CAMINS DE SANT JAUME i VIA AUGUSTA

 

 

 

Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Avinyó, 19 pral.- 08002 Barcelona - infoaeef@gmail.com.- tel. 623 422 942
Tornar a la pàgina principal

 

 


 

 


 

ACTUALMENT EL LOCAL i L'ACCÉS A LA SECRETARIA DE L'ENTITAT ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 18.30 A 20.30 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18.30 a les 20.30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.


VIA AUGUSTA
2022 - 2023 - 2024
Propera sortida 2023

Inscripcions


VIA DE LA PLATA
Camí de Sant Jaume de Sevilla a Santiago en etapes anuals 2018-2025

VIA TURONENSIS
Camí de Sant Jaume de París a Santiago en etapes anuals 2015-2025


SENDER DE LA VIA AUGUSTA
(de Girona al riu la Sènia, el límit amb el País Valencià)

PRESENTACIÓ
Hem cercat un itinerari interessant per poder fer les sortides del mateix estil que les que fem sempre i que realment sigui interessant i nou.
Creiem que l'hem trobat. Es tracta del denominat Sender de la Via Augusta.

Potser seria millor definir-lo com a Paisatges de la Via Augusta, ja que l'itinerari, que intenta aproximar-se al màxim al que va tenir la via Augusta dels romans, passa per un nombre tant gran de punts relacionats amb la via i amb l'ocupació romana que el fan espectacular.
Per aquest motiu i com que tot sovint es fan descobriments en jaciments espectaculars, hem cregut que realment pot ser una proposta engrescadora i, a més, a l'abast de tothom, ja que, com passava en la gran majoria de les vies romanes, el seu traçat va cercar sempre els llocs més accessibles i planers del nostre país.

Potser algú es preguntarà: Perquè començar a Girona i no pas al coll de Panissars o del Portus?
Doncs perquè el tram del coll de Panissars a Girona ja s'ha realitzat en diverses ocasions ja que, pràcticament, coincideixen els itineraris de la Via Augusta i el camí de Santiago.
És cert que no es fa cap cim, però la bellesa de la majoria dels seus paisatges i el valor històric dels llocs i monuments ho compensen.



LA VIA AUGUSTA
Pròpiament dit, la via Augusta era la part que discorria per la península d’Hispània, des del coll de Panissar o el coll del Portus a Cadis, del gran recorregut que s’iniciava a Roma amb la via Aurelia, continuava vorejant la Mediterrània amb la via Julia Augusta fins arribar als Pirineus amb la via Domítia i en creuar-los, al coll de Panissars o el coll del Portus, passava a ser la via Augusta; fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km i una amplada d’uns 6 metres (l’espai necessari per passar dos carros sense haver de reduir la velocitat).

Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat.
L’altra, pel Maresme, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Rubricatus (Llobregat) retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell).


Continuava cap a la zona de Vilafranca del Penedès i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona) (en aquesta població se li afegia la via Tarraconensis o via XXXII, procedent d’Asturica Augusta (Astorga). Prosseguia cap a Detosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera, concretament per Sant Joan del Pas i després de creuar el riu de la Sénia seguia cap a Traiguera i Sant Mateu. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava de la costa i per Mariana (Puebla del Principe), Corduba (Còrdova) i Hispalis (Sevilla) acabava a Gades (Cadis).
.
Alguns historiadors i arqueòlegs exposen la teoria de que a partir de València l’itinerari continués prop del mar, amb l’argumentació de que la geografia del terreny era molt més accessible als desplaçaments de carros i de tropes. No sembla que sigui una mala idea, potser tant sols era una variant de l’itinerari. Aquesta variant passaria per Lucentrum (Alacant), Carthago Nova (Cartagena), Portus Magnus (Almeria), Malacca (Màlaga), Albus Portus (Algeciras) i Gades (Cadis).

Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc.

Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m).

Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.

Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans
Coll de Panissars.- Hi ha les runes del monestir benedictí de Santa Maria de Panissars (segle XI), que fou edificat sobre una anterior i destacada edificació romana, identificada com la mansio Summum. Punt de trobada amb la Via Domítia.
Badalona/Baetulo. Al carrer Coll i Pujol hi ha un tram de 40 metres de llarg i 5,5 d’ample.
Barcelona(Barcino. L'any 2012 es va descobrir un tram de la Via Augusta dins l'espai del Mercat de Sant Antoni, on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual carretera de la Bordeta.
Pont del Diable. A Martorell
El Vendrell. Hi ha el tram considerat més gran de la via Augusta a Catalunya. Té 1,4 km. de llarg i una amplada entre 2,9 i 8,3 metres. Hi ha trams que conserven el paviment original romà de còdols de pedra.
Arc de Berà. Està situat sobre aquesta via que passava per sota.
Torre dels Escipions. Prop de Tarragona
Tarragona. Diversos monuments de la ciutat van ser construïts pels romans.
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Prop de Tarragona
Constantí. Vil·la romana de Centcelles
Cambrils. La vil·la romana de la Llosa. Duu el nom de Via Augusta el carrer, que actualment està sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a Tortosa i València, el qual al seu torn estava sobre l'emplaçament de la Via Augusta dels romans.
El Perelló. Hi ha un tram força llarg visible de l’antic traçat de la via Augusta que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.
Amposta. Torre de Carrova.
Tortosa. Vil·la romana i/o indústria de Salaons


Xarxa d'itineraris de la via Augusta a Catalunya (aprox.)

CALENDARI

Via Augusta (de Girona al riu la Sènia)

2022
Tram 01.- 01 d'octubre: Girona – Riudellots  12,800 km
Tram 02.- 19 de novembre: Riudellots  - Les Mallorquines 12,500 km
Tram 03.- 03 de desembre: Sils – C-35 Can Gorg:  14,800 km

2023
Tram 04.- 28 de gener: Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- 18 de febrer: Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- 25 de març: Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- 22 d'abril: Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- 06 de maig: Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- 25 de juny: Castellbisbal – Gelida: 13,600 km (suspesa)
Tram 10.- 30 de setembre: Martorell – Sant Sadurní: 13,200 km
Tram 11.- 21 d'octubre: Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- 18 de novembre: La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- 16 de desembre: Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km

