CAMINS DE SANT JAUME i VIA AUGUSTA

 

 

 

Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Avinyó, 19 pral.- 08002 Barcelona - infoaeef@gmail.com.- tel. 623 422 942
Tornar a la pàgina principal

 

 


 

 


 

ACTUALMENT EL LOCAL i L'ACCÉS A LA SECRETARIA DE L'ENTITAT ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 18.30 A 20.30 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18.30 a les 20.30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.


VIA DE LA PLATA
Camí de Sant Jaume de Sevilla a Santiago en etapes anuals 2018-2025

VIA AUGUSTA
2022 - 2023 - 2024
Propera sortida 2024

Inscripcions


VIA TURONENSIS
Camí de Sant Jaume de París a Santiago en etapes anuals 2015-2025


SENDER DE LA VIA AUGUSTA
(de Girona al riu la Sènia, el límit amb el País Valencià)

PRESENTACIÓ
Hem cercat un itinerari interessant per poder fer les sortides del mateix estil que les que fem sempre i que realment sigui interessant i nou.
Creiem que l'hem trobat. Es tracta del denominat Sender de la Via Augusta.

Potser seria millor definir-lo com a Paisatges de la Via Augusta, ja que l'itinerari, que intenta aproximar-se al màxim al que va tenir la via Augusta dels romans, passa per un nombre tant gran de punts relacionats amb la via i amb l'ocupació romana que el fan espectacular.
Per aquest motiu i com que tot sovint es fan descobriments en jaciments espectaculars, hem cregut que realment pot ser una proposta engrescadora i, a més, a l'abast de tothom, ja que, com passava en la gran majoria de les vies romanes, el seu traçat va cercar sempre els llocs més accessibles i planers del nostre país.

Potser algú es preguntarà: Perquè començar a Girona i no pas al coll de Panissars o del Portus?
Doncs perquè el tram del coll de Panissars a Girona ja s'ha realitzat en diverses ocasions ja que, pràcticament, coincideixen els itineraris de la Via Augusta i el camí de Santiago.
És cert que no es fa cap cim, però la bellesa de la majoria dels seus paisatges i el valor històric dels llocs i monuments ho compensen.



LA VIA AUGUSTA
Pròpiament dit, la via Augusta era la part que discorria per la península d’Hispània, des del coll de Panissar o el coll del Portus a Cadis, del gran recorregut que s’iniciava a Roma amb la via Aurelia, continuava vorejant la Mediterrània amb la via Julia Augusta fins arribar als Pirineus amb la via Domítia i en creuar-los, al coll de Panissars o el coll del Portus, passava a ser la via Augusta; fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km i una amplada d’uns 6 metres (l’espai necessari per passar dos carros sense haver de reduir la velocitat).

Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat.
L’altra, pel Maresme, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Rubricatus (Llobregat) retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell).


Continuava cap a la zona de Vilafranca del Penedès i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona) (en aquesta població se li afegia la via Tarraconensis o via XXXII, procedent d’Asturica Augusta (Astorga). Prosseguia cap a Detosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera, concretament per Sant Joan del Pas i després de creuar el riu de la Sénia seguia cap a Traiguera i Sant Mateu. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava de la costa i per Mariana (Puebla del Principe), Corduba (Còrdova) i Hispalis (Sevilla) acabava a Gades (Cadis).
.
Alguns historiadors i arqueòlegs exposen la teoria de que a partir de València l’itinerari continués prop del mar, amb l’argumentació de que la geografia del terreny era molt més accessible als desplaçaments de carros i de tropes. No sembla que sigui una mala idea, potser tant sols era una variant de l’itinerari. Aquesta variant passaria per Lucentrum (Alacant), Carthago Nova (Cartagena), Portus Magnus (Almeria), Malacca (Màlaga), Albus Portus (Algeciras) i Gades (Cadis).

Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc.

Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m).

Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.

Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans
Coll de Panissars.- Hi ha les runes del monestir benedictí de Santa Maria de Panissars (segle XI), que fou edificat sobre una anterior i destacada edificació romana, identificada com la mansio Summum. Punt de trobada amb la Via Domítia.
Badalona/Baetulo. Al carrer Coll i Pujol hi ha un tram de 40 metres de llarg i 5,5 d’ample.
Barcelona(Barcino. L'any 2012 es va descobrir un tram de la Via Augusta dins l'espai del Mercat de Sant Antoni, on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual carretera de la Bordeta.
Pont del Diable. A Martorell
El Vendrell. Hi ha el tram considerat més gran de la via Augusta a Catalunya. Té 1,4 km. de llarg i una amplada entre 2,9 i 8,3 metres. Hi ha trams que conserven el paviment original romà de còdols de pedra.
Arc de Berà. Està situat sobre aquesta via que passava per sota.
Torre dels Escipions. Prop de Tarragona
Tarragona. Diversos monuments de la ciutat van ser construïts pels romans.
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Prop de Tarragona
Constantí. Vil·la romana de Centcelles
Cambrils. La vil·la romana de la Llosa. Duu el nom de Via Augusta el carrer, que actualment està sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a Tortosa i València, el qual al seu torn estava sobre l'emplaçament de la Via Augusta dels romans.
El Perelló. Hi ha un tram força llarg visible de l’antic traçat de la via Augusta que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.
Amposta. Torre de Carrova.
Tortosa. Vil·la romana i/o indústria de Salaons


Xarxa d'itineraris de la via Augusta a Catalunya (aprox.)

