A PARTIR DE PRIMERS DE NOVEMBRE EL LOCAL i L'ACCÉS A LA SECRETARIA DE L'ENTITAT ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 19.30 A 21.00 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18:30 a les 20:30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

VIA TURONENSIS

Camí de Sant Jaume de París a Santiago en etapes anuals 2015-2025
Propera sortida

VIA AUGUSTA

2022 - 2023 - 2024
Propera sortida

PRESENTACIÓ
Hem cercat un itinerari interessant per poder fer les sortides del mateix estil que les que fem sempre i que realment sigui interessant i nou.
Creiem que l'hem trobat. Es tracta del denominat Sender de la Via Augusta.

Potser seria millor definir-lo com a Paisatges de la Via Augusta, ja que l'itinerari, que intenta aproximar-se al màxim al que va tenir la via Augusta dels romans, passa per un nombre tant gran de punts relacionats amb la via i amb l'ocupació romana que el fan espectacular.
Per aquest motiu i com que tot sovint es fan descobriments en jaciments espectaculars, hem cregut que realment pot ser una proposta engrescadora i, a més, a l'abast de tothom, ja que, com passava en la gran majoria de les vies romanes, el seu traçat va cercar sempre els llocs més accessibles i planers del nostre país.
Potser algú es preguntarà: Perquè començar a Girona i no pas al coll de Panissars o del Portus?
Doncs perquè el tram del coll de Panissars a Girona ja s'ha realitzat en diverses ocasions ja que, pràcticament, coincideixen els itineraris de la Via Augusta i el camí de Santiago.
És cert que no es fa cap cim, però la bellesa de la majoria dels seus paisatges i el valor històric dels llocs i monuments ho compensen.

LA VIA AUGUSTA
Pròpiament dit, la via Augusta era la part que discorria per la península d’Hispània, des del coll de Panissar o el coll del Portus a Cadis, del gran recorregut que s’iniciava a Roma amb la via Aurelia, continuava vorejant la Mediterrània amb la via Julia Augusta fins arribar als Pirineus amb la via Domítia i en creuar-los, al coll de Panissars o el coll del Portus, passava a ser la via Augusta; fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km i una amplada d’uns 6 metres (l’espai necessari per passar dos carros sense haver de reduir la velocitat).

Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat.
L’altra, pel Maresme, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Rubricatus (Llobregat) retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell).

Continuava cap a la zona de Vilafranca del Penedès i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona) (en aquesta població se li afegia la via Tarraconensis o via XXXII, procedent d’Asturica Augusta (Astorga). Prosseguia cap a Detosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera, concretament per Sant Joan del Pas i després de creuar el riu de la Sénia seguia cap a Traiguera i Sant Mateu. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava de la costa i per Mariana (Puebla del Principe), Corduba (Còrdova) i Hispalis (Sevilla) acabava a Gades (Cadis).
.
Alguns historiadors i arqueòlegs exposen la teoria de que a partir de València l’itinerari continués prop del mar, amb l’argumentació de que la geografia del terreny era molt més accessible als desplaçaments de carros i de tropes. No sembla que sigui una mala idea, potser tant sols era una variant de l’itinerari. Aquesta variant passaria per Lucentrum (Alacant), Carthago Nova (Cartagena), Portus Magnus (Almeria), Malacca (Màlaga), Albus Portus (Algeciras) i Gades (Cadis).

Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc.

Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m).

Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.

Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans
Coll de Panissars.- Hi ha les runes del monestir benedictí de Santa Maria de Panissars (segle XI), que fou edificat sobre una anterior i destacada edificació romana, identificada com la mansio Summum. Punt de trobada amb la Via Domítia.
Badalona/Baetulo. Al carrer Coll i Pujol hi ha un tram de 40 metres de llarg i 5,5 d’ample.
Barcelona(Barcino. L'any 2012 es va descobrir un tram de la Via Augusta dins l'espai del Mercat de Sant Antoni, on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual carretera de la Bordeta.
Pont del Diable. A Martorell
El Vendrell. Hi ha el tram considerat més gran de la via Augusta a Catalunya. Té 1,4 km. de llarg i una amplada entre 2,9 i 8,3 metres. Hi ha trams que conserven el paviment original romà de còdols de pedra.
Arc de Berà. Està situat sobre aquesta via que passava per sota.
Torre dels Escipions. Prop de Tarragona
Tarragona. Diversos monuments de la ciutat van ser construïts pels romans.
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Prop de Tarragona
Constantí. Vil·la romana de Centcelles
Cambrils. La vil·la romana de la Llosa. Duu el nom de Via Augusta el carrer, que actualment està sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a Tortosa i València, el qual al seu torn estava sobre l'emplaçament de la Via Augusta dels romans.
El Perelló. Hi ha un tram força llarg visible de l’antic traçat de la via Augusta que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.
Amposta. Torre de Carrova.
Tortosa. Vil·la romana i/o indústria de Salaons

