ACTUALMENT EL LOCAL i L'ACCÉS A LA SECRETARIA DE L'ENTITAT ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 18.30 A 20.30 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18.30 a les 20.30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

VIA AUGUSTA
2022 - 2023 - 2024
Propera sortida 2024

Inscripcions

VIA TURONENSIS
Camí de Sant Jaume de París a Santiago en etapes anuals 2015-2025

PRESENTACIÓ
Hem cercat un itinerari interessant per poder fer les sortides del mateix estil que les que fem sempre i que realment sigui interessant i nou.
Creiem que l'hem trobat. Es tracta del denominat Sender de la Via Augusta.

Potser seria millor definir-lo com a Paisatges de la Via Augusta, ja que l'itinerari, que intenta aproximar-se al màxim al que va tenir la via Augusta dels romans, passa per un nombre tant gran de punts relacionats amb la via i amb l'ocupació romana que el fan espectacular.
Per aquest motiu i com que tot sovint es fan descobriments en jaciments espectaculars, hem cregut que realment pot ser una proposta engrescadora i, a més, a l'abast de tothom, ja que, com passava en la gran majoria de les vies romanes, el seu traçat va cercar sempre els llocs més accessibles i planers del nostre país.
Potser algú es preguntarà: Perquè començar a Girona i no pas al coll de Panissars o del Portus?
Doncs perquè el tram del coll de Panissars a Girona ja s'ha realitzat en diverses ocasions ja que, pràcticament, coincideixen els itineraris de la Via Augusta i el camí de Santiago.
És cert que no es fa cap cim, però la bellesa de la majoria dels seus paisatges i el valor històric dels llocs i monuments ho compensen.

LA VIA AUGUSTA
Pròpiament dit, la via Augusta era la part que discorria per la península d’Hispània, des del coll de Panissar o el coll del Portus a Cadis, del gran recorregut que s’iniciava a Roma amb la via Aurelia, continuava vorejant la Mediterrània amb la via Julia Augusta fins arribar als Pirineus amb la via Domítia i en creuar-los, al coll de Panissars o el coll del Portus, passava a ser la via Augusta; fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km i una amplada d’uns 6 metres (l’espai necessari per passar dos carros sense haver de reduir la velocitat).

Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat.
L’altra, pel Maresme, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Rubricatus (Llobregat) retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell).

Continuava cap a la zona de Vilafranca del Penedès i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona) (en aquesta població se li afegia la via Tarraconensis o via XXXII, procedent d’Asturica Augusta (Astorga). Prosseguia cap a Detosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera, concretament per Sant Joan del Pas i després de creuar el riu de la Sénia seguia cap a Traiguera i Sant Mateu. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava de la costa i per Mariana (Puebla del Principe), Corduba (Còrdova) i Hispalis (Sevilla) acabava a Gades (Cadis).
.
Alguns historiadors i arqueòlegs exposen la teoria de que a partir de València l’itinerari continués prop del mar, amb l’argumentació de que la geografia del terreny era molt més accessible als desplaçaments de carros i de tropes. No sembla que sigui una mala idea, potser tant sols era una variant de l’itinerari. Aquesta variant passaria per Lucentrum (Alacant), Carthago Nova (Cartagena), Portus Magnus (Almeria), Malacca (Màlaga), Albus Portus (Algeciras) i Gades (Cadis).

Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc.

Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m).

Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.

Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans
Coll de Panissars.- Hi ha les runes del monestir benedictí de Santa Maria de Panissars (segle XI), que fou edificat sobre una anterior i destacada edificació romana, identificada com la mansio Summum. Punt de trobada amb la Via Domítia.
Badalona/Baetulo. Al carrer Coll i Pujol hi ha un tram de 40 metres de llarg i 5,5 d’ample.
Barcelona(Barcino. L'any 2012 es va descobrir un tram de la Via Augusta dins l'espai del Mercat de Sant Antoni, on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual carretera de la Bordeta.
Pont del Diable. A Martorell
El Vendrell. Hi ha el tram considerat més gran de la via Augusta a Catalunya. Té 1,4 km. de llarg i una amplada entre 2,9 i 8,3 metres. Hi ha trams que conserven el paviment original romà de còdols de pedra.
Arc de Berà. Està situat sobre aquesta via que passava per sota.
Torre dels Escipions. Prop de Tarragona
Tarragona. Diversos monuments de la ciutat van ser construïts pels romans.
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Prop de Tarragona
Constantí. Vil·la romana de Centcelles
Cambrils. La vil·la romana de la Llosa. Duu el nom de Via Augusta el carrer, que actualment està sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a Tortosa i València, el qual al seu torn estava sobre l'emplaçament de la Via Augusta dels romans.
El Perelló. Hi ha un tram força llarg visible de l’antic traçat de la via Augusta que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.
Amposta. Torre de Carrova.
Tortosa. Vil·la romana i/o indústria de Salaons

CALENDARI

Via Augusta (de Girona al riu la Sènia)

2022
Tram 01.- 01 d'octubre: Girona – Riudellots  12,800 km
Tram 02.- 19 de novembre: Riudellots  - Les Mallorquines 12,500 km
Tram 03.- 03 de desembre: Sils – C-35 Can Gorg:  14,800 km

2023
Tram 04.- 28 de gener: Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- 18 de febrer: Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- 25 de març: Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- 22 d'abril: Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- 06 de maig: Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- 25 de juny: Castellbisbal – Gelida: 13,600 km (suspesa)
Tram 10.- 30 de setembre: Martorell – Sant Sadurní: 13,200 km
Tram 11.- 21 d'octubre: Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- 18 de novembre: La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- 16 de desembre: Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km

2024
Tram 14.- 20 de gener: Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km
Tram 15.- 10 de febrer: l'Arbós – El Vendrell: 10,000 km
Tram 16.- 23 de març: El Vendrell - Arc de Berà - Creixell: 12,600 km
Tram 17.- 13 d'abril: Creixell – El Mèdol: 11,560 km
Tram 18.- 11 de maig: El Mèdol – Tarragona: 10,000 km
Tram 19.- 08 de juny: Tarragona - Centcelles -Vilaseca: 13,800 km
Tram 20.-  07 de setembre: Vilaseca -Salou - Cambrils: 12,000 km
Tram 21.- 12 d'octubre: Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant: 12,100 km
Tram 22.- 23 de novembre L’Hospitalet de l’Infant/Punta Cala Bea – Castell de Sant Jordi d’Alfama: 12,400 km.
Els tram entre Sant Jordi d'Alfama i l'Aldea es proposarà com a GR 92 dins de les excursions d'aquest sender que organitza l'entitat.
Tram 23.- 21 de desembre: L'Aldea (Hostal del Alls) – Tortosa: 13,700 km.

Tram neutralitzat de Tortosa a la Galera

2025
Tram.- 25 de gener: La Galera - Sant Joan del Pas: 15,500 km (final de la via Augusta a Catalunya).

Sortides especials
08 de febrer: Empúries, grega i romana.
22 de mars: Via romana del Capsacosta, de Sant Pau de Segúries al Pas de Traginers.

VARIANT DEL SENDER DE LA VIA AUGUSTA
Tram 01.- 12 d'abril: Hostalric - Sant Esteve de Tordera: 11,000 km
Tram 02.- 03 de maig: Sant Esteve de Tordera - Blanes:11,000 km
Tram 03-  07 de juny: Palafolls - Calella: 12,500 km
Tram 04.- 20 de setembre: Calella - Arenys de Mar. 12,000 km
Tram 05.- 04 d'octubre: Arenys de Mar - Vilassar: 12,300 km
Tram 06.- 22 de novembre: Vilassar - Badalona. 15.000 km
Tram 07.- 13 de desembre: Badalona - Barcelona (AEEF) 12,000 km