CALENDARI

Via Augusta (de Girona al riu la Sènia)

2022
Tram 01.- 01 d'octubre: Girona – Riudellots  12,800 km
Tram 02.- 19 de novembre: Riudellots  - Les Mallorquines 12,500 km
Tram 03.- 03 de desembre: Sils – C-35 Can Gorg:  14,800 km

2023
Tram 04.- 28 de gener: Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- 18 de febrer: Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- 25 de març: Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- 22 d'abril: Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- 06 de maig: Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- 25 de juny: Castellbisbal – Gelida: 13,600 km (suspesa)
Tram 10.- 30 de setembre: Martorell – Sant Sadurní: 13,200 km
Tram 11.- 21 d'octubre: Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- 18 de novembre: La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- 16 de desembre: Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km

2024
Tram 14.- 20 de gener: Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km
Tram 15.- 10 de febrer: l'Arbós – El Vendrell: 10,000 km
Tram 16.- 23 de març: El Vendrell - Arc de Berà - Creixell: 12,600 km
Tram 17.- 13 d'abril: Creixell – El Mèdol: 11,560 km
Tram 18.- 11 de maig: El Mèdol – Tarragona: 10,000 km
Tram 19.- 08 de juny: Tarragona - Centcelles -Vilaseca: 13,800 km
Tram 20.-  07 de setembre: Vilaseca -Salou - Cambrils: 12,000 km
Tram 21.- 12 d'octubre: Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant: 12,100 km
Tram 22.- 23 de novembre L’Hospitalet de l’Infant/Punta Cala Bea – Castell de Sant Jordi d’Alfama: 12,400 km.
Els tram entre Sant Jordi d'Alfama i l'Aldea es proposarà com a GR 92 dins de les excursions d'aquest sender que organitza l'entitat.
Tram 23.- 21 de desembre: L'Aldea (Hostal del Alls) – Tortosa: 13,700 km.

Tram neutralitzat de Tortosa a la Galera

2025
Tram.- 25 de gener: La Galera - Sant Joan del Pas: 15,500 km (final de la via Augusta a Catalunya).

Sortides especials
08 de febrer: Empúries, grega i romana.
22 de mars: Via romana del Capsacosta, de Sant Pau de Segúries al Pas de Traginers.

VARIANT DEL SENDER DE LA VIA AUGUSTA
Tram 01.- 12 d'abril: Hostalric - Sant Esteve de Tordera: 11,000 km
Tram 02.- 03 de maig: Sant Esteve de Tordera - Blanes:11,000 km
Tram 03-  07 de juny: Palafolls - Calella: 12,500 km
Tram 04.- 20 de setembre: Calella - Arenys de Mar. 12,000 km
Tram 05.- 04 d'octubre: Arenys de Mar - Vilassar: 12,300 km
Tram 06.- 22 de novembre: Vilassar - Badalona. 15.000 km
Tram 07.- 13 de desembre: Badalona - Barcelona (AEEF) 12,000 km


Mapa del projecte general

VARIANT PER LA COSTA DEL MARESME i DEL BARCELONÈS
Per tal de completar aquest activitat es proposarà fer una gran part de l'itinerari denominat: Variant per la Costa, de la via Augusta des d'Hostalric fins a Barcelona.
Si bé és cer que aquest itinerari en sortir de Barcelona va a trobar el Llobregat i el segueix fins a Martorell, s'ha considerat que aquest continuació (indicada amb puntets negres al mapa) és prou coneguda pels assistents a aquesta activitat i que seria una proposta reiterativa sense gaire interès.
Per aquest motiu es preveu que el final del calendari del 2025 serà el mes de desembre a la ciutat de Barcelona, i més concretament, a l'estatge de l'AEEF, per celebrar el final de l'activitat.
Però per tal de fer coincicidir el final de l'activitat amb el final de l'any, es preveu per al mes de novembre fer una excursió especial amb visita a les ruïnes de la ciutat romana d'Empúries, el punt on els romans van arribar a la península Ibèrica l'any 218 aC.

Mapa del projecte de la Variant per la Costa


Propera sortida DISSABTE 21 de desembre 2024
Itinerari: L'Aldea (barri Hostal dels Alls) - Tortosa

Fitxa tècnica
Sortida de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 150 metres, i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 7:00
Longitud: 13,700 km aprox.
Durada: 3:30 h. aprox.
Desnivells: molt poc imortants.
Menjars a càrrec del participant: Esmorzar en àrea de servei i dinar al final de la caminada.
Itinerari: Hostal dels Alls (L’Aldea) (1), AP-7 (2), pont de la Pedrera (3),  Canal de l’esquerra de l’Ebre (4), àrea de pic nic (5), pont (6) La Sucrera (7), Bòbila d’Anguera (8), camí d’Anguera i Tortosa (pl. del Bimil·lenari) (9).

Menjars a càrrec del participant: 
Esmorzar en àrea de servei.
Dinar al final de la caminada també en una àrea de servei propera, on es farà el xin-xin per desitjar-nos bones festes

Recorregut a peu
Sortirem de la carretera N-340a, a la barriada de l’Hostal dels Alls (1) de l’Aldea, prendrem la pista denominada Camí Pla del Sol en direcció nord-oest, aviat deixarem una pista a la dreta i després una altra a l’esquerra i passats uns 500 metres anirem a l’esquerra per una pista entre camps de conreu; al final de la pista anirem a la dreta per creuar per un pont la carretera N-340 i tot seguit creuar, també per un pont, l’autopista AP-7 (2)i un cap a l’altre costat seguirem una pista a la dreta, deixarem un dipòsit d’aigua a la dreta i passarem sota les vies del tren, la pista gira a l’esquerra i farem un tram d’1,5 km en paral·lel a les vies del tren, al final d’aquest tram deixarem la pista que va a l’esquerra i tot seguit en deixarem una altra a la dreta i pel pont de la Pedrera (3) creuarem al canal de l’Esquerra de l’Ebre (4) anirem a la dreta i seguirem per una pista pavimentada amb el canal a la dreta, entre camps de conreu, que és el denominat Camí 2 del Rabal de Font de Quinto; en arribar al pont de la Font de Quinto creuarem el canal i arribarem a una àrea de pic-nic (5), on anirem a l’esquerra per una pista que ens retornarà al canal aquest cop el tindrem a l’esquerra, deixarem a l’esquerra el pont del Mas Mauri i continuarem per la pista que seguíem; en arribar a l’av. de la Llum anirem a l’esquerra i per un pont (6) creuarem el canal i seguirem per una pista a la dreta amb el canal a la dreta durant un tram de 3,5 km; a l’esquerra queda la Sucrera (7) i la pista se separa del canal i va a l’esquerra fins a una rotonda; deixarem la rotonda a la dreta i anirem a l’esquerra pel denominat Camí del Mig, deixarem a l’esquerra la bòbila d’Anguera (8); al final del camí anirem a la dreta pel denominat Camí d’Anguera que es continua pel Camí del Mig, entre l’horta de Sant Llàtzer amb casetes als dos costats, fins a la pl. del Bimil·lenari (9) on acabarem la caminada.