CALENDARI

Via Augusta (de Girona al riu la Sènia)

2022
Tram 01.- 01 d'octubre: Girona – Riudellots  12,800 km
Tram 02.- 19 de novembre: Riudellots  - Les Mallorquines 12,500 km
Tram 03.- 03 de desembre: Sils – C-35 Can Gorg:  14,800 km

2023
Tram 04.- 28 de gener: Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- 18 de febrer: Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- 25 de març: Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- 22 d'abril: Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- 13 de maig: Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- 17 de juny: Castellbisbal – Gelida: 13,600 km
Tram 10.- 08 de juliol: Gelida (peu funicular) – Sant Sadurní: 12,200 km
Tram 11.- 30 de setembre: Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- 21 d'octubre: La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- 18 de novembre: Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km
Tram 14.- 16 de desembre: Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km

2024
Tram 15.- gener: l'Arbós – El Vendrell: 10,000 km
Tram 16.- febrer: El Vendrell - Arc de Berà - Creixell: 12,600 km
Tram 17.- març: Creixell – El Mèdol: 11,540 km
Tram 18.- abril: El Mèdol – Tarragona: 10,000 km
Tram 19.- maig: Tarragona - Centcelles -Vilaseca: 13,800 km
Tram 20.- juny: Vilaseca -Salou - Cambrils: 11,600 km
Tram 21.- juliol: Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant: 15,900 km
Tram 22.- setembre: L’Hospitalet de l’Infant/Punta Cala Bea – Castell de Sant Jordi d’Alfama: 12,400 km
Tram 23.- octubre: L’Ametlla de Mar – l’Ampolla: 15,200 km
Tram 24.- novembre: L’Ampolla – Hostal dels Alls: 11, 00 km
Tram 25.- novembre: Hostal del Alls – Tortosa: 13,000 km
Tram 26.- desembre: Tortosa – La Galera: 15,000 km
Tram 27.- desembre: La Galera – Sant Joan del Pas (riu Sénia): 14,500 km

28 de gener
18 de febrer
25 de març
22 d'abril
13 de maig
03 de juny
08 de juliol
30 de setembre
21 d'octubre
18 de novembre
16 de desembre

Tram 04.- Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- Castellbisbal – Gelida: 13,600 km
Tram 10.- Gelida (peu funicular) – Sant Sadurní: 12,200 km
Tram 11.- Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km
Tram 14.- Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km

