan l'ingrés o la transferència en el dia indicat, abans de fer-la haran de trucar per fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173
Si per qualsevol causa no poden venir serà molt útil que amb anticipació ho comuniquin a l'organització de l'activitat a través del telèfon de pre-inscripcions.

A partir del 20 de juny es posaran a la disposició general les places disponibles.
De les 17 a les 21 hores es podrà fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà del pagament corresponent al compte ES59 0081 0149 9600 0145 7153, Banc de Sabadell.
A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.

Ingrés de la inscripció:
Degut a que fer l’ingrés per finestreta (si no es té compte al Banc de Sabadell) representa un cost de 5 euros (és un import generalitzat a tots els bancs), les persones que facin la pre-reserva per telèfon podran fer el pagament per transferència fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per Whats App al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.
Si el dia 22 de juny no s'ha fet l'ingrés o no es té constància d'haver fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
Les places estan limitades a un autocar. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva.

INFO: tel. 616 672 173 els dilluns de les 17 a les 21 hores. Durant la setmana de la sortida, de dilluns a divendres, de les 17 a les 21 hores.

Casal de Benviure
Es tracta d'un edifici aïllat de caràcter monumental. La seva planta és rectangular i està format per una planta baixa -on s'hi obren porxos- i un primer i segon pis. Al primer hi ha una interessant arcada formant una galeria on s'han fet terrasses.
Com a elements a destacar: un coronament de la façana que es tradueix amb una cornisa ondulada de tipus barroc..., i a la façana est, les obertures estan decorades amb frontons, pilastres i balustrades amb regust francès.
També és cridaner una torre que s'aixeca al centre de la teulada i que té un gran ràfec amb estructura de fusta.
Fou manada construir pels amos de Can Coromines a començaments de segle xx, i no fou acabada fins al 1936. Els rumors diuen que s'hi volia fer un balneari.
Al costat del fantàstic edifici descrit, al mateix recinte, hi ha Can Coromines, de tipologia molt senzilla.

Pont del Diable
Conegut antigament com a pont de Sant Bartomeu, és una obra situada entre els municipis de Martorell i Castellbisbal (Vallés Occidental).
És un pont d'origen romà sobre el riu Llobregat, que uneix dues comarques, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
El pont pròpiament dit és el fruit, en el seu estat actual, de diverses reconstruccions. L’actual fou bastit a finals del segle XIII, consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i 1933, destruït durant la guerra Civil i reconstruït als anys 1950. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener del pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior.
L'aparell romà és encoixinat, gran, i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars.
L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal i fou construït al mateix temps que el pont, està molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.
Formava part de la via Augusta i va ser construït l'any 10 aC per ser transitat per carros de bous, amb una llargada de 130 metres, una calçada ampla i pràcticament horitzontal, com es pot veure en els extrems, i amb una pilastra enmig del llit del riu. De l'època romana, es conserven els estreps del pont, fets amb grans carreus amb inscripcions de les legions que hi van treballar, i un arc triomfal honorífic al marge esquerre, probablement del segle II.
Les marques epigràfiques gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats, permet d'afinar la cronologia romana del pont a l'entorn dels anys 9-8 aC.
Això coincideix amb la data de remodelació de la Via Augusta i que cal datar en aquests anys, tal com s’ha verificat per altres fonts (pedres mil·liars).

Martorell
Es troba a la confluència dels rius Anoia i Llobregat, on aquest darrer forma un congost de gran importància per a les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès, i, per extensió, l'interior del país i de la península amb Barcelona.
Per aquest punt passava la Via Augusta i ha estat identificat tradicionalment amb l'Ad Fines dels romans a causa del seu emplaçament al costat del Pont del Diable sobre el riu Llobregat (Rubricatus).
L'origen del poble se situa al marge dret de l'Anoia, lleugerament elevat sobre la plana d'inundació, al barri que actualment es coneix com la Vila, i posteriorment s'ha estès a la plana entre els dos rius, on hi ha també les estacions principals dels dos ferrocarrils i els polígons industrials.