2024
Tram 14.- 20 de gener: Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km
Tram 15.- 10 de febrer: l'Arbós – El Vendrell: 10,000 km
Tram 16.- 23 de març: El Vendrell - Arc de Berà - Creixell: 12,600 km
Tram 17.- 13 d'abril: Creixell – El Mèdol: 11,560 km
Tram 18.- 11 de maig: El Mèdol – Tarragona: 10,000 km
Tram 19.- 08 de juny: Tarragona - Centcelles -Vilaseca: 13,800 km

LA SORTIDA DEL MES DE JULIOL S'AJORNA AL SETEMBRE

Tram 20.- 07 de setembre: Vilaseca -Salou - Cambrils: 12,000 km
Tram 21.- 26 d'octubre: Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant: 15,900 km
Tram 22.- 16 de novembre L’Hospitalet de l’Infant/Punta Cala Bea – Castell de Sant Jordi d’Alfama: 12,400 km
Tram 23.- 21 de desembre: L’Ametlla de Mar – l’Ampolla: 15,200 km

2025
Tram 24.- gener: L’Ampolla – Hostal dels Alls: 11, 00 km
Tram 25.- febrer: Hostal del Alls – Tortosa: 13,000 km
Tram 26.- març: Tortosa – La Galera: 15,000 km
Tram 27.- abril: La Galera - Sant Joan del Pas: 15,500 km

VARIANT PER LA COSTA
Tram 01.- maig: Hostalric - Sant Esteve de Tordera: 11,000 km
Tram 02.- juny: Sant Esteve de Tordera - Blanes:11,000 km
Tram 03.- setembre: Palafolls - Calella: 12,500 km
Tram 04.- octubre: Calella - Arenys de Mar. 12,000 km
Tram 05.- novembre: Arenys de Mar - Vilassar: 12,300 km
Tram 06.- desembre: Vilassar - Badalona. 15.000 km
Tram 07.- desembre: Badalona - Barcelona (AEEF) 12,000 km


Mapa del projecte general

Mapa del projecte de la Variant per la Costa

NOTA:
Per temes de logística s'ha decidit canviar les dates dels cinc trams finals de la Via Augusta, que estaven previstos per als mesos de novembre i desembre.
Dos d'aquests trams seran un en el mes de novembre i l'altre en el desembre del 2024, els altres tres es faran en els mesos de gener, febrer i març del 2025.
Per tal de completar el calendari del 2025 es proposarà fer una gran part de l'itinerari denominat: Variant per la Costa, des d'Hostalric fins a Barcelona
Si bé és cer que aquest itinerari en sortir de Barcelona va a trobar el Llobregat i el segueix fins a Martorell, s'ha considerat que aquest continuació (indicada amb puntets negres al mapa) és prou coneguda pels assistents a aquesta activitat i que seria una proposta reiterativa sense gaire interès.
Per aquest motiu es preveu que el final del calendari del 2025 serà el mes de desembre a la ciutat de Barcelona, i més concretament a l'estatge de l'AEEF, per celebrar el final de l'activitat.

Propera sortida DISSABTE 07 de SETEMBRE 2024
Itinerari: Vilaseca -Salou - Cambrils

Fitxa tècnica
Sortida de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 150 metres, i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 7:00
Itinerari a peu: Vila-seca, PortAventura (1), Salou (2), Vilafortuny, torre de l’Esquirol (3) i Cambrils (4)
Longitud: 12,000 km aprox.                 
Durada:  3:30 h. aprox.
Desnivells: inapreciables

Menjars a càrrec del participant:  Esmorzar en àrea de servei i dinar al final de la caminada.

Recorregut a peu
Sortirem del parc de la Canaleta de Vila-seca, prendrem el c. Monterols que ens portarà a la pl. de l’Església, deixarem l’església a la dreta, creuarem la plaça i seguirem pel c. de la Pineda, després de creuar el portal de Sant Antoni anirem a la dreta pel c. dels Ferrers, al final del qual seguirem recte pel c. de l’abat Escarré, al final del qual anirem a la dreta pel c. de la Riera i tot seguit anirem a l’esquerra pel c. de la Font, que es continua pel c. d’Occident; creuarem la Via Màxima i seguirem recte pel vial asfaltat denominat camí de Cambrils, per un pas elevat creuarem l’A-7, deixarem una pista pavimentada a l’esquerra i continuarem recte pel vial que seguíem, arribarem a una doble bifurcació amb un arbre al mig on seguirem per la pista pavimentada de l’esquerra i tot seguit a la segona bifurcació seguirem la pista de la dreta, que és el Camí de Salou entre camps de conreu; passarem entre unes edificacions i una bassa i seguirem entre camps de conreu; més endavant ens aproximarem a la C-14, arribarem a una cruïlla on deixarem una pista a la dreta que va a la carretera, una altra a l’esquerra que va a una masia i continuarem per la pista pavimentada del mig en direcció sud entre camps de conreu i arribarem a una bifurcació on deixarem una pista a l’esquerra i anirem a la dreta per arribar a una rotonda, la creuarem i seguirem pel c. Josep Llaurador i Piñol, que es continua per l’av. Antoni Gaudí, creuarem una rotonda i seguirem pel mateix carrer i en arribar al primer carrer a l’esquerra el seguirem, es tracta del c. Cèsar Martinell i poc més endavant tindrem a la dreta la vil·la romana de Barenys, després de la visita continuarem pel c. Martinell i tot seguit anirem a l’esquerra pel c. Domènec Sugrañes i Gras, quan arribem a l’av. Pau Casals la seguirem a la dreta, arribarem a una rotonda i anirem a l’esquerra per la Via Aurèlia, deixarem a la dreta la torre Vella, i arribarem a la pl. del Carrilet i anirem a la dreta, deixarem l’estació a l’esquerra i creuarem les vies del tren per un pas per a vianants i continuarem recte pel c. dels Pins, creuarem el c. Ponent, deixarem a la dreta l’església de Santa Maria i seguirem recte pel c. del Mestral que ens portarà al pg. de Miramar de Salou, seguirem amb la platja de Ponent a l’esquerra, després amb la platja del Cap de Snant Pere seguida de la platja de Vilafortuny i de la platja de l’Esquirol i arribarem a la torre de l’Esquirol al límit dins de la barriada de Vilafortuny de Cambrils; seguirem pel pg. Marítim, creuarem la riera de Riudoms per una passera i seguirem amb la platja a l’esquerra fins que arribarem al Club Nàutic de Cambrils, on acabarem l’excursió.