Propera sortida dissabte 22 d'abril 2023

Itinerari: Parets del Vallès - Sabadell

Fitxa tècnica
Sortida de Barcelona: Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/ Lepant) (Metro L2 Monumental) (metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 7:30
Longitud: 14,0 km aprox.                 
Durada:  4:30 h. aprox.
Desnivells acumulats: de pujada: 325 m i de baixada: 300 m.
Itinerari a peu: Parets del Vallès/ riu Tenes (1), Parets del Vallès (2), torre de Malla (3), Gallecs (4), Hostal del Fum (5), Polinyà (6), Quatre Camins (7), Torre-Romeu (7) i La Salut de Sabadell (9).
Menjars: Esmorzar en àrea de servei o similar i possibilitat de dinar col·lectiu en restaurant.
Recorregut a peu
Sortirem de la rotonda de l’av. Francesc Macià amb el carrer Víctor Català i seguirem en paral·lel al riu Tenes. Abans d’arribar a l’av. Josep Tarradellas anirem a la dreta per una pista que creua una esplanada i continua recte pel carrer Súria, creuarem el parc del Sot d’en Barrigues i anirem a l’esquerra pel carrer Mercè Rodoreda i prendrem el segon carrer a la dreta, Pau Casals fins a una rotonda on anirem a l’esquerra pel carrer Doctor Fleming al final del qual anirem a l’esquerra per girar tot seguit a la dreta i seguir una pista de terra entre camps de conreu; deixarem a l’esquerra can Font i més endavant l’accés a can Calau; més endavant la pista fa un gir a l’esquerra i continua en paral·lel a la riera Seca. Poc més endavant anem a l’esquerra, creuem la riera i una pista, deixem a la dreta el safareig de la torre de Malla i arribem a la torre de Malla, que ens queda a la dreta; continuem recte per la pista que seguíem entre camps de conreu, més endavant creuem una pista i arribem a una bifurcació on anem per la pista de la dreta entre camps de conreu. Després de deixar can Jaume Alegre a la dreta arribem a una bifurcació on prenem la pista de la dreta; aquesta pista fa un gir a l’esquerra i tot seguit un altre a la dreta i ben viat la deixem per prendre un camí per dins el bosc a l’esquerra, quan sortim del bosc el camí va a l’esquerra i passa entre les instal·lacions de can Mainou i arribem a una pista pavimentada que la seguim uns metres a la dreta per prendre a l’esquerra una altra pista pavimentada entre cases i camps de conreu. En arribar a la carretera C-59 anem a la dreta en direcció nord fins un pas soterrani a  l’esquerra que ens permet creuar la carretera. Un cop a l’altre costat anem a l’esquerra fins a recuperar el que seria la pista que ens ha portat a la carretera i la seguim a la dreta. Arribem a una rotonda i prenem a la dreta la Via Augusta al final de la qual arribem a l’av. del Camí Ral, al davant tenim l’Hostal del Fum, punt estratègic dels diferents itineraris de la Via Augusta que passaven per aquest lloc. Prenem el Camí Ral a la dreta fins arribar a un accés al parc de l’Hostal del Fum i entrem al parc, voltem la bassa central i girem a l’esquerra per prendre un camí en paral·lel a la riera de Caldes, més endavant baixem a la dreta per un camí i creuem a gual la riera de Caldes i seguim recte pel denominat Camí Ral de Sabadell entre camps de conreu, més endavant creuem la roda de Llevant i creuem una zona enjardinada i continuem recte per una pista que ens portarà a l’av. Ramoneda, ja som als carrers de Polinyà, la seguim a la dreta; arribem a una cruïlla i anem a l’esquerra per la carretera BV-1421 i passats uns 100 metres anem a la dreta pel carrer Major, passats uns 225 metres anem a l’esquerra pel carrer Montserrat al final del carrer creuem la carretera BV-1421 i baixem per unes rampes al carrer Ausiàs March i el seguim a la dreta, al final del carrer anem a l’esquerra pel carrer Ramon Llull, al final del qual baixem per unes escales a la dreta i arribem a una pista pavimentada i la seguim a l’esquerra, creuem el torrent de la Rovira i seguim entre camps de conreu; arribem a una cruïlla denominada Quatre Camins i continuem recte per la pista que seguíem, creuem una urbanització i continuem per la pista que seguíem entre bosc i camps de conreu. Arribem a la barriada de Torre Romeu de Sabadell, al carrer Matamala i seguim a la dreta per una zona enjardinada al final de la qual seguirem recte, nord, pel vial denominat Camí de Ripollet a Castellar, més endavant deixarem a l’esquerra un vial denominat Camí de Sant Nicolau i continuarem recte amb la paret del cementiri de Sabadell a l’esquerra; creuarem la carretera antiga de Caldes i seguirem recte amb el cementiri a l'esquerra, al final de la tàpia seguirem la pista a l’esquerra; passats uns 80 metres anirem a la dreta per una pista que de primer ens portarà al mirador de l’Amical de Mauthasen i tot seguit, després de creuar per un pont la carretera C-155, al santuari de la Salud de Sabadell, emplaçat sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona.

Podeu obtenir el fulletó d'aquesta caminada tot CLICANT AQUÍ  

INSCRIPCIONS
L’import de la inscripció per a cada sortida d’aquest projecte és de 23 €, aquest import inclou l’autocar i la documentació corresponent que es pot obtenir a través d'aquest web.
Els no socis de l'AEEF o de cap entitat de la FEEC hauran d'abonar, a més, 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals i 5 € més per obtenir la llicència temporal de la FEEC, total: 23+5+5= 33 €.
Cal que tots els participants estiguin en possessió d’una llicència esportiva de la FEEC, l’AEEF li la gestionarà a qui no la tingui.
Cas de voler causar alta com a soci de l'AEEF cal trucar al tel. 623 422 942 els dilluns, dimecres i divendres de 18,30h a 20,30 h.