Santa Margarida
Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d'hàbitat, una sagrera medieval i una església romànica.
L'església de Santa Margarida està situada al centre de la plana de suau pendent que s'estén entre la serra de l'Ataix, el Montgoi i el riu Anoia. Un espai que correspon a l'àmbit territorial de l'antic monestir de Sant Genís de Rocafort. Es tracta de terrenys dedicats al cultiu durant bona part de la seva història
L'església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica, només es conserva en planta. Està situada sota de l'església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica). L'església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recte. L'absis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d'obra de l'altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l'absis hi ha tres nivells de paviment, l'inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d'opus signinum. L'aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant grans.

Ad Fines
Per a la localització d'aquesta mansio s’han anat proposant diverses possibilitats com les poblacions de Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Martorell, etc... Però actualment està molt acceptada la proposta que situa aquesta mansio a la localitat de Martorell. Un dels elements que més força dona a aquesta proposta és la coincidència del topònim Fines amb la consideració del riu Rubricatum (Llobregat) com a límit territorial, primer entre laietans i lacetans i cosetans, posteriorment representaria el límit de la pertica de la colònia de Barcino i probablement el límit també del territori de Tarraco. Aquesta identificació del riu com a element divisori natural està recolzada per la localització d’un arc de caràcter territorial sobre l’anomenat pont del Diable de Martorell, que serviria com a element identificador i propagandístic. La importància d’aquest riu, l’antic flumen Rubricatum (Llobregat) com a element destacat del territori també ho trobem en la gran quantitat de restes arqueològiques que al llarg dels anys s’han anat descobrint en les seves riberes, fet que juntament amb la possible localització d’embarcadors dona una clara mostra de la importància i vitalitat d’aquest riu.
La localització d’una necròpolis tardo-antiga vinculada a una important via a les afores de la ciutat, així com el descobriment d’un mil·liari d’època de Magnenci en el mateix lloc, han empès donar per segura la situació de la mansio d’Ad Fines, als voltants de l’església de Santa Margarida, que es troba a poca distància al sud de la ciutat de Martorell.
A les rodalies d’aquest indret confluirien els dos ramals de la Via Augusta, el considerat més antic que recorreria les terres de l’interior i un de més modern, projectat per August, que es desviaria cap a la costa a l’alçada d’Hostalric i passaria per les ciutats de Blandae (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) Barcino (Barcelona) abans de tornar a trobar-se amb l’altre ramal.

Gelida La seva ubicació en un vessant és la causa de la seva gran variació en altura sobre el nivell del mar. El territori on no s'han construït urbanitzacions es troba cobert per boscos de pins i matollar. El principal conreu és el de la vinya tot i que ha tingut un retrocés a causa de la construcció de noves residències. El nom de Gelida ve donat perquè s'hi va establir abans del segle X la tribu amazic dels Gelida o, segons altres fonts, Banu Gellidassen. Aquesta tribu provenia de la plana de Xelif, a la Cabília (actual Algèria). Els primers testimonis humans a Gelida daten de l'època megalítica i ibèrica. També s'han descobert restes d'hàbitat pertanyents a l'època romana. A partir del segle X es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics cal situar-los a l'entorn del Castell i de la capella romànica de Sant Miquel, al mateix lloc on s'aixeca l'actual parròquia.

Castell de Gelida Aquest conjunt fortificat, situat sobre un esperó rocós, data del segle X i està format pel castell i l'església de Sant Pere. En origen fou un castell de frontera durant el conflicte entre musulmans i cristians i en el segle XIV es va transformar en palau residencial. El seu abandonament definitiu va arribar al segle XVIII i les seves runes de mica en mica van anar inspirant un interès romàntic que convidava a fer-s'hi retrats i passejar-hi. En l'actualitat el castell és un espai monumental i arqueològic propietat de l'Ajuntament de Gelida gestionat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de l'any 1965. Al recinte hi ha el Centre d'Interpretació del castell i un equipament d'atenció als visitants.