Propera sortida DISSABTE 25 de gener 2025
Itinerari: La Galera - Sant Joan del Pas/riu Sénia: (final de la via Augusta a Catalunya)

Fitxa tècnica
Sortida de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 150 metres, i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 6:00 ATENCIÓ CANVI D'HORARI
Longitud: 14,00 km aprox.
Durada: 3:30 h. aprox.
Desnivells: molt poc imortants.
Menjars a càrrec del participant: Esmorzar en àrea de servei i dinar al final de la caminada.
Itinerari: La Galera (1), coll de l’Amorosa (2), depuradora del Godall (3), Godall (4), Oliveres Mil·lenàries de l’Arion (5), carretera TV-3314 (6), cementiri de Sant Joan del Pas (7) i Sant Joan del Pas (8) (Riu Sénia, límit de Catalunya)

Menjars a càrrec del participant: 
Esmorzar en àrea de servei.
Dinar de germanor al final de la caminada, es repartiran els diplomes acreditatius d'havet, com a mínim, el 50% de les sortides.
Podeu accedir al menú si CLICLEU AQUÍ. Un cop triats els plats ho heu de comunicar al watssap: 600 741 542

Recorregut a peu
Sortirem del pont sobre el barranc de la Galera en direcció sud i prendrem a l’esquerra el carrer Camí de Godall, aviat anirem a l’esquerra per una pista entre camps de conreu; més endavant creuarem la rambla del Toll Roig, deixarem una pista a la dreta i continuarem per la de l’esquerra entre camps de conreu; al final dels camps de conreu seguirem recte per un camí per una zona d’arbrat, el camí fa un gir a l’esquerra, creua el coll de l’Amorosa (quasi imperceptible) i després un altre a la dreta per arribar a una pista i la seguirem a la dreta, es tracte del denominat camí d’Amposta, més endavant la pista fa un doble gir i continua en direcció sud-oest fins arribar a la carretera TV-3313, la creuem, també creuem el barranc de la Caldera per un pont, la depuradora queda a la dreta, i prenem una pista pavimentada a l’esquerra, més endavant deixem a l’esquerra els pous del Raget i la pista ens porta a una bifurcació on prenem a l’esquerra el carrer Calvari fins a un encreuament de carrers on seguim pel c. Villallarga en direcció sud; aviat anem a l’esquerra pel c. de l’Abadia, deixem l’església parroquial a l’esquerra, al final del carrer anem a la dreta pel c. Pompeu Fabra, que fa un gir a l’esquerra i es continua per la carretera TV-3313, tot seguint la carretera creuem una rotonda i un km després de la rotonda deixem la carretera i prenem una pista pavimentada a la dreta; passats uns 300 m deixem una pista a la dreta, seguim entre oliveres i uns 700 m més endavant creuem una pista ampla pavimentada denominada Camí Rural Municipal i seguim una pista pavimentada amb un indicador a Sant Joan del Pas; passats uns 150 m deixem una pista a la dreta i continuem entre oliveres; passats uns 1200 m arribem a una bifurcació on continuem per una pista a l’esquerra; passats uns 500 m, quan s’acaben els camps de conreu, arribem a una bifurcació on prenem un camí a la dreta seguim per zona boscosa primer i després per camps de conreu; passats uns 1600 m arribem a una bifurcació on deixem a l’esquerra les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion i seguim per la pista de la dreta; aviat la deixarem per seguir una pista a l’esquerra que ens portarà a la carretera TV-3314 i la seguirem a l’esquerra uns 1600 m que la deixarem per seguir una pista pavimentada a la dreta que ens portarà directament a Sant Joan del Pas. Entrarem a la població pel c. Florenci Oliveres Mil·lenàries de l’Vilalta creuarem la carretera TV-3319 i seguirem recte pel c. Sol al final del qual hi ha una pista que baixa al riu Sénia, frontera entre Catalunya i el País Valencià. Final de l’etapa i final del sender..