Podeu obtenir el fulletó d'aquesta caminada tot CLICANT AQUÍ  

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 25 euros per persona
Els no socis de l'AEEF o de cap entitat de la FEEC hauran d'abonar, a més, 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals i 6 € més per obtenir la llicència temporal de la FEEC, total: 25+5+6= 36 €.
Segons la normativa de la FEEC una persona sols pot accedir a la llicència temporal 6 cops a l'any.
Els assistents no socis posseidors de llicència federativa hauran d'abonar 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals total 25+5= 30 €.
Cal que tots els participants estiguin en possessió d’una llicència esportiva de la FEEC, l’AEEF li la gestionarà a qui no la tingui.
Cas de voler causar alta com a soci de l'AEEF cal trucar al tel. 623 422 942 els dilluns, dimecres i divendres de 18,30h a 20,30 h.

Inscripcions de les persones que ja han assistit a sortides anteriors
El 2 de setembre queda reservat per a les persones que hagin assistit a la sortides anteriors. Aquestes persones poden optar per:
- Usar el nou sistema per internet (que no cal enviar cap comprovant).
- Usar el sistema anterior, és a dir, realitzar directament la transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i el mateix dia 6 fde maig enviar el comprovant, per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom de la persona/persones inscrita/es. Si no fan la transferència en el dia indicat hauran de seguir el nou sistema d’inscripcions.

NOU SISTEMA D'INSCRIPCIONS
Les inscripcions es podran fer:
1) Per internet
2) Amb pre-reserva de plaça per telèfon

1) Inscripcions per internet
A partir de les 9 hores del dia 2 de setembre entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 21 hores del dijous dia 5 de setembre. A través d'aquest formulari s'ha de fer el pagament de la inscripció i no s'ha d'enviar cap comprovant

PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCION PODREU CLICAR AQUÍ

2) Pre-reserva de plaça per telèfon
De les 17 a les 21 hores a partir del dia 2 de setembre es podrà fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.

Pagament de la inscripció en els casos de “pre-reserva de plaça”:
La pre-reserva de plaça per telèfon s’ha de confirmar per mitjà d'una transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió. A la transferència (no es por fer ingrés en efectiu) s’ha de fer constar el nom dels inscrits.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits. Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert i la plaça reservada quedarà assignada en ferm.
Si el dia 5 de setembre no es té constància d'haver fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.

Diversos

  • Solament seran vàlides les places realitzades per internet i les pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
  • Les places estan limitades a un autocar. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva.
  • La inscripció inclou: Desplaçaments amb autocar, document informatiu i assistència tècnica per part dels vocals
  • INFO: Els dilluns feiners i durant la setmana de la sortida de dilluns a divendres, de les 17 a les 21 hores.

MAPA PROPERA SORTIDA (CLICAR SOBRE LA IMATGE PER AMPLIAR-LA)

 

Vila-seca
El territori de Vila-seca ja era poblat en època preromana. Han estat trobades abundants restes romanes (sarcòfags, monedes, fragments d'estàtues, eines, àmfores, làpides i mosaics, com el mosaic dels Peixos, peça romana de gran valor artístic i es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La seva colonització cristiana es pot situar entre el 1162 i el 1168 gràcies a la donació feta pel rei Alfons I, l'arquebisbe Bernat Tort i Guillem d'Aguiló a favor del cavaller Ramon d'Olzina. Pere I confirmà aquesta donació l'any 1208 als fills de Ramon d'Olzina.
L'antic territori i terme de la Pineda fou adquirit, l'any 1211 per l'Església de Tarragona. Amb motiu del bescanvi de possessions que l'any 1391 feren el rei Joan I i l'arquebisbe Ènnec de Vallterra, la Pineda va passar a la jurisdicció arquebisbal. El territori de la Pineda era considerable: abastava des de l'actual carretera de València fins a la mar i de la sèquia de Riuclar, prop del Francolí, a l'ermita de la Pineda, la qual, justament, fou bastida a la divisòria dels antics termes de la Pineda i Vila-seca de Solcina;
El 30 d'octubre de 1989, el nucli urbà de Salou va segregar-se de Vila-seca creant el seu propi municipi. Tot i aquest fet, el municipi es va anomenar oficialment Vila-seca i Salou fins al 1994.

Salou
L'origen del nom de Salou és incert. Tradicionalment s'ha pensat que és la grafia agultinada de s'Alou (a l'edat mitjana ja es llatinitzava amb la forma Alodio), per bé que Alcover i Moll prefereixen fer-lo derivar de l'antic Salauris, opció també preferida per Coromines.
Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.
La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, i és el punt de partida de la Croada pisano-catalana del 1114 contra l'Emirat de Mayūrqa, i s'atorgà el 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.
Gràcies a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins al segle XIX. En conseqüència —a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a les flotes comercials catalanes—, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el governador almohade de l'illa.
El port de Salou va ser creat per l'Imperi Romà i va ser un dels ports més importants de la Hispània Citerior. L'any 1194 es documenta la carta de població de Salou, atorgada per Alfons I el Cast a favor de Ximeno d'Artusella. Fou un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, per les perfectes condicions naturals que tenia.
Durant el segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, d'una banda, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat entre els termes dels dos municipis veïns.
Als anys 70, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca. El procés va culminar el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que va concedir la independència administrativa de Salou.
La torre és l'edifici històric més antic de Salou, fou construïda l'any 1530 per l'arquebisbe Pere Cardona per protegir la població dels saquejos dels pirates. La torre conserva a la part exterior el seu aspecte original i manté l'escut heràldic del seu impulsor sobre la portalada que la uneix a una altra edificació del segle xviii. El conjunt arquitectònic s'utilitza actualment com a sala d'exposicions i altres equipaments culturals per a la ciutat.
Els jocs d'aigua i llum poden de la font lluminosa, construïda l'any 1973, poden arribar fins a 210 combinacions, de tal manera que, per a contemplar tot el programa, caldrien més de 5 hores.

Torre de l’Esquirol
Es va construir en el segle XIX per optimitzar les comunicacions de l'època mitjançant la telegrafia òptica. Està situada ran de mar a la platja de l'Esquirol.
La torre és de planta quadrada amb la part inferior en forma de talús. Obra de paredat, arrebossada. Ha estat molt reformada, especialment l'interior i la coberta.
És del tipus estàndard que predomina el segle XIX. Servien de vigilància de les costes, mitjançant el telègraf òptic. Formava part de la línia de telègraf òptic que havia d'enllaçar Madrid amb la Jonquera, passant per la costa des de València fins a Barcelona. Ha estat rehabilitada recentment per l'ajuntament de Cambrils.
És una de les torres de telegrafia òptica més ben conservades de l'Estat espanyol. Restaurada fa uns anys, s'hi va obrir una porta a la planta baixa per a facilitar l'accés.