Podeu obtenir el fulletó d'aquesta caminada tot CLICANT AQUÍ  

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 25 euros per persona
Els no socis de l'AEEF o no socis de cap entitat de la FEEC hauran d'abonar, a més, 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals.
Els no posseidors de llicència federativa hauran d'abonar 6 € més per obtenir la llicència temporal de la FEEC. L’AEEF li la gestionarà a qui no la tingui.
Segons la normativa de la FEEC una persona sols pot accedir a la llicència temporal 6 cops a l'any.

Per tant els no socis però amb llicència federativa hauran d'abonar 25+5= 30 euros.
Els no socis sense llicència federativa hauran d'abonar: 25+5+6= 36 €.

Segons la normativa de la FEEC Cal que tots els participants estiguin en possessió d’una llicència esportiva de la FEEC
Cas de voler causar alta com a soci de l'AEEF i així poder obtenir la llicència federativa anual cal trucar al tel. 623 422 942 els dilluns, dimecres i divendres de 18,30h a 20,30 h.

Inscripcions de les persones que ja han assistit a sortides anteriors
El 18 de novembre queda reservat per a les persones que hagin assistit a la sortides anteriors. Aquestes persones poden optar per:
- Usar el nou sistema per internet (que no cal enviar cap comprovant).
- Usar el sistema anterior, és a dir, realitzar directament la transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i el mateix dia 18 de novembre enviar el comprovant, per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom de la persona/persones inscrita/es. Si no fan la transferència en el dia indicat hauran de seguir el nou sistema d’inscripcions.

NOU SISTEMA D'INSCRIPCIONS
Les inscripcions es podran fer:
1) Per internet
2) Amb pre-reserva de plaça per telèfon

1) Inscripcions per internet
A partir de les 9 hores del dia 18 de novembre entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 21 hores del dijous dia 21 de novembre. A través d'aquest formulari s'ha de fer el pagament de la inscripció i no s'ha d'enviar cap comprovant

PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCION PODREU CLICAR AQUÍ

2) Pre-reserva de plaça per telèfon
De les 17 a les 21 hores a partir del dia 18 de novembre es podrà fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.

Pagament de la inscripció en els casos de “pre-reserva de plaça”:
La pre-reserva de plaça per telèfon s’ha de confirmar per mitjà d'una transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió. A la transferència (no es por fer ingrés en efectiu) s’ha de fer constar el nom dels inscrits.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits. Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert i la plaça reservada quedarà assignada en ferm.
Si el dia 21 de novembrre no es té constància d'haver fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.

Diversos

  • Solament seran vàlides les places realitzades per internet i les pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
  • Sols es tornarà l'import de la inscripció de les places anul·lades que s'hagin pogut cobrir amb altres pre-inscripcions.
  • Les places estan limitades a un autocar. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva.
  • La inscripció inclou: Desplaçaments amb autocar, document informatiu i assistència tècnica per part dels vocals
  • INFO: Els dilluns feiners i durant la setmana de la sortida de dilluns a divendres, de les 17 a les 21 hores.

MAPA PROPERA SORTIDA (CLICAR SOBRE LA IMATGE PER AMPLIAR-LA)

PERFIL DE DESNIVELL DE LA PROPERA SORTIDA (CLICAR SOBRE LA IMATGE PER AMPLIAR-LA)

 

L’Aldea
El seu topònim, d’origen àrab, significa hort o lloc petit.
L'hàbitat ha estat històricament dispers o en petites agrupacions. L'origen àrab del mateix topònim denota l'existència d'un petit nucli de població. L’Almunia andalusí de l'Aldea, que comptava ja amb una torre, va ser un dels lots en què es va repartir el territori després de la conquesta cristiana i en va ser beneficiari, l'any 1149, el cavaller Bernat de Bell-lloch qui, de seguit, el 1161, va fundar una església sota l'advocació de santa Maria. Aviat, però, el senyor de Bell-lloch va cedir la seva jurisdicció als hospitalers, els quals atorgaren carta de poblament el 1258. De llavors ençà, foren successius els canvis de titularitat dels senyorius, entre els quals destaca el de Benifassà, Jordà o Guzmán de Villoria. No obstant això, tot i que l'Aldea era un senyoriu independent, pertanyia a Tortosa de la qual va ser pedania fins que se'n va segregar, l'any 1983.
L’Hostal dels Alls, és un barri conurbat amb el de l’Estació al municipi de l’Aldea, amb el qual forma el nucli de l’Aldea, cap del municipi, situat a la carretera de Barcelona a València.


Pont de la Pedrera
Està situat on el canal surt del nucli urbà d'Amposta, a uns 100 m de l'inici de l'antic canal de navegació Amposta-Sant Carles de la Ràpita. Fa 12-14 m de llargada per 4 m d'amplada. Té un arc central rebaixat perfectament estructurat per dovelles i dues baranes superiors fetes de grans carreus. La calçada del pont, en mal estat, deixa al descobert el fonament empedrat del paviment. A la part posterior presenta tres comportes de ferro per a obrir i tancar el pas de l'aigua del canal, que corresponen a les tres entrades d'aigua en les que està dividit aquest pas. Cal destacar dos sòlids pilars de pedra que serveixen per a delimitar la part central i les dues vores properes a la part davantera del pont, treballades amb carreus i maó, la de la banda esquerra fent angle i la de la dreta en corba i amb un curiós promontori recobert de pedres irregulars però llises, que arriba a l'alçada de la calçada del pont i que té forma d'esperó.
Aquest pont forma part molt probablement de la primera campanya constructiva del canal a la dreta de l'Ebre, realitzada entre els anys 1854 i 1857, i que porta el canal des de l'Assut de Xerta fins al nucli urbà d'Amposta, on connectava directament amb l'antic canal de navegació Amposta-Sant Carles de la Ràpita, per al qual subministrava l'aigua suficient per a fer-lo navegable. Quan el canal de navegació es va abandonar i s'utilitzà només al regadiu, les funcions del pont van ser només de regulació de l'aigua per regadiu.

