 L’Aldea
El seu topònim, d’origen àrab, significa hort o lloc petit.
L'hàbitat ha estat històricament dispers o en petites agrupacions. L'origen àrab del mateix topònim denota l'existència d'un petit nucli de població. L’Almunia andalusí de l'Aldea, que comptava ja amb una torre, va ser un dels lots en què es va repartir el territori després de la conquesta cristiana i en va ser beneficiari, l'any 1149, el cavaller Bernat de Bell-lloch qui, de seguit, el 1161, va fundar una església sota l'advocació de santa Maria. Aviat, però, el senyor de Bell-lloch va cedir la seva jurisdicció als hospitalers, els quals atorgaren carta de poblament el 1258. De llavors ençà, foren successius els canvis de titularitat dels senyorius, entre els quals destaca el de Benifassà, Jordà o Guzmán de Villoria. No obstant això, tot i que l'Aldea era un senyoriu independent, pertanyia a Tortosa de la qual va ser pedania fins que se'n va segregar, l'any 1983.
L’Hostal dels Alls, és un barri conurbat amb el de l’Estació al municipi de l’Aldea, amb el qual forma el nucli de l’Aldea, cap del municipi, situat a la carretera de Barcelona a València.
.jpg) Pont de la Pedrera
Està situat on el canal surt del nucli urbà d'Amposta, a uns 100 m de l'inici de l'antic canal de navegació Amposta-Sant Carles de la Ràpita. Fa 12-14 m de llargada per 4 m d'amplada. Té un arc central rebaixat perfectament estructurat per dovelles i dues baranes superiors fetes de grans carreus. La calçada del pont, en mal estat, deixa al descobert el fonament empedrat del paviment. A la part posterior presenta tres comportes de ferro per a obrir i tancar el pas de l'aigua del canal, que corresponen a les tres entrades d'aigua en les que està dividit aquest pas. Cal destacar dos sòlids pilars de pedra que serveixen per a delimitar la part central i les dues vores properes a la part davantera del pont, treballades amb carreus i maó, la de la banda esquerra fent angle i la de la dreta en corba i amb un curiós promontori recobert de pedres irregulars però llises, que arriba a l'alçada de la calçada del pont i que té forma d'esperó.
Aquest pont forma part molt probablement de la primera campanya constructiva del canal a la dreta de l'Ebre, realitzada entre els anys 1854 i 1857, i que porta el canal des de l'Assut de Xerta fins al nucli urbà d'Amposta, on connectava directament amb l'antic canal de navegació Amposta-Sant Carles de la Ràpita, per al qual subministrava l'aigua suficient per a fer-lo navegable. Quan el canal de navegació es va abandonar i s'utilitzà només al regadiu, les funcions del pont van ser només de regulació de l'aigua per regadiu.
Canal de l’Esquerra de l’Ebre
És un canal de reg que transcorre paral·lel al riu Ebre, pel seu marge esquerre, a la comarca del Baix Ebre. Va ser inaugurat el 5 de maig de 1912 amb l'assistència d'Alfons XIII. Arran de les obres d'excavació el novembre de 1910 va descobrir-se una vil·la romana a la partida de Barrugat (Bítem, Tortosa).
El canal neix a l'assut de Xerta, a la part de Tivenys i discorre pels municipis de Tortosa, l'Aldea i Deltebre i té la particularitat que travessa la ciutat de Tortosa per sota de les avançades de Sant Joan i dels fortins d'Orleans amb una longitud d'entre 1.800 i 1.900 metres sota terra
 La Sucrera
La Sociedad Anónima Morató la construí a l’Hort de Panolla el 1927. Era una empresa barcelonina que fabricava sucre a partir de la remolatxa, remolatxa sucrera que es plantava en aquell temps a l’horta ebrenca dels dos marges de riu i també al Delta, a vegades substituint l’arròs.
El sucre s’havia elaborat sempre de la canya de sucre fins que al segle XIX es trobà la manera industrial per a obtenir-lo amb la remolatxa sucrera. Els primers assajos a Espanya es van fer a partir de 1874 a Andalusia i en tombar el segle hi hagué un gran boom del conreu de la remolatxa i de l’obtenció del sucre, sobretot després de l’any 1898 al perdre Cuba i la seva canya de sucre. De la remolatxa s’extreu sucre, melassa per a fer alcohol i polpa seca per a fer pinsos animals.
Els primers assajos de conreu de remolatxa a les comarques de l’Ebre es feren a Alcanar i a l’Aldea a finals del segle XIX.
La Refineria San Luis havia estat creada a Barcelona el 1899 per persones que pertanyien a famílies indianes d’èxit.
El 1905 la Refineria de San Luis tanca la fàbrica de Tortosa. En el 1927 es construí el nou edifici. Durant aquests anys l’embarcador de la sucrera s’utilitza quan no hi ha prou cabal al riu i els vaporets no poden arribar a Tortosa; es construeix el Canal de l’Esquerra (1912) i també el Carrilet de Tortosa a La Cava (1926). Durant la guerra de 1936 La Sucrera tancà de forma definitiva.
Bòbila d’Anguera
És un dels pocs exemples d'aquests tipus de construcció que es conserven a Catalunya.
Empresa fundada per Pere Anguera Farnós l'any 1882, inicialment situada al barri de Remolins. L'actual bòbila la van construir els seus fills l'any 1908.
És una bòbila tipus Hoffman, un valuós exemple de teuleria d’estructura poligonal amb volta entorn d’una xemeneia central. Destaca com la més ben conservada de Catalunya i és de propietat privada.
Conserva la seva airosa xemeneia, amb franges d'un color més fosc, i l'estructura poligonal coberta amb volta situada al seu voltant. També es conserven estris que es feien servir a principis del segle XX per fer les rajoles, les vagonetes, els dipòsits de carbó per alimentar el forn, etc.