Podeu obtenir el fulletó d'aquesta caminada tot CLICANT AQUÍ  

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 25 euros per persona
Els no socis de l'AEEF o no socis de cap entitat de la FEEC hauran d'abonar, a més, 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals.
Els no posseidors de llicència federativa hauran d'abonar 6 € més per obtenir la llicència temporal de la FEEC. L’AEEF li la gestionarà a qui no la tingui.
Segons la normativa de la FEEC una persona sols pot accedir a la llicència temporal 6 cops a l'any.

Per tant els no socis però amb llicència federativa hauran d'abonar 25+5= 30 euros.
Els no socis sense llicència federativa hauran d'abonar: 25+5+6= 36 €.

Segons la normativa de la FEEC Cal que tots els participants estiguin en possessió d’una llicència esportiva de la FEEC
Cas de voler causar alta com a soci de l'AEEF i així poder obtenir la llicència federativa anual cal trucar al tel. 623 422 942 els dilluns, dimecres i divendres de 18,30h a 20,30 h.

Inscripcions de les persones que ja han assistit a sortides anteriors
El 20 de gener queda reservat per a les persones que hagin assistit a la sortides anteriors. Aquestes persones poden optar per:
- Usar el nou sistema per internet (que no cal enviar cap comprovant).
- Usar el sistema anterior, és a dir, realitzar directament la transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i el mateix dia 20 de gener enviar el comprovant, per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom de la persona/persones inscrita/es. Si no fan la transferència en el dia indicat hauran de seguir el nou sistema d’inscripcions.

NOU SISTEMA D'INSCRIPCIONS
Les inscripcions es podran fer:
1) Per internet
2) Amb pre-reserva de plaça per telèfon

1) Inscripcions per internet
A partir de les 9 hores del dia 20 de gener entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 21 hores del dijous dia 23 de novembre. A través d'aquest formulari s'ha de fer el pagament de la inscripció i no s'ha d'enviar cap comprovant

ATENCIÓ CANVI D'HORARI
PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCION PODREU CLICAR AQUÍ

2) Pre-reserva de plaça per telèfon
De les 17 a les 21 hores a partir del dia 20 de gener es podrà fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.

Pagament de la inscripció en els casos de “pre-reserva de plaça”:
La pre-reserva de plaça per telèfon s’ha de confirmar per mitjà d'una transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió. A la transferència (no es por fer ingrés en efectiu) s’ha de fer constar el nom dels inscrits.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits. Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert i la plaça reservada quedarà assignada en ferm.
Si el dia 23 de gener no es té constància d'haver fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.

Diversos

• Solament seran vàlides les places realitzades per internet i les pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
• Sols es tornarà l'import de la inscripció de les places anul·lades que s'hagin pogut cobrir amb altres pre-inscripcions.
• Les places estan limitades a un autocar. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva.
• La inscripció inclou: Desplaçaments amb autocar, document informatiu i assistència tècnica per part dels vocals

• INFO: Els dilluns feiners i durant la setmana de la sortida de dilluns a divendres, de les 17 a les 21 hores.