Canal de l’Esquerra de l’Ebre
És un canal de reg que transcorre paral·lel al riu Ebre, pel seu marge esquerre, a la comarca del Baix Ebre. Va ser inaugurat el 5 de maig de 1912 amb l'assistència d'Alfons XIII. Arran de les obres d'excavació el novembre de 1910 va descobrir-se una vil·la romana a la partida de Barrugat (Bítem, Tortosa).
El canal neix a l'assut de Xerta, a la part de Tivenys i discorre pels municipis de Tortosa, l'Aldea i Deltebre i té la particularitat que travessa la ciutat de Tortosa per sota de les avançades de Sant Joan i dels fortins d'Orleans amb una longitud d'entre 1.800 i 1.900 metres sota terra

La Sucrera
La Sociedad Anónima Morató la construí a l’Hort de Panolla el 1927. Era una empresa barcelonina que fabricava sucre a partir de la remolatxa, remolatxa sucrera que es plantava en aquell temps a l’horta ebrenca dels dos marges de riu i també al Delta, a vegades substituint l’arròs. 
El sucre s’havia elaborat sempre de la canya de sucre fins que al segle XIX es trobà la manera industrial per a obtenir-lo amb la remolatxa sucrera. Els primers assajos a Espanya es van fer a partir de 1874 a Andalusia i en tombar el segle hi hagué un gran boom del conreu de la remolatxa i de l’obtenció del sucre, sobretot després de l’any 1898 al perdre Cuba i la seva canya de sucre. De la remolatxa s’extreu sucre, melassa per a fer alcohol i polpa seca per a fer pinsos animals.
Els primers assajos de conreu de remolatxa a les comarques de l’Ebre es feren a Alcanar i a l’Aldea a finals del segle XIX.
La Refineria San Luis havia estat creada a Barcelona el 1899 per persones que pertanyien a famílies indianes d’èxit.
El 1905 la Refineria de San Luis tanca la fàbrica de Tortosa. En el 1927 es construí el nou edifici. Durant aquests anys l’embarcador de la sucrera s’utilitza quan no hi ha prou cabal al riu i els vaporets no poden arribar a Tortosa; es construeix el Canal de l’Esquerra (1912) i també el Carrilet de Tortosa a La Cava (1926). Durant la guerra de 1936 La Sucrera tancà de forma definitiva
.



Bòbila d’Anguera
És un dels pocs exemples d'aquests tipus de construcció que es conserven a Catalunya.
Empresa fundada per Pere Anguera Farnós l'any 1882, inicialment situada al barri de Remolins. L'actual bòbila la van construir els seus fills l'any 1908.
És una bòbila tipus Hoffman, un valuós exemple de teuleria d’estructura poligonal amb volta entorn d’una xemeneia central. Destaca com la més ben conservada de Catalunya i és de propietat privada.
Conserva la seva airosa xemeneia, amb franges d'un color més fosc, i l'estructura poligonal coberta amb volta situada al seu voltant. També es conserven estris que es feien servir a principis del segle XX per fer les rajoles, les vagonetes, els dipòsits de carbó per alimentar el forn, etc.
A més de l’edifici, també es conserven estris que es feien servir a principis del segle XX per fer les rajoles, les vagonetes, els dipòsits de carbó per alimentar el forn, etc.

 

Tortosa
La ciutat d'Ibera, capital del territori ibèric dels ilercavons, podria haver estat emplaçada al terme municipal de Tortosa. És molt probable que l'assentament principal estigués al turó que actualment ocupa lo castell de la Suda. Fou Dertosa en època romana i Turtuixa en època musulmana. L'any 945, per ordre d'Abd-ar-Rahman III es va construir una drassana tocant l'Ebre, emmurallada i amb disset torres i el 1035 es va convertir en la capital d'un regne de taifa.
Ramon Berenguer IV la va conquerir al governador almoràvit Al-Mudhàffar l'any 1148 i la va incorporar a la Corona d'Aragó. Durant el Renaixement, tornà a viure una etapa de creixement econòmic que contrasta amb la pèrdua de pes de Catalunya després de 10 anys de guerra civil (1462-1472).
Durant la guerra dels Segadors la ciutat se va mostrar fidel a Catalunya. El 22 de juliol de l'any 1640 afusellaven els patriotes tortosins que secundaren el crit de rebel·lió que es llançà des de Barcelona pel juny del mateix any i que foren traïts per les autoritats eclesiàstiques i les classes dirigents.
Durant la guerra del Francès els francesos l'ocuparen al gener de 1811, fet que quedà gravat a l'Arc de Triomf de París conjuntament amb altres ciutats conquerides, i fou alliberada el maig de 1814. Durant el segle XIX es va configurar com un important nucli carlista, encara que sota domini de les tropes liberals. El ressorgiment iniciat durant les primeres dècades del segle XX es truncà a causa de la guerra civil espanyola, quan la ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardejos franquistes.

El castell de la Suda, Un dels noms que més vegades se citen en la història antiga de Tortosa és la Suda, denominació d'origen àrab que vol dir el mateix que castell o fortalesa. L'actual castell es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda.
Els romans hi aixecaren les primeres estructures emmurallades, però foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, amb un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana. Des del 1294, quan Tortosa passa al domini de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial i s'hi afegiren noves sales i elements defensius.
De llavors, l'actual Parador de Turisme encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor gòtic català. La fortificació també manté el seu polvorí.

La Catedral de Tortosa o de Santa Maria construcció iniciada l'any 1347 i fou consagrada l'any 1597. És un bon exponent del gòtic tardà a Catalunya.
A l'altar major es pot observar una obra excepcional, el retaule de Santa Maria de l'Estrella (segle XIV), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge.
De totes les seues capelles destaca la dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, lo millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Déu del Roser on hi ha el sepulcre d'alabastre de Joan de Girona
El claustre presenta una forma trapezoïdal i acull una valuosa representació epigràfica als seus murs a més a més de 6 curiosos rellotges de sol. S'hi accedeix des de l'exterior, pel portal d'estil barroc anomenat Portal de l'Olivera (1705) i des de la porta de palau. Al voltant del claustre s'hi articula l'antiga canònica.