Pre-reserva de plaça
El 17 d'abril queda reservat per a les persones que hagin assistit a la sortida anterior i que hàgin manifestat a l'autocar de tornada la seva disponibilitat d'assistència.
Aquestes persones han de realitzar l'ingrés o transferència al compte ES59 0081 0149 9600 0145 7153, Banc de Sabadell i enviar en aquest dia el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per Whats App al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom de la persona/persones inscrita.
Si no fan l'ingrés o la transferència en el dia indicat, abans de fer-la haran de trucar per fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173
Si per qualsevol causa no poden venir serà molt útil que amb anticipació ho comuniquin a l'organització de l'activitat a través del telèfon de pre-inscripcions.

A partir del 18 d'abril es posaran a la disposició general les places disponibles.
De les 17 a les 21 hores es podrà fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà del pagament corresponent al compte ES59 0081 0149 9600 0145 7153, Banc de Sabadell.
A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.

Ingrés de la inscripció:
Degut a que fer l’ingrés per finestreta (si no es té compte al Banc de Sabadell) representa un cost de 5 euros (és un import generalitzat a tots els bancs), les persones que facin la pre-reserva per telèfon podran fer el pagament per transferència fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per Whats App al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.
Si el dia 20 d'abril no s'ha fet l'ingrés o no es té constància d'haver fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
Les places estan limitades a un autocar. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva.


INFO: tel. 616 672 173 els dilluns de les 17 a les 21 hores. Durant la setmana de la sortida, de dilluns a divendres, de les 17 a les 21 hores.

Hostal del Fum
És una masia de Palau-solità i Plegamans de planta baixa i un pis. La façana principal té una forma simètrica; al centre es troba la porta d'entrada amb arc escarser i una finestra rectangular per banda amb una reixa; a sobre de la porta hi ha un balcó i una finestres allindada per banda. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc excepte un petit sòcol de pedra que recorre tot l'edifici. Es pot observar l'agulla d'un antic rellotge de sol. Té un pati intern.

Torre de Malla
El topònim Malla té com un dels significats possibles la seva procedència de la llengua àrab al-màdar al-ulya ‘indret enlairat’. La torre d'en Malla està situat dins l'espai natural de Gallecs
És un conjunt defensiu, de secció quadrada, amb dues torres de planta quadrada sis metres i mig de costat en cada un dels angles de la façana principal. El cos central té teulada a quatre vessants, hi ha dues portes adovellades i una finestra gòtica bífora amb el mainell esculpit. A l'interior hi ha voltes de canó i de creueria. La seva antiga capella avui es fa servir de magatzem. L'edificació actual, per la seva estructura, correspon a l'època gòtica.
S'han trobat restes possiblement romanes. El seu nom antic podria se vila Alvir, i d'aquest s'esdevindria el seu antic nom de Vilatzir. Els seus senyors van ajudar a construir l'església de Sant Esteve el segle XIII. La capella dedicada a Sant Iscle és datada des del 904, però l'actual obra porta a la llinda la data de 1789. Des del 981 va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès. La Torre va passar el 1776 als dominics de Santa Catalina de Barcelona, que la van perdre a les desamortitzacions. El 1835 fou comprada per la família Mandri que la va conservar fins al 1949. L'edifici va ser reformat a finals del segle XIX.

Parc Rural de Gallecs
El lloc de Gallecs s'esmenta per primera vegada en la consagració de l’església de Sant Esteve de Parets pel bisbe Eimeric l'any 904. A finals del segle X també apareix en el cartulari del monestir de Sant Cugat i també a les butlles papals del segle XI.
L'església de Santa Maria va ser consagrada l'any 1007. Apareix esmentada com a parròquia en un testament l'any 1089 en què Umbert, fill de Gerbert, en que va deixar totes les seves pertinències "in parroquia S. Marie de Galex".
És un edifici romànic tardà del segle XII que posteriorment ha estat renovat al segle XIV. Presenta vestigis d'una anterior edificació preromànica. Està construïda amb planta de creu llatina i una sola nau. L'absis és quadrat i orientat a llevant. Al mig de l'absis es pot veure una finestra de mig punt i doble esqueixada, bastant elevada. El transsepte té dos braços curts que s'obren a la nau, lleugerament apuntada, mitjançant arcs torals de pedra que queden tallats per l'arc triomfal. Al extrems de cada braç hi ha una finestra de doble esqueixada.
La porta d'accés, situada al mur oest és de construcció més moderna, per fora presenta una obertura amb remat rodó, mentre que interiorment és més alt i apuntat. La porta original es trobava al mur de migdia, en l'arc en que s'allotja actualment una pica baptismal de pedra, procedent d'una masia propera.