El funicular de Gelida El trajecte entre la població i l’estació es feia en mitja hora en tartana o per un tortuós camí a peu. El projecte del funicular de Gelida va néixer l’any 1920, es cercava la manera d’unir el poble, a la muntanya, amb l’estació de ferrocarril, a la vall, distanciats 1 km. També se’n beneficiarien els treballadors de la Gelidense i Can Guarro. Es va valorar fer un tramvia similar al de Montgat – Tiana, però per l’orografia es va veure més adient construir un funicular. Mitjançant subscripció popular, se’n va encarregar a l’enginyer menorquí Santiago Rubió i Tudurí de la seva construcció. Llavors el poble tenia dos mil habitants i era un lloc d’estiueig. Les obres es van iniciar l’abril de 1923 i, un any i mig més tard, l’1 de novembre de 1924 es va inaugurar. El funicular aprofitava la maquinària del primitiu funicular del Tibidabo, amb els cotxes construïts a la fusteria Estrada de Sarrià i el bastidor a Suïssa. Els llocs de conducció inicialment tenien un balcó descobert a cada extrem, fins que el 1936 es van tapar. L’alimentació dels cotxes per a la llum i la calefacció es feia amb un cable a poca altura paral·lel a la via a 220 volts, sense cap protecció. Té un pendent màxim del 22%, cobreix un trajecte de 806 metres, que es realitza en 8 minuts. Durant els anys 70, el seu ús caigué de forma important i va obligar que el 1977 fos municipalitzat per evitar-ne el tancament. El 1980, el funicular passà a ser explotat per FGC, que el renovà. Deixà de donar servei el 3 de març de 2016 i es va reobrir el 6 d'abril de 2019 com a servei turístic (només dissabtes i diumenges), amb nous bastidors construïts a Suïssa, les caixes de fusta convenientment restaurades als tallers de Rubí entre 2017 i 2018 i un nou cable de tracció. S'ha convertit en un dels elements més emblemàtics de Gelida.

Visita cultural
Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà una visita cultural a algun indret o tema relacionat amb la Via Augusta i/o amb el procés de romanització de Catalunya.
En aquesta ocasió anirem a visitar el:

04 Hostalric-Sant Celoni
(pont de la Batllòria)

NORMATIVA
01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar.
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org.
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s'hagi seguit el procediment que s'estableix per a cada sortida a través d'aquest we
07.- Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva. La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari. Aquest document s'haurà d'obtenir a través d'aquest web.
09.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
10.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
11.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
12.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Es tracta d'efectuar a peu el Camí de Sant Jaume entre París i Santiago de Compostel·la, tot passant per Irun, Vitòria i Burgos, en diverses etapes de diversos dies cada una.

La primera part és la Via Turolensis o Gran Chemin (Gran Camí), una de les quatre que creuen França des de diferents punts cardinals per anar-se a trobar a Sant-Jean-Pied-de-Port o a Baiona i entrar a la península ibèrica per dirigir-se a Santiago de Compostela.
Aquesta via era la que tradicionalment usaven els pelegrins procedents del nord i que durant molts anys va ser la més freqüentada d’Europa, posteriorment va caure en desús per la proliferació d’altres alternatives, però actualment ha recuperat la impor-tància que anys enrere va tenir.
Des de París per Orleans, Tours -castells del Loira-, Poitiers, Saintes i Bordeus va cap a Saint-Jean-Pied-de-Port o cap a Baiona, Saint-Jean-de-Luz i Irun, aquesta darrera opció és la que hem triat..
Quan aquesta via arriba a Irun, a la frontera amb Euskadi, ofereix dues possibilitats: seguir el Camí del Nord (proper al Cantàbtic) o seguir el Camí Basc de l'Interiror, que és el que hem triat. Aquest camí Basc té també dues possibilitats: anar a Logronyo o anar a Burgos, que és la que hem triat. En els dos casos s'arriba al Camí Francés que és el que s'ha de seguir vers l'oest per poder arribar a Santiago de Compostel·la.