Les muralles medievals de Tortosa són la muralla de tancament de la ciutat medieval de Tortosa, que inclouen també una primera línia de muralla definida en època andalusí, que va ser aprofitada al segle XII, posteriorment a la conquesta. Al segle XIV es va definir una nova muralla que ampliava el recinte, aprofitant part de la muralla anterior, i englobava l'eixample medieval de la ciutat.
S'inclouen en aquesta muralla els diversos portals d'accés a l'interior del recinte, així com les seves torres de defensa. Tant de la muralla, com dels portals i les torres, se'n conserven i en queden protegits los trams i fragments integrats a l'urbanisme actual de la ciutat, així com les possibles restes que en puguin romandre al subsòl.

Visita cultural

Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà alguna visita cultural de la zona per on discorria la Via Augusta:

En aquesta sortida, la visita se centrarà en el Museu de Tortosa a la pròpia ciutat de Tortosa:

Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre
Està ubicat a l'antic escorxador de Tortosa, obra modernista, construïda entre els anys 1906 i 1908 construïda sobre terrenys guanyats a l'Ebre i que va funcionar com a escorxador fins al 1997. L'edifici destaca per la forma i el colorisme, inspirats en l'arquitectura mudèjar. Està construït amb basaments de pedra, maçoneria arrebossada, obra vista de maó, ceràmica i teula vidriada. Està situat a la vora del riu i, és que de fet, es va construir guanyant terrenys a l'Ebre a la darreria del segle XIX vora el barri de Remolins.
La sala d'exposicions permanent ocupa una superfície aproximada de 600 m2, distribuïda en un espai a dos nivells. Hi ha un total de sis àmbits on s'expliquen la història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Així en el primer nivell hi ha: Els orígens, Els ibers, La Dertosa romana i Turtuxa; en el segon nivell: Al centre de la Corona d'Aragó i La Modernitat.
El museu té un fons de més de 4.000 peces entre les que hi figuren estris de sílex prehistòrics, esteles funeràries romanes, ceràmica andalusina, capitells gòtics, senyals de riuada, eines d'un dels darrers terrissers de Tortosa i obra pictòrica i escultòrica d'artistes tortosins, entre altres.
El recorregut per l'exposició permanent permet conèixer la història de Tortosa i el seu territori, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Es mostren els vestigis de la Ilercavònia, Dertosa o Turtuxa. Es poden veure les peces més representatives de cada període històric procedents de la pròpia col·lecció del museu i d'altres museus que les han cedit en dipòsit.

Dertosa
és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans. Fundada com a oppidum ibèric a l'actual castell de la Suda abans de la conquesta romana el segle III aC, la ciutat tingué una importància cabdal en la zona per la seva situació estratègica, tant per la importància del seu port, fluvial i marítim, com pel que fa a les comunicacions terrestres, atès que controlava el pas del riu Ebre de la Via Augusta. Els segles II i I aC, la ciutat fou coneguda amb el nom d'Hibera, però cap al canvi d'era s'imposà el de Dertosa, en detriment de l'anterior. Per la numismàtica es coneix el nom complet del municipi, que era Municipium Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa.
La ciutat de Tortosa va rebre diversos noms a l'antiguitat. El darrer que apareix documentat és el de Dertosa, justament el predecessor de l'actual topònim de Tortosa. L'anomenen així diversos geògrafs i historiadors antics i també apareix als itineraris que la situen en un punt clau de la Via Augusta. A les monedes emeses en temps de Tiberi, la llegenda porta el nom de Dertosa, com també apareix en diverses inscripcions que fan referència a la ciutat. Per la datació de les inscripcions i dels autors que l'esmenten, no sembla que aquest nom es popularitzés abans del segle I dC. De tota manera, es tracta clarament d'un nom autòcton, segurament ibèric.
El nom de Dertosa desplaçà l'anterior, Hibera. Aquest nom apareix documentat, naturalment, més antigament: en la primera sèrie de monedes i també en la segona i en un passatge de Titus Livi referit a la batalla d'Hibera. Es tracta d'un topònim clarament derivat de la condició de la ciutat com a guardiana del riu Ebre, Hiberus en llatí i Ἴβηρ en grec. De fet, aquest topònim no és autòcton, ans sembla una elaboració en un ambient no ibèric, probablement grec, i emprada en les rutes de navegació de la Mediterrània occidental ja amb anterioritat al control de Roma, que n'hauria imitat l'ús.
Entre els arqueòlegs i paleohispanistes també s'ha debatut la possibilitat que la seca ibèrica Iltirkesken (segle III-segle II aC) es localitzés a l'oppidum ibèric de Tortosa i, si és el cas, si el terme fa referència als ilercàvons o bé a la ciutat, el nom de la qual, en aquest cas, s'hauria de reconstruir com a Iltirke o Ilerca. Encara ara es tracta d'un debat obert sense proves concloents, atès que la identificació amb els ilergets també té arguments a favor.

FOTOS 2022
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les


01 Girona-Riudellots (catedral de Girona)


02 Riudellots-Les Mallorquines (Torreponsa)

03 Sils-Hostalric (Pont del Diable)

FOTOS 2023
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les


04 Hostalric-Sant Celoni
(pont de la Batllòria)

 


Aiguamolls de Llobateres

04 Hostalric-Sant Celoni

05 Sant Celoni-Cardedeu
(Vilalba Saserra)
Sant Celoni
Pont Trencat

Sant Celoni
Sant Celoni

06 Cardedeu - Llçà de Vall

Marata
Tot arribant a Granollers Esglesia de Marata

07 Parets - Sabadell (Gallecs)
Palau de Plegamans

Al costat de l'Hostal del Fum

Mons Observans

08 Sabadell-CastellBisbal

Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès
09 Martorell-Sant Sadurní d'Anoia
Mil·liari Penedés

Mil·liari Penedès
Logo Penedès

10 Sant Sadurní d'Anoia-La Granada
Mil·liari Penedès
Mil·liari Penedès


Mil·liari Penedès


11 La Granada_Monjos

Teuleria dels Àlbers

Mil·liaria Penedès
Carretera del Vi
12 S.P.Lavern - Vilafranca del Penedès
Jaciment Torrota del Moro