La Galera
Se sap, per la documentació del 1303, que ja devia existir, si més no, una agrupació de població incipient. De fet la torre medieval de la Galera, avui església parroquial, és d'aquesta època. Per la sentència d'un plet entre els pobladors de Godall i el seu senyor, Ramon de Centelles, coneixem que els godallencs de l'època van protagonitzar un gran èxode cap a la plana, cap al barranc de la Galera, sembla que perquè les condicions eren més favorables a la Galera, cosa que pot suposar l'existència d'una carta de poblament. En general, les condicions per viure eren millors en poblacions de jurisdicció reial, com la Galera, que en poblacions senyorials, el cas de Godall, en què el poder del senyor era més dur per als súbdits.
Per aquesta raó, a partir de la independència de Godall, el poblament de la Galera (que en aquell moment depenia de la Vegueria de Tortosa, i per tant del Rei) provocava l'atracció de les poblacions veïnes, especialment de Godall. Però, la sentència de 1303, del jutge de la Cort, va aturar els veïns de Godall i els va obligar a mantenir el jurament de fidelitat al senyor de Centelles, jurament que exigia als vassalls quedar-se sota la seua jurisdicció. Les primeres notícies documentals sobre la vila són de 1320, any en què el rei Jaume el Just d'Aragó va concedir la Carta Pobla al lloc conegut com a Pobla de la Galera. Amb tot i això, pareix que la població ja havia començat a establir-se al lloc des del 1303.
La torre medieval de la Galera és l'edifici més destacat. Es va construir el 1340 com a torre de guaita i la vila de Tortosa en va sufragar el cost. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i amb una altura considerable. El 1684 se'n va reformar l'interior per convertir-la en l'església parroquial, dedicada a Sant Llorenç. Les obres de reforma del temple van quedar en suspens durant la Guerra de Successió, període durant el qual va servir com a caserna militar. La benedicció de la nova església va tenir lloc el 15 d'agost de 1711.
Des del segle xvii, es van instal·lar a la Galera mestres terrissers i aquest ofici s'hi ha convertit en una tradició. En l'actualitat només queda un cantirer en actiu a la Galera i al Montsià, Joan Cortiella Garcia, descendent d'una de les nissagues de terrissaires locals. Podreu visitar el seu obrador, veure-hi demostracions al torn i comprar peces tradicionals de terrissa galerenca a la Terrissa Cortiella.
Museu Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera, en el qual s'explica tot el procés tradicional per a l'elaboració de les peces de terra cuita, la història dels cantirers galerencs, les diferents tipologies de peces de la terrissa galerenca, etc.
Torre de La Galera / Iglesia de Sant Llorenç de la Galera
Torre medieval del segle XIV que va ser construïda com a guaita i defensa del pas del pont, zona fronterera amb el domini dels Hospitalers. A finals del segle XVII i principis del XVIII va ser consagrada com a església, funció que manté actualment
Edifici de planta rectangular, amb finestres de diferents tipus i èpoques, espitlleres i merlets. La planta baixa acull el temple religiós, i sobre ella restes dels antics embigats, una escala interior i una plataforma volant. A la part superior la terrassa es converteix en un excel·lent mirador sobre la Plana, els ports i la serra de Godall.
Al segle XVII, la torre de la Galera es trobava abandonada i en mal estat i es va decidir reformar-la i habilitar-la com a església parroquial per substituir una església més antiga situada a l'entrada del poble. L'obra es va dur a terme entre 1684 i 1711 i va suposar la reconversió dels dos primers pisos i la construcció d'un cos afegit per la part del darrere. Va ser incendiada durant la guerra civil i es va perdre el retaule i tot el mobiliari litúrgic. Posteriorment, es va restaurar.