Per a cada sortida es confeccionarà una proposta concreta amb les activitats previstes, els llocs de pernoctació, el lloc i hora de sortida de l’autocar, etc. Es farà una reunió prèvia a cada sortida per donar la informació corresponent.

Calendari general de sortides previst
2015 París - Orleas - Chaumont-sur-Loire (Vall del Loira)
2016 Chaumont-sur-Loire - Tours - Poitiers
2017 Poitiers - Saintes - Mirambeau
2018.- Mirambeau – Llac de Soustons
2019.- Soustons - Vitoria
2020.- Virus
2021.- Virus
2020.- Virus
2023.- Vitoria – Carrión de los Condes
2024.- Carrión de los Condes – Villafranca del Bierzo
2025.- Villafranca del Bierzo - Santiago de Compostel·la.

Mapa de les darreres 5 sortides

PROGRAMA DE LA SISENA SORTIDA
del 20 de maig al 3 de juny del 2023.- De Vitoria-Gasteiz a Carrión de los Condes.

Dia: 20/5.-Sortida de Barcelona cap a Vitoria-Gasteiz (568 km).- Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/ Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família). Hora: 7.00 h

Dia: 21/5.- tram 01.- Vitoria/Gasteiz – la Puebla de Arganzón.- 14.4 km
Dia: 22/5.- tram 02.- La Puebla de Arganzón – Miranda de Ebro.- 14.5 km
Dia: 23/5.- tram 03.- Miranda de Ebro – Pancorbo.- 13.4 km
Dia: 24/5.- tram 04.- Pancorbo – Grisaleña.- 15.0 km (Canvi d’Hotel)

Dia: 25/5.- tram 05.- Griselaña – Prádanos de Bureba.- 14,0 km
Dia: 26/5.- tram 06.- Castil de Peones - Santa Marina - La Brújula.- 13.6 km
Dia: 27/5.- Descans.- Valladolit i Peñafiel
Dia: 28/5.- tram 07.- Carretera N-I km. 259 – Villímar/Burgos.- 14,5 km
Dia: 29/5.- tram 08.- Burgos (inici del camí Francès)– Hornillos del Camino.- 14,4 km

Dia: 30/5.- tram 09.- Hornillos del Camino - Castrojeriz.- 15,9 km
Dia: 31/5.- tram 10.- Castrojeriz – Itero de la Vega.- 14,9 km
Dia: 1/06.- tram 11.- Itero de la Vega – Frómista – Población de Campos.- 13,0 km
Dia: 2/06.- tram 12.- Població de Campos - Carrión de los Condes.- 13,2 km

Dia: 3/06.- Tornada de Burgos a Barcelona (602 km).

HOTELS

Vitoria-Gasteiz: Hotel NH  Canciller Ayala  (és el mateix que quan vam estar a Vitoria en el 2019)
Burgos: Meson del Cid, molt cèntric

Des de Vitoria es faran 4 trams cap al sud.
Des de Burgos es faran 4 trams cap al nord i 4 trams cap al sud.

Inscripcions:
A partir del dia 17 de febrer s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 800 €, com a molt tard, el 15 de març, al compte ES59 0081 0149 9600 0145 7153, Banc de Sabadell. A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites. La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 15 d’abril.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 1680,00 euros en habitació compartida.
El suplement per habitació individual és de 760,00 euros.
Cal tenir en compte que el pressupost per a la sortida del 2020, que no es va poder fer per la pandèmia, era de 1600,00 euros

Com que l'import de la inscripció és en habitació compartida, caldrà que les persones que es posin d'acord per compartir habitació ho indiquin en el moment de fer la inscripció
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà sensiblement superior.