Santuari de la Mare de Déu de la Salut
És una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell
Al costat del santuari hi ha la casa del capellà i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.
L’església està emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle. Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus (1946).
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del torrent de Canyameres, la verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
L'actual temple fou acabat el 23 d'abril de 1882, en el 1907, fou bastit el campanar. Durant la guerra Civil el santuari fou cremat, essent reconstruït entre 1939 i 1940.

Arraona
Tradicionalment aquesta mansio s’ha situat a les rodalies de l’ermita de Nostra Senyora de la Salut a Sabadell, on s’han localitzat diverses restes d’època iberoromana.
L’origen del seu topònim es suposa ibèric aquest topònim també es troba a la Comunitat Autònoma d’Aragó i al poble a la província de Lleida anomenat Arrahós.
A més, el topònim d’Arrahona ja es troba en textos dels segles X i XI dC al voltant de l’església de la Salut i que ha perdurat en el topònim de la capella de Sant Nicolau d’Arraona.
Els Vasos Apol·linars són quatre vasos de plata, de forma cilíndrica i d’entre deu i quinze centímetres d’alçada, que porten gravats, en la seva superfície exterior, tots els punts de pas entre Gades (Cádiz) i Roma de la Via Augusta. En aquests vasos es pot llegir ben clar que un dels punts del camí era Arragonem, és a dir, Arrahona o Arraona, entre Ad Fines (Martorell) i Semproniana (Granollers) i separats per la distància en milles romanes. Es podria dir, salvant totes les distàncies, que aquests vasos van ser la primera guia de viatges que va existir.
Per altra banda, la intervenció arqueològica feta l’any 1999 a la riba esquerra del riu Ripoll, al costat del pont de la Salut van fer aparèixer diversos nivells de preparació de còdols i pedres que varen ser identificats com les restes de la solera d’una calçada romana.
Es pot assegurar, doncs, que l’antecessora romana de Sabadell era Arragonem o Arraona, que estava situada, més o menys, al costat de la Salut i que era una parada obligatòria pels que circulaven per la Via Augusta, entre Ad Fines (Martorell) i Semproniana (Granollers).
Arrago no va ser una vila romana pròpiament dita, més aviat va ser un lloc de parada, d’avituallament i repòs per viatgers i cavalleries. Estava situada a la serra de Sant Iscle entre el Santuari de la salut i l’entitat de població de La Salut. Hi ha restes de la natatio (piscina) de les instal·lacions termals. Es va trobar un mosaic on apareixia una dona (tritonessa) fent el seguici del déu Neptú.
A les excavacions fetes els anys 1912 i 1949 a la serra de Sant Iscle entre el santuari de la Salut i l’entitat de població de la Salut es van trobar restes de ceràmica com àmfores i altres estris, pedres tallades i indicis de parets
També es pot assegurar que el camí natural que a l’edat mitjana anava de Sabadell a Caldes de Montbui va aprofitar el traçat de la via romana i que passava pel que ara són els carrers Fondo i de la Salut. Per tant, el vial més antic de Sabadell, passaria per aquests dos carrers.

Visita cultural
Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà una visita cultural a algun indret o tema relacionat amb la Via Augusta i/o amb el procés de romanització de Catalunya.
En aquesta ocasió anirem a visitar el:

MONS OBSERVANS
ASSENTAMENT ROMÀ DE CAN TACÓ - TURÓ D'EN ROINA
Montmeló/ Montornès del Vallès