 

 

Cambrils
En diferents llocs s´han trobat restes romanes d'una certa importància que demostra que la població era important. Algunes d'aquestes restes romanes s'han localitzat a la partida del Cap de Sant Pere (restes d'edificacions); a la de la Pujada de na Ponsa (runes d'edificis); als Tallats; Mas d'en Bosc; a la partida Masos i a la dels Esquirols (restes de viles romanes); enterraments a la zona de la Parellada (av. del Mil·lenari; c. Gaudi; mil·liaris al llarg de la via Augusta, que discorre travessant tot el terme cambrilenc, etc.
El jaciment més significatiu és la vila romana de la Llosa. Localitzat al començament dels anys 1980, s'hi fan campanyes d'excavacions que encara no estan concloses, però s'ha pogut provar que va existir entre el segle I aC fins al segle IV després de Crist. A més, els darrers anys s'han localitzat diverses ocupacions al jaciment, des d'un possible obrador de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpolis baix imperial.
Els historiadors i filòlegs encara no han arribat a cap conclusió definitiva sobre l'origen etimològic del nom de Cambrils. Apareix per primera vegada documentat l'any 1152 en la donació del lloc per part del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, al cavaller Ponç de Rigomir.
De les antigues muralles es conserva la porta, que va ser restaurada el 1932. També pot veure's una de les torres, coneguda com a torre de la Presó, ja que va funcionar com a tal durant un temps. A la zona del port es troba una antiga torre de guaita construïda el 1664.
L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. Es va començar a construir en el 1550, és de nau única i planta rectangular. El temple ha estat modificat en diverses ocasions. A l'interior es veneren les relíquies de sant Plàcid.
L'ermita de la Mare de Déu del Camí va ser l'antiga església parroquial segons apareix en un document de 1154. L'edifici actual és de 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc. Té tres naus i cripta; annexa hi ha una antiga torre de vigilància.

Visita cultural

Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà alguna visita cultural de la zona per on discorria la Via Augusta:

Quan en el decurs d'aquesta excursió arribem a Salou farem la visita a la Vil·la romana de Barenys.

Després de dinar a Cambrils, farem la visita a la Vil·la romana de la Llosa.

Vil·la romana de Barenys (Salou)
L'estat de conservació de les restes arqueològiques permet indicar que l'espai va quedar abandonat a finals del segle I dC o començaments del segle II dC. El conjunt arqueològic correspon a un edifici de planta rectangular destinat a la producció de ceràmica: el forn circular, de tres metres i mig de diàmetre s'utilitzava per coure les peces de ceràmica. La terrisseria es proveïa d'aigua per mitjà d'un aqüeducte excavat a la roca que permetia portar aigua des del barranc de Barenys.
El forn de planta circular es troba al costat d'una rasa. El seu estat és força bo. Es pot apreciar com s'ha conservat completament la cambra de combustió amb evidents restes de foc a l'interior, la graella d'un gran espessor i la boca i part de la cobertura que estan fetes de tovots. Crida bastant l'atenció que no hi hagi cap pilar interior que faci suport de graella, cal dir que la boca del forn està oberta en una paret construïda amb tègules. Davant del forn hi ha una paret feta amb tovots i es tracta d'una cambra de treballs. A l'interior d'aquesta es van trobar peces mal cuites, restes del forn, etc. D'aquella cambra el que crida l'atenció és la presència d'àmfores tarraconenses.
La premsa de vi i les dolies eren uns grans recipients d'emmagatzematge fets de terrissa, de forma ovalada, les seves dimensions eren més grans que les de les àmfores, no tenien coll ni nanses i podien mesurar fins a 1,8 m d'alçada.
N'hi havia de moltes mides, però normalment tenien una capacitat de 30 o 60 àmfores, uns 600 o 700 litres, tot i que podien arribar fins a 2000 litres. Les seves parets eren gruixudes i a sota podien col·locar-se indicacions estampades com a senyal de procedència o producció d'un determinat taller o producte. Els usos a què estaven destinades eren molt variats, podien emmagatzemar farina, fruita, aigua, most o vi.
En funció del seu ús rebien diferents noms: dolium vinarium (vi), dolium olearium (oli), dolium frumentarium (cereal), dolium acinarium (raïm, panses) i dolium amurcarium (figues). Els dos mètodes d'emmagatzemar en dolis eren mantenir-los mig enterrats en el sòl o dempeus sota sostre.