Condicionat de l'assegurança de viatge es podrà CLICAR AQUÍ

Port de la Cale - Baiona.

Memorial de la Secon-Guerre Mundiale pour la Paix.

Pont de Santiago - Irun

Camí de Borda Berri

Hernani

Aranzazu

Castro de Henaio

Ermita de Sant Joan d´Arrain

Argandoña

Vitoria/Gsteiz

NORMATIVA GENERAL
01.- Les sortides s’organitzaran de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins al lloc d’inici de les caminades, uns 10/12 dies per fer l’itinerari a peu, dividits en dos torns de cinc/sis dies d’activitat, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13/15 dies (1+5/6+1+5/6+1).
02.- En cada sortida s’establiran una o dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 15 i 20 km aprox. de llargada i els desnivells que caldrà superar a la part francesa són inapreciables. En el que fa referència al Camí Basc de l'interior hi ha alguns trams que tenen alguns desnivells però sempre moderats i superables. A la part del Camí Francés passa el mateix.
05.- Es començarà a caminar a trenc d’alba per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat; el coordinador de la caminada podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques o psíquiques no es corresponguin als nivells que la caminada requereix.
07.- Les places seran limitades a 40 aprox. En sortides posteriors tindran preferència en la inscripció els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat.
08.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
09.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels caminadors, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
10.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
11.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les persones que estiguin en llista d'espera. Aquest import també es podrà recuperar en el cas d'haver concertat la pòlissa d'assegurança corresponent
12.- Si en una data determinada per a cada sortida no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
13.- En totes les sortides s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
14.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza.
15.- La direcció d'aquesta activitat podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
16.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
17.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

PROJECTE

Es tracta de realitzar la Via de la Plata des de Sevilla fins a la Granja de Moreruela i en aquest punt prendre el camí Sanabrès que ens portarà fins a Santiago de Compostel·la, amb sortides anuals i amb el sistema i la metodologia amb que hem realitzat altres camins de Santiago i que actualment estem realitzant la via Turonensis.
Degut a la climatologia i a les condicions del territori pel qual passa aquesta ruta s’ha programat per fer-la a finals del meso d’octubre de cada any.

PROGRAMA

2018.- Sevilla - Mèrida

2019.- Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020.- Virus

2021.- Virus

2022.- Virus

2023.- Valverde de Valdelacasa – Carretera ZA-123

2024.- Carretera ZA-123 – A Gudiña

2025- A Gudiña - Santiago

INSCRIPCIONS

Import: 0.000,00 euros aprox.

Aquest import compren:
El viatge d'anada i tornada amb autocar
Tots els desplaçaments amb l'autocar
Estada de x nits a l'Hotel xxxxx de xxxxx en regim de pernoctació i esmorzar en habitació compartida
Estada de x nits a l'Horel xxxx de xxxx en règim de mitja pensió en habitació compartida
Documentació de les activitats

Import de l'assegurança de viatge: xx euros

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 000 € al compte XXXXXXXXXXXX, XXXXXXXXXX.
A l’ingrés cal indicar el nom de la persona o persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat una setmana abans de la sortida.
Les places seran limitades a 40 persones.

Hotels:
A concretar

Coordinador: Josep M. Jerez
Més informació: tel. 609 334 872 sols en dies laborables i en hores d'oficina

PROGRAMA DE LA TERCERA SORTIDA octubre 2023

De Valverde de Valdelacasa - Carretera ZA-123

Dia 00: Barcelona – Salamanca (800 km).- Sortida: Pl. Catalunya/Portal de l'Àngel a les 6 h.