Està situat a la part superior d’una petita elevació localitzada a l’est de Montmeló i al nord de Montornès, a la comarca del Vallès Oriental, i administrativament forma part d’ambdós municipis.
El jaciment de Can Tacó és un dels primers assentaments romans a Catalunya. Va ser construït al segle II aC al cim del turó d'en Roina, des d'on es podien controlar les principals vies de comunicació, sobretot la Via Augusta, orientat al sud i 50 metres per sobre de la confluència dels rius Congost i Mogent, en el naixement del riu Besòs, a uns 20 km de la seva desembocadura en el Mar Mediterrani.
Es tracta d'un edifici de representació oficial d'alguna administració romana vinculada a l'exèrcit i sembla que tenia la funció de praesidium, un campament militar que servia de base logística per a les tropes romanes i per al control de territoris. Aquest és un tipus d'assentament molt poc documentat a les terres catalanes.
S'hi han realitzat múltiples descobriments de gran importància històrica. Una de les troballes més notables que ha proporcionat el jaciment són les restes de pintura mural romana de primer estil pompeià que decoraven les principals estances de l’edifici. És una descoberta excepcional en el context de la península ibèrica, on són molt escassos els exemples d’aquest estil decoratiu característic dels primers temps de la romanització (150 aC – 80 dC). Les pintures, que van ser elaborades amb la tècnica de l’estuc, representen una paret de carreus encoixinats de color blanc delicadament perfilats amb línies vermelles que aparenten ser les juntes. Els carreus, acabats amb una textura molt fina que imita el marbre, es disposen en files rematades amb frisos i cornises profusament decorades amb motius en relleu de gallons i encaixos.
El nou espai museïtzat s'estructura en terrasses consecutives sobre un dels cims del turó de les Tres Creus. L'edifici principal s'articula al voltant d'un pati central on s'han posat al descobert les dues cisternes d'aigua que formaven el sistema d'aprofitament hidràulic de l'assentament, conservades en molt bon estat. També s'ha creat un itinerari de visita al recinte arqueològic que ofereix un recorregut complet pel jaciment. Acompanyen l'itinerari panells explicatius i de senyalització, i il·lustracions que mostren l'aspecte original de les principals dependències excavades.
A més, el Parc compta amb una exposició fotogràfica que mostra tot el procés de recuperació de l'assentament, i s'ha construït una aula d'arqueologia d'ús escolar que permetrà dur-hi a terme tallers d'excavació arqueològica.

Els fragments que ja han estat restaurats s’exposen a l’esmentat museu en el marc de l’exposició Les pintures murals romanes de primer estil pompeià del jaciment de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans), que fou inaugurada el mes de maig de 2013 amb motiu del Dia Internacional dels Museus.

04 Hostalric-Sant Celoni
(pont de la Batllòria)

Es tracta d'efectuar a peu el Camí de Sant Jaume entre París i Santiago de Compostel·la, tot passant per Irun, Vitòria i Burgos, en diverses etapes de diversos dies cada una.

La primera part és la Via Turolensis o Gran Chemin (Gran Camí), una de les quatre que creuen França des de diferents punts cardinals per anar-se a trobar a Sant-Jean-Pied-de-Port o a Baiona i entrar a la península ibèrica per dirigir-se a Santiago de Compostela.
Aquesta via era la que tradicionalment usaven els pelegrins procedents del nord i que durant molts anys va ser la més freqüentada d’Europa, posteriorment va caure en desús per la proliferació d’altres alternatives, però actualment ha recuperat la impor-tància que anys enrere va tenir.
Des de París per Orleans, Tours -castells del Loira-, Poitiers, Saintes i Bordeus va cap a Saint-Jean-Pied-de-Port o cap a Baiona, Saint-Jean-de-Luz i Irun, aquesta darrera opció és la que hem triat..
Quan aquesta via arriba a Irun, a la frontera amb Euskadi, ofereix dues possibilitats: seguir el Camí del Nord (proper al Cantàbtic) o seguir el Camí Basc de l'Interiror, que és el que hem triat. Aquest camí Basc té també dues possibilitats: anar a Logronyo o anar a Burgos, que és la que hem triat. En els dos casos s'arriba al Camí Francés que és el que s'ha de seguir vers l'oest per poder arribar a Santiago de Compostel·la.

Per a cada sortida es confeccionarà una proposta concreta amb les activitats previstes, els llocs de pernoctació, el lloc i hora de sortida de l’autocar, etc. Es farà una reunió prèvia a cada sortida per donar la informació corresponent.

Calendari general de sortides previst
2015 París - Orleas - Chaumont-sur-Loire (Vall del Loira)
2016 Chaumont-sur-Loire - Tours - Poitiers
2017 Poitiers - Saintes - Mirambeau
2018.- Mirambeau – Llac de Soustons
2019.- Soustons - Vitoria
2020.- Virus
2021.- Virus
2020.- Virus
2023.- Vitoria – Carrión de los Condes
2024.- Carrión de los Condes – Villafranca del Bierzo
2025.- Villafranca del Bierzo - Santiago de Compostel·la.