Vil·la romana de la Llosa (Cambrils).
Consta d'una casa particular pertanyent a una família romana rica d'aleshores i d'un edifici de pedra a uns 100 m. Va ser descoberta l'any 1980. Aquest conjunt arqueològic proporciona informació rellevant de l'ocupació romana dels voltants de Tàrraco, la Tarragona romana.
El 1992 s'hi han trobat un conjunt de bronzes excepcionals, exposats al Museu del Molí de les Tres
Es tracta d'un establiment agrícola de petita magnitud, habitual de l'època, però amb l'element distintiu rellevant que es tracta d'un forn terrissaire que proporcionava als ocupants de la vila els materials ceràmics necessaris per a l'emmagatzematge dels diferents tipus de productes que s'hi produïen o consumien.
S'han identificat les restes d'un hipocaust que possiblement corresponien a una possible àrea termal a més a més d'unes latrines amb dipòsits revestits d'opus signinum.
Hi havia una habitació que presentava restes de decoració pictòrica a les parets, un cop retirada la porta també es retira el paviment i es rebaixa el subsol tot efectuant un retall que coincidia amb el perímetre de les estructures, retall posteriorment reblert amb diferents nivells compostos finalment per elements constructius amuntegats, restes de decoració mural, peces de marbre que correspondrien a un paviment d'opus sectile, i al final d'aquest nivell, un interessant conjunt de peces de bronze.
Hi ha enterraments d'individus de diferent edat, sovint amb contenidor amfòric, de tegulae o amb inhumacions directes en fossa. És en aquest moment que es documenta l'abandonament definitiu d'aquest sector del jaciment.
Va ser un assentament dels molts que hi van haver a l'ager de Tarraco, situat estratègicament al costat d'un corrent d'aigua (barranc de la Mare de Déu del Camí), molt a prop de la línia de mar i de la via Augusta, principal ruta terrestre cap a Tàrraco en una zona fèrtil per al cultiu. Amb les restes que s'han conservat es pot dir que la vil·la ocupa un solar més o menys rectangular d'uns 17500 m² (70 per 250 m) que es divideixen en dues zones ben diferenciades:
La zona més septentrional, on hi ha una estructura en forma d'”U” que podrien ser magatzems o estances pels esclaus que treballaven per a l'amo amb troballes de producció artesanal d'autosuficiència. Es dividia en petites estances de pocs metres d'ample sense cap connexió interna entre elles, totes tenien portes d'accés i gaudien una petita passarel·la exterior de porxos de fusta en la cara interna d'aquesta “U” per a cobrir-se del sol.
La zona més a tocar del mar, on hi ha l'estructura principal o casa dels propietaris (nucli de la pars urbana) on les troballes són més nombroses i més destacades. Aquí tenim la residència dels amos, la qual oferia descans i goig als propietaris. Es distribuïa en estances concretes i certament petites, com ara els menjadors (biclinium i després el triclinum), sala de recepció, habitacions i estances, cuina, lavabos, banys (caldarium, laconicum així com un frigidarium fora la casa en un annex cobert), pou, un forn on produir ceràmiques, un possible jardí i un petit hort per a l'horticultura. També gaudia d'una forma d'”U”, però no tant pronunciada que l'altra estructura i evidentment d'unes dimensions molt més grans i amb un gran porxo vorejant la cara interna de la “U” que compliria de passadís i element connector entre estances. Aquesta zona així mateix es pot subdividir en dos: la part més antiga (s I aC) i la seva posterior ampliació cap a l'interior, que va representar el punt de màxima esplendor (s. II dC). Aquesta estructura va arribar a assolir una claveguera pròpia aprofitant la zona més pròxima al barranc per a posar el dipòsit d'aigua de la cuina i la via de desguàs dels lavabos.
Aquestes estructures planificades es van estructurar en forma d'”U” igual que orientades, fent que la part interna de la “U” estigués al sud i aprofites les màximes hores de sol alhora que es protegien amb aquesta forma del fort ven característic de la zona.
Lampadari antropomorf. És la peça més destacada i espectacular del jaciment. Trobada el 1992 a una sala que no pertanyia al seu lloc d'ús. La majoria de les datacions el daten de la segona meitat del segle i. Representa un jove nu, vestit només amb unes sandàlies, portant al braç dret un objecte no conservat amb actitud de ser pesant, com una espècie de safata on es podria dipositar certs objectes per al manteniment de les llànties mentre que al braç esquerre sosté un objecte floral enrotllat que s'enlaira damunt del seu cap fins a ramificar-se en quatre branques que servirien per al propòsit de penjar els elements d'il·luminació.
Tota aquesta escultura està en una peanya circular alhora sostinguda per una plataforma rectangular decorada i sostinguda per quatre potes zoomorfes (en urpes de felí en aquest cas), conservades tres. Un estudi d'Eva M. Koppel ha determinat que podria tractar-se d'un Bacus adaptat a nen, fet a partir de models adults.

FOTOS 2022
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les


01 Girona-Riudellots (catedral de Girona)


02 Riudellots-Les Mallorquines (Torreponsa)

03 Sils-Hostalric (Pont del Diable)

FOTOS 2023
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les


04 Hostalric-Sant Celoni
(pont de la Batllòria)

 


Aiguamolls de Llobateres

04 Hostalric-Sant Celoni

05 Sant Celoni-Cardedeu
(Vilalba Saserra)
Sant Celoni
Pont Trencat

Sant Celoni
Sant Celoni

06 Cardedeu - Llçà de Vall

Marata
Tot arribant a Granollers Esglesia de Marata

07 Parets - Sabadell (Gallecs)
Palau de Plegamans

Al costat de l'Hostal del Fum

Mons Observans

08 Sabadell-CastellBisbal

Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès
09 Martorell-Sant Sadurní d'Anoia
Mil·liari Penedés

Mil·liari Penedès
Logo Penedès

10 Sant Sadurní d'Anoia-La Granada
Mil·liari Penedès
Mil·liari Penedès


Mil·liari Penedès


11 La Granada_Monjos

Teuleria dels Àlbers

Mil·liaria Penedès
Carretera del Vi
12 S.P.Lavern - Vilafranca del Penedès
Jaciment Torrota del Moro

Sant Pere Molanta

Festa final d'any

FOTOS 2024
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les


13 Moja Grup


13 Mur de Santa Tecla

13 Pont romà 13 Resclosa romana

14 L'Arboç

14 La Giralda

14 La Gornal

14 El Vendrell

15 El Vendrell

15 El Vendrell Via Augusta
15 Arc de Berà
15 Creixell campanar
16 Torredembarra

16 Jaciment dels Munts

16 Altafulla 16 Pedrera del Mèdol

17 Tarragona

17 Cap a la torre dels Escipions

17 Torre dels Escipions

17 Aqüeducte de Tarragona

18 Sentcelles 18 Sentcelles 18 Sentcelles 18 Sentcelles

 

NORMATIVA
01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar.
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org.
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s'hagi seguit el procediment que s'estableix per a cada sortida a través d'aquest we
07.- Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva. La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari. Aquest document s'haurà d'obtenir a través d'aquest web.
09.- Si es prodeix una baixa de les inscripcions serà l'organització qui determini qui l'ocupa i en cap cas serà qui s'ha donat de baixa qui prengui aquesta decissió.
10.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
11.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
12.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
13.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.



Camí de Santiago per la via Turonensis & Camí Basc de l'Interior/Via de Baiona & Camí Francès

(de París a Santiago de Compostel·la, per Irun i Burgos, en etapes anuals, del 2015 al 2025)

Es tracta d'efectuar a peu el Camí de Sant Jaume entre París i Santiago de Compostel·la, tot passant per Irun, Vitòria, Burgos , León i Ponferrada en diverses etapes de diversos dies cada una.