Dia 00: Tram 01.- Valverde de Valdelacasa – Fuenteroble de Salvatierra.- 10,500 km

Dia 00: Tram 02.- Fuenteroble de Salvatierra – Carretera DSA-204.- 14,300 km

Dia 00: Tram 03.- Carretera DSA-204 – Morille.- 16,000 km

Dia 00: Tram 04.- Morille – Carretera N-630/Salamanca.- 16,200 km

Dia 00: Tram 05.- Salamanca/Aldeaseca de Armuña – Carretera N-630 amb carretera SA-601.- 16,100 km

Dia 00: Tram 06.- N-630 accés a Valdelaosa – El Cubo de Tierra de Vino.- 14,100 km

Dia 00: Descans i canvi d'hotel

Dia 00: Tram 07.- El Cubo de Tierra de Vino – San Marcial.- 17,500 km

Dia 00: Tram 08.- San Marcial – Zamora/av. Nazareno de San Frontis/riu Duero.- 12,300 km

Dia 00: Tram 09.- Zamora/carretera ZA-P-1405 – Montamarta.- 14,700 km

Dia 00: Tram 10.- Montamarta/Carretera N-630 – Riego del Camino.- 15,000 km

Dia 00: Tram 11.- Riego del Camino – Granja de Moreruera – Carretera ZA-123/Puente Quintos.- 13,000 km

Dia 00: Zamora – Barcelona (780 km).

Salamanca: Hotel (a concretar)
Zamora: Hotel (a concretar)

Des de Salamanca es faran 4 trams al sud i 2 trams al nord
Des de Zamora es faran 2 trams al sud i 3 trams al nord

Proserpina

Cami Aldehuela

Coria

Guadalupe

Final de tram

Final de Tram

NORMATIVA GENERAL
01.- Les sortides s’organitzaran de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins al lloc d’inici de les caminades, uns 10/12 dies per fer l’itinerari a peu, dividits en dos torns de cinc/sis dies d’activitat, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13/15 dies (1+5/6+1+5/6+1).
02.- En cada sortida s’establiran una o dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 15 i 20 km aprox. de llargada i els desnivells que caldrà superar a la part francesa són inapreciables. En el que fa referència al Camí Sanabrès hi ha alguns trams que tenen alguns desnivells però sempre moderats i superables. A la part de la Via de la Plata els desnivells són inapreciables.
05.- Es començarà a caminar a trenc d’alba per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat; el coordinador de la caminada podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques o psíquiques no es corresponguin als nivells que la caminada requereix.
07.- Les places seran limitades a 40 aprox. En sortides posteriors tindran preferència en la inscripció els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat.
08.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
09.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels caminadors, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
10.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
11.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les persones que estiguin en llista d'espera. Aquest import també es podrà recuperar en el cas d'haver concertat la pòlissa d'assegurança corresponent
12.- Si en una data determinada per a cada sortida no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
13.- En totes les sortides s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
14.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza.
15.- La direcció d'aquesta activitat podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
16.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
17.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

La Via de la Plata es farà simultàniament a la Via Turonensis (que estem realitzant des de París).
Està previst que en tres sortides anuals es completi l’itinerari entre Valverde de Valdelacasa i entre Vitoria/Gasteiz i Santiago.

En resum: cada any es podran fer dos itineraris del camí de Santiago: en el mes de maig el tram corresponent a la Via Turonensis i en el mes d’octubre/novembre el tram corresponent a la Via de la Plata.

VIA TURONENSIS & CAMÍ BASC DE L'INTERIOR & CAMÍ FRANCÉS

2015
París - Chaumont-sur-Loire (inici)

2016
Chaumont-sur-Loire - Poitiers

2017
Poitiers - Mirambeau

2018
Mirambeua – Llac de Soustons

2019
Llac de Soustons – Vitòria

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Vitòria/Gasteiz – Carrión de los Condes

2024
Carrión de los Condes Villafranca

2025
Villafranca del Bierzo – Santiago

VIA DE LA PLATA & CAMÍ SANABRÈS

2018
Sevilla – Mèrida (inici)

2019
Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Valverde de Valdelacasa – Carretera ZA-123

2024
Carretera ZA-123 – A Gudiña

2025
A Gudiña - Santiago