Mapa de les darreres 5 sortides

PROGRAMA DE LA SISENA SORTIDA
del 20 de maig al 3 de juny del 2023.- De Vitoria-Gasteiz a Carrión de los Condes.

Dia: 20/5.-Sortida de Barcelona cap a Vitoria-Gasteiz (568 km).- Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/ Lepant) (Metro L2 Monumental) (metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família).
Hora: 7.00 h

Dia: 21/5.- tram 01.- Vitoria/Gasteiz – la Puebla de Arganzón.- 14.4 km
Dia: 22/5.- tram 02.- La Puebla de Arganzón – Miranda de Ebro.- 14.5 km
Dia: 23/5.- tram 03.- Miranda de Ebro – Pancorbo.- 13.4 km
Dia: 24/5.- tram 04.- Pancorbo – Grisaleña.- 15.0 km (Canvi d’Hotel)

Dia: 25/5.- tram 05.- Griselaña – Prádanos de Bureba.- 14,0 km
Dia: 26/5.- tram 06.- Castil de Peones - Santa Marina - La Brújula.- 13.6 km
Dia: 27/5.- Descans.- Castell de los Sarmiento a Fuentes de Valdepero, monestir de La Trapa, a San Isidro de las Dueñas, i Palencia.
Dia: 28/5.- tram 07.- Carretera N-I km. 259 – Villímar/Burgos.- 14,5 km
Dia: 29/5.- tram 08.- Burgos (inici del camí Francès)– Hornillos del Camino.- 14,4 km

Dia: 30/5.- tram 09.- Hornillos del Camino - Castrojeriz.- 15,9 km
Dia: 31/5.- tram 10.- Castrojeriz – Itero de la Vega.- 14,9 km
Dia: 1/06.- tram 11.- Itero de la Vega – Frómista – Población de Campos.- 13,0 km
Dia: 2/06.- tram 12.- Població de Campos - Carrión de los Condes.- 13,2 km

Dia: 3/06.- Tornada de Burgos a Barcelona (602 km).

HOTELS

Vitoria-Gasteiz: Hotel NH  Canciller Ayala  (és el mateix que quan vam estar a Vitoria en el 2019)
Burgos: Meson del Cid, molt cèntric

Des de Vitoria es faran 4 trams cap al sud.
Des de Burgos es faran 4 trams cap al nord i 4 trams cap al sud.

Inscripcions:
A partir del dia 17 de febrer s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 800 €, com a molt tard, el 15 de març, al compte ES59 0081 0149 9600 0145 7153, Banc de Sabadell. A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites. La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 15 d’abril.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 1680,00 euros en habitació compartida.
El suplement per habitació individual és de 760,00 euros.
Cal tenir en compte que el pressupost per a la sortida del 2020, que no es va poder fer per la pandèmia, era de 1600,00 euros

Com que l'import de la inscripció és en habitació compartida, caldrà que les persones que es posin d'acord per compartir habitació ho indiquin en el moment de fer la inscripció
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà sensiblement superior.

Condicionat de l'assegurança de viatge es podrà CLICAR AQUÍ

Port de la Cale - Baiona.

Memorial de la Secon-Guerre Mundiale pour la Paix.

Pont de Santiago - Irun

Camí de Borda Berri

Hernani

Aranzazu

Castro de Henaio

Ermita de Sant Joan d´Arrain

Argandoña

Vitoria/Gsteiz

PER MOTIUS DE LA INSEGURETAT SANITÀRIA QUE ENCARA PERDURA, S'HA DE-CIDIT QUE EN EL 2022 NO ES FARÀ AQUESTA ACTIVITAT, SI LES CONDICIONS HO PERMETEN ES PREVEU QUE L'ACTIVITAT ES PUGUI REPRENDRE PEL NOVEMBRE DEL 2023

PROJECTE

Es tracta de realitzar la Via de la Plata des de Sevilla fins a la Granja de Moreruela i en aquest punt prendre el camí Sanabrès que ens portarà fins a Santiago de Compostel·la, amb sortides anuals i amb el sistema i la metodologia amb que hem realitzat altres camins de Santiago i que actualment estem realitzant la via Turonensis.
Degut a la climatologia i a les condicions del territori pel qual passa aquesta ruta s’ha programat per fer-la a finals del meso d’octubre de cada any.