La primera part és la Via Turolensis o Gran Chemin (Gran Camí), una de les quatre que creuen França des de diferents punts cardinals per anar-se a trobar a Sant-Jean-Pied-de-Port o a Baiona i entrar a la península ibèrica per dirigir-se a Santiago de Compostela.
Aquesta via era la que tradicionalment usaven els pelegrins procedents del nord i que durant molts anys va ser la més freqüentada d’Europa, posteriorment va caure en desús per la proliferació d’altres alternatives, però actualment ha recuperat la impor-tància que anys enrere va tenir.
Des de París per Orleans, Tours -castells del Loira-, Poitiers, Saintes i Bordeus va cap a Saint-Jean-Pied-de-Port o cap a Baiona, Saint-Jean-de-Luz i Irun, aquesta darrera opció és la que hem triat..
Quan aquesta via arriba a Irun, a la frontera amb Euskadi, ofereix dues possibilitats: seguir el Camí del Nord (proper al Cantàbtic) o seguir el Camí Basc de l'Interiror, que és el que hem triat. Aquest camí Basc té també dues possibilitats: anar a Logronyo o anar a Burgos, que és la que hem triat. En els dos casos s'arriba al Camí Francés que és el que s'ha de seguir vers l'oest per poder arribar a Santiago de Compostel·la. El Camí Basc de l'Interior coincideix amb la Via de Baiona des de Baiona al Camí Francès.

Per a cada sortida es confeccionarà una proposta concreta amb les activitats previstes, els llocs de pernoctació, el lloc i hora de sortida de l’autocar, etc. Es farà una reunió prèvia a cada sortida per donar la informació corresponent.


Calendari general de sortides previst
2015 París - Orleas - Chaumont-sur-Loire (Vall del Loira)
2016 Chaumont-sur-Loire - Tours - Poitiers
2017 Poitiers - Saintes - Mirambeau
2018.- Mirambeau – Llac de Soustons
2019.- Soustons - Vitoria
2020.- Virus

2021.- Virus
2020.- Virus
2023.- Vitoria – Carrión de los Condes
2024.- Carrión de los Condes – Ponferrada
2025.- Ponferrada - Santiago de Compostel·la
.



Mapa de les darreres 5 sortides


PROGRAMA DE LA SETENA SORTIDA 2024 (penúltima)

Del 19 de maig al 2 de juny del 2024.- De Carrión de los Condes a Ponferrada.

Dia: 19/5.-Sortida de Barcelona cap a Lleó (775 km).-
Del xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família). Hora: 6.00.
De la pl. dels Països Catalans (Metro L3 i L5 Estació Metro i Rodalies). Hora: 6.15.

Tram 01.- Dia 20/05.- Carrión Condes – Calzadilla de la Cueza
2 Trams de carretera neutralitzats (9 km aprox.)
Tram real a peu: abadia de Benevívere – Calzadilla de la Cueza.- 15,800 km

Tram 02.- Dia 21/05.- Calzadilla de la Cueza – Moratinos.- 12,0 km

Tram 03.- Dia 22/05.- Moratinos - Sahagún.- 10,0 km

Tram 04.- Dia 23/05.- Sahagún - El Burgo Ranero.- 14,8 km

Tram 05.- Dia 24/05.- El Burgo Ranero - Reliegos.- 12,7 km

Tram 06.- Dia 25/05.- Mansilla de las Mulas - Lleó (Valdelafuente).- 12,9 km

Dia 26/05.- Descans: Visita a Oviedo.

Tram 07.- Dia 27/05.- Trobajo del Camino (Lleó)- Viladangos del Pàramo.- 13,500 km
Canvi d’Hotel

Tram 08.- Dia 28/05.- Órbigo - Astorga.- 15,800 km

Tram 09.- Dia 29/05.- Astorga - El Ganso.- 13,300 km

Tram 10.- Dia 30/05.- El Ganso - Foncebadón.- 11,800 km

Tram 11.- Dia 31/05.- Foncebadón - Riegos de Ambrós.- 14,450 km.
.
Tram 12.- Dia 01/06.- Riego de Ambrós - Ponferrada.-10,800 km.

Dia 02/06.- Tornada. Ponferrada – Barcelona (880 km). Final de l'activitat

HOTELS

Hotel Silken Luis de León ****    León
https://www.hoteles-silken.com/es/hotel-luis-de-leon/galeria/

Hotel Exe Astur Plaza***    Astorga
https://www.hoteles-silken.com/es/hotel-luis-de-leon/galeria/

Hotel a Lleó per fer els trams de l'1 al 7
Hotel a Astorga per fer els trams del 8 al 12   


Inscripcions:
A partir del dia xxxx s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim xxxxx €, com a molt tard, el 15 de març, al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona. A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 15 d’abril.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: xxxxx € en habitació compartida.

El suplement per habitació individual és de xxx €.

Com que l'import de la inscripció és en habitació compartida, caldrà que les persones que es posin d'acord per compartir habitació ho indiquin en el moment de fer la inscripció
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà sensiblement superior.


Condicionat de l'assegurança de viatge es podrà CLICAR AQUÍ


REUNIÓ INFORMATIVA pre sortida el xxxx a les 20 h al local de l’AEEF, Avinyó, 19, pral 08002 Barcelona

Coordinadors: Josep M. Jerez i Miquel de la Fuente (info: 609 334 872 de les 17 a les 21 hores)

Mapa de la sortida del 2024

GALERIA DE FOTOS VIA TURONENSIS (fins al 2019)
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les (fotos Ramon Serrano)


Seignosse

Port de la Cale - Baiona.

Memorial de la Secon-Guerre Mundiale pour la Paix.

Maison de la Corniche Basque


Pont de Santiago - Irun

Camí de Borda Berri

Hernani


Alegia

Beasin
Aranzazu

Aranzazu


Ermita i Túnel de Sant Adrià


Castro de Henaio

Ermita de Sant Joan d´Arrain

Argandoña

Vitoria/Gsteiz

GALERIA DE FOTOS VIA TURONENSIS TRAM 2023
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les (fotos Lluís Hernández)

Tram 1 (Vitoria-Puebla de Arganzón)

Tram 2 (Puebla Arganzón-Mirada Ebro)

Tram 3 (Miranda de Ebro-Pancorbo)

Tram 4 (Pancorbo - Grisaleña)

Tram 5 (Grisaleña - Prádanos Bureba)

Tram 6 (Castil de Peones-La Brújula)
Tram 7 (Ctra. N-I km 259- Burgos)
Tram 8 (Burgos-Hornillos del Camino)

Tram 9 (Hornillos Camino-Castrojeriz)

Tram 10 (Castrojeriz-Itero de la Vega)