A més de l’edifici, també es conserven estris que es feien servir a principis del segle XX per fer les rajoles, les vagonetes, els dipòsits de carbó per alimentar el forn, etc.
 Tortosa
La ciutat d'Ibera, capital del territori ibèric dels ilercavons, podria haver estat emplaçada al terme municipal de Tortosa. És molt probable que l'assentament principal estigués al turó que actualment ocupa lo castell de la Suda. Fou Dertosa en època romana i Turtuixa en època musulmana. L'any 945, per ordre d'Abd-ar-Rahman III es va construir una drassana tocant l'Ebre, emmurallada i amb disset torres i el 1035 es va convertir en la capital d'un regne de taifa.
Ramon Berenguer IV la va conquerir al governador almoràvit Al-Mudhàffar l'any 1148 i la va incorporar a la Corona d'Aragó. Durant el Renaixement, tornà a viure una etapa de creixement econòmic que contrasta amb la pèrdua de pes de Catalunya després de 10 anys de guerra civil (1462-1472).
Durant la guerra dels Segadors la ciutat se va mostrar fidel a Catalunya. El 22 de juliol de l'any 1640 afusellaven els patriotes tortosins que secundaren el crit de rebel·lió que es llançà des de Barcelona pel juny del mateix any i que foren traïts per les autoritats eclesiàstiques i les classes dirigents.
Durant la guerra del Francès els francesos l'ocuparen al gener de 1811, fet que quedà gravat a l'Arc de Triomf de París conjuntament amb altres ciutats conquerides, i fou alliberada el maig de 1814. Durant el segle XIX es va configurar com un important nucli carlista, encara que sota domini de les tropes liberals. El ressorgiment iniciat durant les primeres dècades del segle XX es truncà a causa de la guerra civil espanyola, quan la ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardejos franquistes.
El castell de la Suda, Un dels noms que més vegades se citen en la història antiga de Tortosa és la Suda, denominació d'origen àrab que vol dir el mateix que castell o fortalesa. L'actual castell es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda.
Els romans hi aixecaren les primeres estructures emmurallades, però foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, amb un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana. Des del 1294, quan Tortosa passa al domini de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial i s'hi afegiren noves sales i elements defensius.
De llavors, l'actual Parador de Turisme encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor gòtic català. La fortificació també manté el seu polvorí.
 La Catedral de Tortosa o de Santa Maria construcció iniciada l'any 1347 i fou consagrada l'any 1597. És un bon exponent del gòtic tardà a Catalunya.
A l'altar major es pot observar una obra excepcional, el retaule de Santa Maria de l'Estrella (segle XIV), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge.
De totes les seues capelles destaca la dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, lo millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Déu del Roser on hi ha el sepulcre d'alabastre de Joan de Girona
El claustre presenta una forma trapezoïdal i acull una valuosa representació epigràfica als seus murs a més a més de 6 curiosos rellotges de sol. S'hi accedeix des de l'exterior, pel portal d'estil barroc anomenat Portal de l'Olivera (1705) i des de la porta de palau. Al voltant del claustre s'hi articula l'antiga canònica.
Les muralles medievals de Tortosa són la muralla de tancament de la ciutat medieval de Tortosa, que inclouen també una primera línia de muralla definida en època andalusí, que va ser aprofitada al segle XII, posteriorment a la conquesta. Al segle XIV es va definir una nova muralla que ampliava el recinte, aprofitant part de la muralla anterior, i englobava l'eixample medieval de la ciutat.
S'inclouen en aquesta muralla els diversos portals d'accés a l'interior del recinte, així com les seves torres de defensa. Tant de la muralla, com dels portals i les torres, se'n conserven i en queden protegits los trams i fragments integrats a l'urbanisme actual de la ciutat, així com les possibles restes que en puguin romandre al subsòl. |
Visita cultural
Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà alguna visita cultural de la zona per on discorria la Via Augusta:
En aquesta sortida, la visita se centrarà en el Museu de Tortosa a la pròpia ciutat de Tortosa:
 Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre
Està ubicat a l'antic escorxador de Tortosa, obra modernista, construïda entre els anys 1906 i 1908 construïda sobre terrenys guanyats a l'Ebre i que va funcionar com a escorxador fins al 1997. L'edifici destaca per la forma i el colorisme, inspirats en l'arquitectura mudèjar. Està construït amb basaments de pedra, maçoneria arrebossada, obra vista de maó, ceràmica i teula vidriada. Està situat a la vora del riu i, és que de fet, es va construir guanyant terrenys a l'Ebre a la darreria del segle XIX vora el barri de Remolins.
La sala d'exposicions permanent ocupa una superfície aproximada de 600 m2, distribuïda en un espai a dos nivells. Hi ha un total de sis àmbits on s'expliquen la història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Així en el primer nivell hi ha: Els orígens, Els ibers, La Dertosa romana i Turtuxa; en el segon nivell: Al centre de la Corona d'Aragó i La Modernitat.
El museu té un fons de més de 4.000 peces entre les que hi figuren estris de sílex prehistòrics, esteles funeràries romanes, ceràmica andalusina, capitells gòtics, senyals de riuada, eines d'un dels darrers terrissers de Tortosa i obra pictòrica i escultòrica d'artistes tortosins, entre altres.
El recorregut per l'exposició permanent permet conèixer la història de Tortosa i el seu territori, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Es mostren els vestigis de la Ilercavònia, Dertosa o Turtuxa. Es poden veure les peces més representatives de cada període històric procedents de la pròpia col·lecció del museu i d'altres museus que les han cedit en dipòsit.
|
PRESENTACIÓ
LA VIA AUGUSTA