Sant Pere Molanta

Festa final d'any

FOTOS 2024
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les


13 Moja Grup


13 Mur de Santa Tecla

13 Pont romà 13 Resclosa romana

14 L'Arboç

14 La Giralda

14 La Gornal

14 El Vendrell

15 El Vendrell

15 El Vendrell Via Augusta
15 Arc de Berà
15 Creixell campanar
16 Torredembarra

16 Jaciment dels Munts

16 Altafulla 16 Pedrera del Mèdol

17 Tarragona

17 Cap a la torre dels Escipions

17 Torre dels Escipions

17 Aqüeducte de Tarragona

18 Sentcelles 18 Sentcelles 18 Sentcelles 18 Sentcelles
19 Salou 19 Vil·la romana de Barenys 19 Pi Rodó Cambrils
19 Torre de l'Esquirol
20 Cambrils
20 Costa
20 Miami Platja 20 Passera
21 L'Hospitalet de l'Infant      

 

NORMATIVA
01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar.
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org.
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s'hagi seguit el procediment que s'estableix per a cada sortida a través d'aquest we
07.- Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva. La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari. Aquest document s'haurà d'obtenir a través d'aquest web.
09.- Si es prodeix una baixa de les inscripcions serà l'organització qui determini qui l'ocupa i en cap cas serà qui s'ha donat de baixa qui prengui aquesta decissió.
10.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
11.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
12.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
13.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.



Camí de Santiago per la via Turonensis & Camí Basc de l'Interior/Via de Baiona & Camí Francès

(de París a Santiago de Compostel·la, per Irun i Burgos, en etapes anuals, del 2015 al 2025)

Es tracta d'efectuar a peu el Camí de Sant Jaume entre París i Santiago de Compostel·la, tot passant per Irun, Vitòria, Burgos , León i Ponferrada en diverses etapes de diversos dies cada una.

La primera part és la Via Turolensis o Gran Chemin (Gran Camí), una de les quatre que creuen França des de diferents punts cardinals per anar-se a trobar a Sant-Jean-Pied-de-Port o a Baiona i entrar a la península ibèrica per dirigir-se a Santiago de Compostela.
Aquesta via era la que tradicionalment usaven els pelegrins procedents del nord i que durant molts anys va ser la més freqüentada d’Europa, posteriorment va caure en desús per la proliferació d’altres alternatives, però actualment ha recuperat la impor-tància que anys enrere va tenir.
Des de París per Orleans, Tours -castells del Loira-, Poitiers, Saintes i Bordeus va cap a Saint-Jean-Pied-de-Port o cap a Baiona, Saint-Jean-de-Luz i Irun, aquesta darrera opció és la que hem triat..
Quan aquesta via arriba a Irun, a la frontera amb Euskadi, ofereix dues possibilitats: seguir el Camí del Nord (proper al Cantàbtic) o seguir el Camí Basc de l'Interiror, que és el que hem triat. Aquest camí Basc té també dues possibilitats: anar a Logronyo o anar a Burgos, que és la que hem triat. En els dos casos s'arriba al Camí Francés que és el que s'ha de seguir vers l'oest per poder arribar a Santiago de Compostel·la. El Camí Basc de l'Interior coincideix amb la Via de Baiona des de Baiona al Camí Francès.

Per a cada sortida es confeccionarà una proposta concreta amb les activitats previstes, els llocs de pernoctació, el lloc i hora de sortida de l’autocar, etc. Es farà una reunió prèvia a cada sortida per donar la informació corresponent.


Calendari general de sortides previst
2015 París - Orleas - Chaumont-sur-Loire (Vall del Loira)
2016 Chaumont-sur-Loire - Tours - Poitiers
2017 Poitiers - Saintes - Mirambeau
2018.- Mirambeau – Llac de Soustons
2019.- Soustons - Vitoria
2020.- Virus

2021.- Virus
2020.- Virus
2023.- Vitoria – Carrión de los Condes
2024.- Carrión de los Condes – Ponferrada
2025.- Ponferrada - Santiago de Compostel·la
.



Mapa de les darreres 5 sortides


PROGRAMA DE LA VUITENA SORTIDA 2025 (última)

Del 18 de maig al 1 de juny del 2025.- De Villafranca del Bierzo a Sant Jaume de Compostel·la

(Pel fet de començar a més de 100 km de Sant Jaume, aquesta activitat donarà la opció d'aconseguir la "compostelana" en finalitzar l'itinerari previst).

 

 



HOTELS

 


Inscripcions:
A partir del dia xxxx s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 500,00 €, com a molt tard, el 15 de març, al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona. A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 15 d’abril.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: xxxxx € en habitació compartida.

El suplement per habitació individual és de xxx €.

Com que l'import de la inscripció és en habitació compartida, caldrà que les persones que es posin d'acord per compartir habitació ho indiquin en el moment de fer la inscripció
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà sensiblement superior.


Condicionat de l'assegurança de viatge es podrà CLICAR AQUÍ


REUNIÓ INFORMATIVA pre sortida el xxxx a les 20 h al local de l’AEEF, Avinyó, 19, pral 08002 Barcelona

Coordinadors: Josep M. Jerez i Miquel de la Fuente (info: 609 334 872 de les 17 a les 21 hores)

Mapa de la sortida del 2025

FOTOS VIA TURONENSIS (fins al 2019)
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les (fotos Ramon Serrano)


Seignosse

Port de la Cale - Baiona.

Memorial de la Secon-Guerre Mundiale pour la Paix.