Tram 11(Itero Vega-Poblacion Campos)

Tram 12 (P. Campos-Carrion Condes)



Castell de Pañafiel (Dia de descans)

NORMATIVA GENERAL
01.- Les sortides s’organitzaran de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins al lloc d’inici de les caminades, uns 10/12 dies per fer l’itinerari a peu, dividits en dos torns de cinc/sis dies d’activitat, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13/15 dies (1+5/6+1+5/6+1).
02.- En cada sortida s’establiran una o dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 15 i 20 km aprox. de llargada i els desnivells que caldrà superar a la part francesa són inapreciables. En el que fa referència al Camí Basc de l'interior hi ha alguns trams que tenen alguns desnivells però sempre moderats i superables. A la part del Camí Francés passa el mateix.
05.- Es començarà a caminar a trenc d’alba per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat; el coordinador de la caminada podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques o psíquiques no es corresponguin als nivells que la caminada requereix.
07.- Les places seran limitades a 40 aprox. En sortides posteriors tindran preferència en la inscripció els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat.
08.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
09.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels caminadors, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
10.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
11.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les persones que estiguin en llista d'espera. Aquest import també es podrà recuperar en el cas d'haver concertat la pòlissa d'assegurança corresponent
12.- Si en una data determinada per a cada sortida no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
13.- En totes les sortides s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
14.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza.
15.- La direcció d'aquesta activitat podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
16.-
En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.

17.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.


inici

Camí de Santiago
per la via de la Plata & camí Sanabrès


(de Sevilla a Santiago en etapes anuals, del 2018 al 2025)

PROJECTE

Es tracta de realitzar la Via de la Plata des de Sevilla fins a la Granja de Moreruela i en aquest punt prendre el camí Sanabrès que ens portarà fins a Santiago de Compostel·la per un itinerari diferent del del Camí Francès, amb sortides anuals i amb el sistema i la metodologia amb que hem realitzat altres camins de Santiago i que actualment estem realitzant la via Turonensis.
Degut a la climatologia i a les condicions del territori pel qual passa aquesta ruta s’ha programat per fer-la en l'últim trimestre de l'any.

PROGRAMA

2018.- Sevilla - Mèrida

2019.- Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020.- Virus

2021.- Virus

2022.- Virus

2023.- Valverde de Valdelacasa – Puente de Quintos (Carretera ZA-123)

2024.- Puente Quintos – Laza

2025- Laza - Sant Jaume de Galícia


MAPA GENERAL VIA DE LA PLATA


QUARTA SORTIDA 2024


Del 24 de novembre al 8 de desembre

De Puente de Quintos a Laza

Mapa sortida 2024


Inscripcions:
A partir del dia 16 de setembre s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 500 €, al compte
ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona.
A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 4 de novembre
Les places seran limitades a 40 persones.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 1850,00 € en habitació compartida.

El suplement per habitació individual és de 660,00 €.

A l'hora de valorar aquests imports cal tenir en compte:
1) Que en el 2023 van ser 12 nits d'hotel, en aquest cas són 14 nits

2) Que en el cost del parador de Puebla de Sanabria hi ha incloses 4 mitges pensions (obligades)

3) Que degut a l'escasesa d'oferta hotelera de la zona amb capacitat per a un grup com el nostre hem hagut de recórrer als paradors, que sempre són d'un nivell alt de qualitat (****)

Com que l'import de la inscripció és per habitació compartida, caldrà que les persones es posin d'acord per compartir habitació i que ho indiquin en el moment de fer la inscripció.
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà superior al normal.


L'import de la inscripció comprèn:

  • El viatge d'anada i tornada amb autocar
  • Tots els desplaçaments amb l'autocar
  • Estada de 5 nits al parador de Benavente en regim de pernoctació i esmorzar en habitació compartida.
  • Estada de 9 nits al parador de Puebla de Sanabria en règim de pernoctació i esmorzar i 4 mitges pensions obligatòries que ja estan inlcoses a l'import de la inscripció) en habitació compartida.
  • Documentació de les activitats
  • Assegurança d'assistència en viatge
  • Creuer pel llac de Sanàbria

ATENCIÓ: En cas d’anul·lació solament es retornarà els diners de la inscripció corresponents a l’hotel; sols es tornarà l’import íntegrre si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les reserves efectuades.

Hotels:
Parador de Benavente: arribada 24 novembre, sortida  29 novembre – 5 nits.

Parador de Puebla de Sanabria: arribada  29 novembre, sortida 08 desembre – 9 nits.

Coordinadors: Josep M. Jerez i Miquel de la Fuente
Més informació: tel. 616 672 173 els dilluns laborables de 17 a 21hores.

REUNIÓ INFORMATIVA PRÈVIA A LES INSCRIPCIONS: 2 setembre
A les 19 h a l’estatge de l’entitat Avinyó, 19, prl. Barcelona


REUNIÓ INFORMATIVA PER ALS INSCRITS: 6 de novembre
A les 19 h a l'estage de l'entitat, Avinyó, 19, prl Barcelona

PROGRAMA DE LA QUARTA SORTIDA (24 de novembre - 8 de desembre 2024)

De Puente de Quintos a Laza

Dia 24/11.- Sortida de Barcelona amb autocar cap a Benavente (825 km).
Punt 1) Del xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres). Hora: 6.00 del matí.
Punt 2) De la pl. dels Països Catalans (Metro L3 i L5 Estació Metro i Rodalies). Hora: 6.15 del matí. Esmorzar i dinar en ruta.

Dia 25/11.- Tram 01.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Pont dels Quintos (carretera ZA-123) - Tábara.- 18,200 menys 5,0 km = 13,200 km
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: Embassament de Ricobayo, pont de la Estrella i Castrotorafe.

X1) Tram neutralitzat de ZA-2443 a Faramontanos de Tábara de: 5,0 km

Dia 26/11.- Tram 02.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Tábara – Bercianos de Valverde.- 14,100 km.
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada
Visita a: Micereces de Tera i Castro de la Corona-el Pesadero (Menganeses de Polvorosa)

X2) Tram neutralitzat de Bercianos de Valverde i Santa Croya de Tera de: 7,000 km

Dia 27/11- Tram 03.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Santa Croya de Tera – Calzadilla de Tera.- 13,0 km.
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: Santa Marta de Tera i Museu Naval - Gran Central (Pobladura del Valle).