PROGRAMA

2018.- Sevilla - Mèrida

2019.- Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020.- Virus

2021.- Virus

2022.- Virus

2023.- Valverde de Valdelacasa – Carretera ZA-123

2024.- Carretera ZA-123 – A Gudiña

2025- A Gudiña - Santiago

INSCRIPCIONS

Import: 0.000,00 euros aprox.

Aquest import compren:
El viatge d'anada i tornada amb autocar
Tots els desplaçaments amb l'autocar
Estada de x nits a l'Hotel xxxxx de xxxxx en regim de pernoctació i esmorzar en habitació compartida
Estada de x nits a l'Horel xxxx de xxxx en règim de mitja pensió en habitació compartida
Documentació de les activitats

Import de l'assegurança de viatge: xx euros

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 000 € al compte XXXXXXXXXXXX, XXXXXXXXXX.
A l’ingrés cal indicar el nom de la persona o persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat una setmana abans de la sortida.
Les places seran limitades a 40 persones.

Hotels:
A concretar

Coordinador: Josep M. Jerez
Més informació: tel. 609 334 872 sols en dies laborables i en hores d'oficina

PROGRAMA DE LA TERCERA SORTIDA octubre 2023

De Valverde de Valdelacasa - Carretera ZA-123

Dia 00: Barcelona – Salamanca (800 km).- Sortida: Pl. Catalunya/Portal de l'Àngel a les 6 h.

Dia 00: Tram 01.- Valverde de Valdelacasa – Fuenteroble de Salvatierra.- 10,500 km

Dia 00: Tram 02.- Fuenteroble de Salvatierra – Carretera DSA-204.- 14,300 km

Dia 00: Tram 03.- Carretera DSA-204 – Morille.- 16,000 km

Dia 00: Tram 04.- Morille – Carretera N-630/Salamanca.- 16,200 km

Dia 00: Tram 05.- Salamanca/Aldeaseca de Armuña – Carretera N-630 amb carretera SA-601.- 16,100 km

Dia 00: Tram 06.- N-630 accés a Valdelaosa – El Cubo de Tierra de Vino.- 14,100 km

Dia 00: Descans i canvi d'hotel

Dia 00: Tram 07.- El Cubo de Tierra de Vino – San Marcial.- 17,500 km

Dia 00: Tram 08.- San Marcial – Zamora/av. Nazareno de San Frontis/riu Duero.- 12,300 km

Dia 00: Tram 09.- Zamora/carretera ZA-P-1405 – Montamarta.- 14,700 km

Dia 00: Tram 10.- Montamarta/Carretera N-630 – Riego del Camino.- 15,000 km

Dia 00: Tram 11.- Riego del Camino – Granja de Moreruera – Carretera ZA-123/Puente Quintos.- 13,000 km

Dia 00: Zamora – Barcelona (780 km).

Salamanca: Hotel (a concretar)
Zamora: Hotel (a concretar)

Des de Salamanca es faran 4 trams al sud i 2 trams al nord
Des de Zamora es faran 2 trams al sud i 3 trams al nord

Proserpina

Cami Aldehuela

Coria

Guadalupe

Final de tram

Final de Tram

La Via de la Plata es farà simultàniament a la Via Turonensis (que estem realitzant des de París).
Està previst que en cinc sortides anuals es completi l’itinerari entre Sevilla i Santiago i entre Soustons i Santiago.

En resum: cada any es podran fer dos itineraris del camí de Santiago: en el mes de maig el tram corresponent a la Via Turonensis i en el mes d’octubre el tram corresponent a la Via de la Plata.

VIA TURONENSIS & CAMÍ BASC DE L'INTERIOR & CAMÍ FRANCÉS

2018
Mirambeua – Llac de Soustons

2019
Llac de Soustons – Vitòria

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Vitòria – Carrión de los Condes

2024
Carrión de los Condes Villafranca

2025
Villafranca del Bierzo – Santiago

VIA DE LA PLATA & CAMÍ SANABRÈS

2018
Sevilla – Mèrida

2019
Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Valverde de Valdelacasa – Carretera ZA-123

2024
Carretera ZA-123 – A Gudiña

2025
A Gudiña - Santiago