Maison de la Corniche Basque


Pont de Santiago - Irun

Camí de Borda Berri

Hernani


Alegia

Beasin
Aranzazu

Aranzazu


Ermita i Túnel de Sant Adrià


Castro de Henaio

Ermita de Sant Joan d´Arrain

Argandoña

Vitoria/Gsteiz

FOTOS VIA TURONENSIS TRAM 2023
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les (fotos Lluís Hernández)

Tram 1 (Vitoria-Puebla de Arganzón)

Tram 2 (Puebla Arganzón-Mirada Ebro)

Tram 3 (Miranda de Ebro-Pancorbo)

Tram 4 (Pancorbo - Grisaleña)

Tram 5 (Grisaleña - Prádanos Bureba)

Tram 6 (Castil de Peones-La Brújula)
Tram 7 (Ctra. N-I km 259- Burgos)
Tram 8 (Burgos-Hornillos del Camino)

Tram 9 (Hornillos Camino-Castrojeriz)

Tram 10 (Castrojeriz-Itero de la Vega)

Tram 11(Itero Vega-Poblacion Campos)

Tram 12 (P. Campos-Carrion Condes)



Castell de Pañafiel (Dia de descans)

FOTOS VIA TURONENSIS TRAM 2024
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les (fotos Lluís Hernández)


Tram 1 Carrión de los Condes- Calzadilla la Cueza


Tram 1 Carrión de los Condes- Calzadilla la Cueza


Tram 2 Calzadilla de la Cueza - Lédigos

Tram 3 Moratinos - Sahagún
Tram 3 Moratinos - Sahagún


Tram 4 Sahagún - El Burgo Ranero


Tram 5 El Burgo Ranero - Lédigos

Tram 6 Mansilla de las Mulas - León

Tram 7 Villar de Mazarife

Tram 8 Puente de Órbigo - Astorga

Tram 8 Puente de Órbigo - Astorga

Tram 9 Iglesia de San Pedro - El Ganso

Tram 10 Peñalba de Santiago

Tram 11 Creu de Ferro Foncebadón

Tram 12 Ponferrada

Dia de descans a Oviedo

León

Festa

 

NORMATIVA GENERAL
01.- Les sortides s’organitzaran de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins al lloc d’inici de les caminades, uns 10/12 dies per fer l’itinerari a peu, dividits en dos torns de cinc/sis dies d’activitat, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13/15 dies (1+5/6+1+5/6+1).
02.- En cada sortida s’establiran una o dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 15 i 20 km aprox. de llargada i els desnivells que caldrà superar a la part francesa són inapreciables. En el que fa referència al Camí Basc de l'interior hi ha alguns trams que tenen alguns desnivells però sempre moderats i superables. A la part del Camí Francés passa el mateix.
05.- Es començarà a caminar a trenc d’alba per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat; el coordinador de la caminada podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques o psíquiques no es corresponguin als nivells que la caminada requereix.
07.- Les places seran limitades a 40 aprox. En sortides posteriors tindran preferència en la inscripció els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat.
08.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
09.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels caminadors, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
10.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
11.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les persones que estiguin en llista d'espera. Aquest import també es podrà recuperar en el cas d'haver concertat la pòlissa d'assegurança corresponent
12.- Si en una data determinada per a cada sortida no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
13.- En totes les sortides s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
14.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza.
15.- La direcció d'aquesta activitat podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
16.-
En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.

17.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.


inici

Camí de Santiago
per la via de la Plata & camí Sanabrès


(de Sevilla a Santiago en etapes anuals, del 2018 al 2025)

PROJECTE

Es tracta de realitzar la Via de la Plata des de Sevilla fins a la Granja de Moreruela i en aquest punt prendre el Camí Sanabrès que ens portarà fins a Sant Jaume de Compostel·la per un itinerari diferent del del Camí Francès, amb sortides anuals i amb el sistema i la metodologia amb que hem realitzat altres camins de Sant Jaume i que actualment estem realitzant en la via Turonensis.
Degut a la climatologia i a les condicions del territori pel qual passa aquesta ruta s’ha programat per fer-la en l'últim trimestre de l'any.

PROGRAMA

2018.- Sevilla - Mèrida

2019.- Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020.- Virus

2021.- Virus

2022.- Virus

2023.- Valverde de Valdelacasa – Puente de Quintos (Carretera ZA-123)

2024.- Puente Quintos – Laza

2025- Laza - Sant Jaume de Galícia


MAPA GENERAL VIA DE LA PLATA


QUARTA SORTIDA 2025


Del 18 d'octubre al 2 de novembre

(Per fet de començar a més de 100 km de Sant Jaume, aquesta activitat donarà la opció d'aconseguir la "compostelana" en finalitzar l'itinerari previst).

De Laza  Sant Jaume de Compostel·la

Mapa sortida 2025

 

Inscripcions:
El dia xxxxxx, en acabar la reunió prevista per aquesta data, es podran fer pre-reserva de plaça.
A partir del dia xxxxxxx s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 500 €, al compte
ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona.
A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia xxxxx.
Les places seran limitades a 40 persones.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: xxxxx € en habitació compartida.

El suplement per habitació individual és de xxxxx €.

Com que l'import de la inscripció és per habitació compartida, caldrà que les persones es posin d'acord per compartir habitació i que ho indiquin en el moment de fer la inscripció.
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual amb el suplement indicat, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció.


L'import de la inscripció comprèn:

  • El viatge d'anada i tornada amb autocar.
  • Tots els desplaçaments amb l'autocar inclòs el del dia de descans.
  • Estada de
  • Estada de
  • Documentació de les activitats.
  • Assegurança d'assistència en viatge.

ATENCIÓ: En cas d’anul·lació solament es retornarà els diners de la inscripció corresponents a l’hotel; solament es tornarà l’import íntegrre si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les reserves efectuades.
Els coordinadors de l’activitat podran limitar la praticipació a les persones que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix.

Hotels:
Coordinadors: Josep M. Jerez i Miquel de la Fuente
Més informació: tel. 616 672 173 els dilluns laborables de 17 a 21hores.

REUNIÓ INFORMATIVA PRÈVIA A LES INSCRIPCIONS:xxxxxxxxxxxxx
A les 19 h a l’estatge de l’entitat Avinyó, 19, prl. Barcelona


REUNIÓ INFORMATIVA PER ALS INSCRITS: xxxxxxxxxxxxxxx
A les 19 h a l'estatge de l'entitat, Avinyó, 19, prl Barcelona

PROGRAMA DE LA CINQUENA i ÚLTIMA SORTIDA (19 d'octubre - 2 de novembre 2025)

De Laza a Sant Jaume de Compostel·la

Dia xxx.- Sortida de Barcelona amb autocar cap a XXXX.
Punt 1) Del xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres). Hora: 6.00 del matí.
Punt 2) De la pl. dels Països Catalans (Metro L3 i L5 Estació Metro i Rodalies). Hora: 6.15 del matí. Esmorzar i dinar en ruta.