X3) Tram neutralitzat de Calzadilla del Tera a Olleros del Tera de: 2,500 km

Dia 28/11.- Tram 04.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Olleros del Tera – Rio Negro del Puente.- 12,300 km
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: Museu micològic de Rabanales i/o San Martín de Castañeda

Dia 29/11.- Tram 05.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Rio Negro del Puente – Mombuey.- 10,000 km
Pica - pica al final de la caminada i Dinar col·lectiu al parador.
Visita a: Mombuey
Canvi d’hotel. Desplaçament a Puebla de Sanabria amb pernoctació a l’hotel reservat en aquesta població.

X4) Tram neutralitzat de Mombuey a Cernadilla de: 8,000 km

Dia 30/11.- Tram 06.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Cernadilla – Palacios de Sanabria.- 11,200 km
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: Palacios de Sanabria

Dia 01/12.- Dia de descans. Esmorzar a l’hotel i visita turística a Braganza i monestir Castro de Avelas.

Dia 02/12.- Tram 07.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Palacios de Sanabria - Puebla de Sanabria (pont de San Francisco sobre el riu Tera). 12,0 km
Pica - pica al final de la caminada.
Dinar col·lectiu al parador i tarda lliure a Puebla de Sanabria

Dia 03/12.- Tram 08.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Puebla de Sanabria – Requejo de Sanabria 11,0 km (estalvi de 5 km de carretera.
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada
Visita a: Llac de Sanabria i monestir de San Martín de Castañeda.

X5) Tram neutralitzat de Requejo de Sanabria santiar de Tuíza de: 8,000 km

Dia 04/12.- Tram 09.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Santuari da Tuíza (carretera N-52) – O Pereiro.- 12,3 km
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada
Visita a: Lubián

Dia 05/12.- Tram 10.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: O Pereiro – A Gudiña.- 10 km
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: Viana do Bolo.

X6) Tram neutralitzat d’A Gudiña a Venta de Teresa de: 7,3 km

Dia 06/12.- Tram 11.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Venta de Teresa – Campobecerros.- 11,2 km
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: Castell de Monterrei i Verín

X7) Tram neutralitzat de Campobecerros a Portocamba de: 3,5 km

Dia 07/12.- Tram 12.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram: Portocamba – Laza.- 11,0 km
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: Monasterio de Bon Xesús de Trandeiras

Dia 08/12.- Després d’esmorzar a l’hotel, sortida des de Puebla de Sanabria a Barcelona (910 km) amb l’autocar. Dinar en ruta. L’arribada a Barcelona serà el final de l’activitat.

Benavente: Des d’aquest lloc es faran els trams 1, 2, 3, 4 i 5
Puebla de Sanabria: Des d’aquest lloc es faran els trams 6, 7,  8,  9, 10, 11 i 12


GALERIA DE FOTOS VIA DE LA PLATA (2019)
Podeu ampliar les imatges tot clicant a sobre de les fotos(fotos Lluís Hernández)


Proserpina


Cruce Herrerias

Pont Casas Don Antonio


Pont sobre el riu Salor

Valdesalor

La Retoña - Casar

Cañaveral


Cami Aldehuela


Fent Camí

Més Camí

Pont de Galisteo

Coria


Calzada
Carcaboso
Arribada al final

Guadalupe


Final de tram


Final de Tram


Final de tram

Cada dia surt el sol

GALERIA DE FOTOS VIA DE LA PLATA (2023)
Podeu ampliar les imatges tot clicant a sobre de les fotos (fotos Lluís Hernández i Maria Dolors Tosca)


Dia 1

Dia 2
Dia 3

Dia 4

Dia 5
Dia 6
Día 7


Día 8


Dia 9
Dia 10 Dia 10b
Castanyada

GALERIA DE FOTOS VIA DE LA PLATA (2024)
Podeu ampliar les imatges tot clicant a sobre de les fotos (fotos Lluís Hernández i Maria Dolors Tosca)

Dia 1

Dia 2

Dia 3

 

 


Dia 4
Dia 5 Dia 6
Día 7

Dia 8

Dia 9 Dia 10 Dia 11

Dia12

 

NORMATIVA GENERAL
01.- La sortida s’organitzará de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins a xxxxx, 11 dies per fer els itineraris a peu, dividits en dos torns de sis i cinc dies de caminada, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13 dies (1+6+1+5+1).
02.- S’establiran dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 11 i 17 km aprox. de llargada. Els desnivells són poc significatius.
05.- Es començarà a caminar tant aviat com sigui possible (segons l'hora d'esmorzar dels hotels) per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- Les places seran limitades a 40 aprox. Els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat tindran preferència en la inscripció.
07.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
08.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels/de les participants/tes, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
09.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
10.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si és possible l'anulació de la reserva abans d'iniciar l'activitat.
11.- Si en una data determinada (que s'indicarà als inscrits) no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
12.- En totes les caminades s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
13.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza l'activitat.
14.- Els responsables d'aquesta activitat podran no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
15.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat.
16.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.
17.-
En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites en aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Es podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.


Camins de Santiago

Via Turonensis & via de la Plata & camí Sanabrès (del 2018 al 2025)

La Via de la Plata es farà simultàniament a la Via Turonensis (que estem realitzant des de París).
Està previst que en tres sortides anuals es completi l’itinerari entre Valverde de Valdelacasa i entre Vitoria/Gasteiz i Santiago.

En resum: cada any es podran fer dos itineraris del camí de Santiago: en el mes de maig el tram corresponent a la Via Turonensis i en el mes d’octubre/novembre el tram corresponent a la Via de la Plata.

PROGRAMA DELS DOS CAMINS

VIA TURONENSIS & CAMÍ BASC DE L'INTERIOR & CAMÍ FRANCÉS

2015
París - Chaumont-sur-Loire (inici)

2016
Chaumont-sur-Loire - Poitiers

2017
Poitiers - Mirambeau

2018
Mirambeua – Llac de Soustons

2019
Llac de Soustons – Vitòria

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Vitòria/Gasteiz – Carrión de los Condes

2024
Carrión de los Condes - Ponferrada

2025
Ponferrada – Santiago de Compostela

VIA DE LA PLATA & CAMÍ SANABRÈS











2018
Sevilla – Mèrida (inici)

2019
Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Valverde de Valdelacasa – Granja Moreruela

2024
Granja Moreruela – A Gudiña

2025
A Gudiña - Santiago de Compostela



MAPA CONJUNT


inici