Dia xxx.- Tram 01.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 02.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita al:

Dia xxx- Tram 03.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 04.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 05.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:
Canvi d’hotel.

Dia xxx.- Tram 06.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Dia de descans. Esmorzar a l’hotel i visita turística a

Dia xxx- Tram 07.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Dinar i tarda lliure a

Dia xxx.- Tram 08.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 09.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 10.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: 

Dia xxx.- Tram 11.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 12.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia x.- Després d’esmorzar a l’hotel, sortida des de xxxxxxxxxxxxx amb l’autocar.
Dinar en ruta. L’arribada a Barcelona serà el final de l’activitat.

 


GALERIA DE FOTOS VIA DE LA PLATA (2019)
Podeu ampliar les imatges tot clicant a sobre de les fotos(fotos Lluís Hernández)


Proserpina


Cruce Herrerias

Pont Casas Don Antonio


Pont sobre el riu Salor

Valdesalor

La Retoña - Casar

Cañaveral


Cami Aldehuela


Fent Camí

Més Camí

Pont de Galisteo

Coria


Calzada
Carcaboso
Arribada al final

Guadalupe


Final de tram


Final de Tram


Final de tram

Cada dia surt el sol

GALERIA DE FOTOS VIA DE LA PLATA (2023)
Podeu ampliar les imatges tot clicant a sobre de les fotos (fotos Lluís Hernández i Maria Dolors Tosca)


Dia 1

Dia 2
Dia 3

Dia 4

Dia 5
Dia 6
Día 7


Día 8


Dia 9
Dia 10
Castanyada
 

GALERIA DE FOTOS VIA DE LA PLATA (2024)
Podeu ampliar les imatges tot clicant a sobre de les fotos (fotos Lluís Hernández i Maria Dolors Tosca)


Dia 01
Puente Quintos


Dia 01 Mil·liari


Dia 01
Castroforate

Dia 02 Fita 330 km Dia 02 Berceianos
Dia 02 Museu Naval
Dia 03 Santa Marta de Tera Dia 03 Assentament romà Petavonium Dia 03 En família
Dia 04 Pujadeta Dia 04 Olleros Dia 04 Micologia
Dia 05 Pelegrí estàtic a Mombuey Dia 05 Cernadilla Dia 05 Villardecierbos
Dia 06 Palacios de Sanabria Dia 06 Volets, ara ja els coneixem Dia 06 Més volets
Dia descans Castro de Avelas Dia descans Bragança Dia descans Castell de Bragança
Dia 07 Més família Dia 07 Font estranya Dia 07 Remesal
Dia 08 Requejo Dia 08 Llop Ibèric Dia 08 Llops Ibèrics
Dia 09 Santuari de Tuiza Dia 09 Llac de Sanabria Dia 09 San Martín de Castañeda
Dia 10 Parada "ala vamos" Dia 10 Loreto Dia 10 Monestir das Ermidas
Dia 11 Columpio de Vilariño de Conso Dia 11 Camí de Campobecerra Dia 11 Campobecerra
Dia 12 Mirades Dia 12 Camí de Laza Dia 12 Bon Xesus de Tendeiras

Parador de Benvente

Castell de Puebla de Sanabria


Casa de l'Abad a Puebla de Sanabria

Panellets

Panellets

Panellets


NORMATIVA GENERAL
01.- La sortida s’organitzará de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins a Benavente, 12 dies per fer els itineraris a peu, dividits en dos torns de sis caminada, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 14 dies (1+6+1+6+1).
02.- S’establiran dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 10 i 14 km aprox. de llargada. En la majoria de trams el desnivells són poc significatius, tot i que n'hi ha dos que el desnivell és significatiu
05.- Es començarà a caminar tant aviat com sigui possible (segons l'hora d'esmorzar dels hotels) per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- Les places seran limitades a 40 aprox. Els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat tindran preferència en la inscripció.
07.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle en el moment de sortir de Barcelona.
08.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels/de les participants/tes, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
09.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
10.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si és possible l'anulació de la reserva abans d'iniciar l'activitat.
11.- Si el 2 d'octubre no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
12.- En totes les caminades s’ha de portar roba i calçat adequad al lloc de l’excursió i al clima.
13.- Cal que els participants estiguin es possessió de la llicència de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza l'activitat.
14.- Els responsables d'aquesta activitat podran no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
15.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat.
16.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.
17.-
En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites en aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir els/les participants informats/des de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Es podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.


Camins de Santiago

Via Turonensis & via de la Plata & camí Sanabrès (del 2018 al 2025)

La Via de la Plata es farà simultàniament a la Via Turonensis (que estem realitzant des de París).
Està previst que en tres sortides anuals es completi l’itinerari entre Valverde de Valdelacasa i entre Vitoria/Gasteiz i Santiago.

En resum: cada any es podran fer dos itineraris del camí de Santiago: en el mes de maig el tram corresponent a la Via Turonensis i en el mes d’octubre/novembre el tram corresponent a la Via de la Plata.

PROGRAMA DELS DOS CAMINS

VIA TURONENSIS & CAMÍ BASC DE L'INTERIOR & CAMÍ FRANCÉS

2015
París - Chaumont-sur-Loire (inici)

2016
Chaumont-sur-Loire - Poitiers

2017
Poitiers - Mirambeau

2018
Mirambeua – Llac de Soustons

2019
Llac de Soustons – Vitòria/Gasteiz

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Vitòria/Gasteiz – Carrión de los Condes

2024
Carrión de los Condes - Ponferrada

2025
Ponferrada – Sant Jaume de Compostel·la

VIA DE LA PLATA & CAMÍ SANABRÈS











2018
Sevilla – Mèrida (inici)

2019
Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Valverde de Valdelacasa – Puente Quintos

2024
Puente Quintos – Laza

2025
Laza - Sant Jaume de Compostel·la



MAPA CONJUNT


inici