Godall
El nucli més antic de la població es va originar darrere de l'església i probablement a la zona de Vila-Llarga. Juntament amb els petits caserius confrontants, acabaria formant la població actual.
Joan Coromines proposa en el seu Onomasticon Cataloniae que Godall provingui d'un cognom català que faria referència a la procedència gòtica de l'amo de les terres posterior a la conquesta, atès que hom troba diversos masos com el Mas d'en Godall a Bulà d'Amunt, Can Godall a Prunet i Bellpuig i com a mínim 15 exemples més de noms similars. Coromines considera prova definitiva el fet que els hereus d'una Violant d'Homs i Goda fossin uns Godall, entenent que Godall vol dir "fill d'una Goda", de la mateixa manera que el cognom Comall vol dir nascut a una coma.
Sant Salvador de Godall.- És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts i absis poligonal de la mateixa amplada que la nau. A banda i banda de la capçalera hi ha dues estances irregulars utilitzades com a sagristia i magatzem, que antigament devien comunicar per un petit passadís situat rere el mur frontal de l'altar, actualment eliminat en construir una absidiola a la part baixa. L'accés és lateral i la porta és precedida per un porxo que ocupa l'espai entre contraforts. L'alçat és força regular, interromput únicament per les capelles amb obertures d'arc de mig punt i per petites obertures atrompetades a la part superior dels murs. Al tram dels peus hi ha el cor. La coberta, delimitada per un arc de mig punt, és de creueria a la nau i a les capelles. A les claus de volta hi ha relleus vegetals força senzills. L'exterior és senzill, amb l'estructura típica de capelles entre contraforts. A la façana principal, sobre les capelles, es van construir dos nivells de golfes.

Oliveres Mil·lenàries de l’Arion
Es tracta d’un paisatge humanitzat on el temps sembla haver-se aturat des de fa centenars d’anys. Tan sols el fenomenal perímetre dels troncs de les oliveres i les seves formes recargolades confirmen que no ha estat així. Alguns exemplars van ser plantats durant l’edat mitjana, i segueixen al seu lloc impertorbables, com si res no hagués passat.
L’espai inclou 22 oliveres del conjunt de 386 conegudes com les oliveres mil·lenàries d’Arion. Concretament la "farga de l'Arión" és l'olivera més gran de Catalunya. Va rebre el premi AEMO a la millor olivera monumental d'Espanya el 2006 i segons la datació de la Universitat Politècnica de Madrid va ser plantada en el 314 dC. Amb els seus 1.705 anys, és l'olivera datada científicament més antiga del món.
També cal destacar les construccions de pedra seca que, juntament amb les oliveres, constitueixen un paisatge agrícola de secà que ha persistit gairebé intacte durant vint segles.

Sant Joan del Pas
És un poble del municipi d'Ulldecona a tocar del riu de la Sénia
D'altres topònims utilitzats són simplement el Pas o el Molí del Pas, aquest darrer relacionat amb la presència d'un molí antic de l'ordre de l'Hospital.
El seu poblament sembla estar relacionat amb la seva posició estratègica en relació al riu. Està documentat ja al segle XIV i pot identificar-se amb els Hostalets, antiga posta de camí. Per Sant Joan del Pas transcorria l'antiga via Augusta i, abans, la via preromana de Via Heràclia. En realitat, el riu es pot travessar fàcilment per dos llocs que coincideixen amb els dos subnuclis que formen el barri: la Raval i els Rajolars.
Església de Sant Joan Baptista.- Construcció de planta rectangular, dividida en quatre trams, situant-se capelles entre els contraforts que, en l'últim tram, són el presbiteri i la sagristia. En l'alçat, murs homogenis totalment llisos, amb una senzilla fornícula central en el mur frontal del presbiteri on s'encaixa la figura de Sant Joan Baptista. Coberta amb volta de creueria amb arcs de mig punt i creuer amb garlandes decoratives i separat del mur inferior per una imposta dentada sobre petits permòdols En el mur sud de la façana hi ha una porta allindada de carreus de pedra i senzilla fornícula, buida i un ull de bou a sobre. En un lateral hi ha un campanar de secció quadrada.
L'estructura actual de l'església, sufragània de la d'Ulldecona, sembla que respon a una reconstrucció del temple original feta en el segle feta el XVIII i restaurada el XX.

El riu de la Sénia o riu Sénia
Antigament anomenat riu d'Ulldecona, discorre entre Catalunya al nord i el País Valencià al sud. Té 49 km de longitud i desemboca al mar Mediterrani. La seva desembocadura és el punt més meridional de Catalunya. És la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya, tal com fou establerta per Jaume I el 1240.
Neix a les muntanyes dels Ports de Beseit, dins del terme municipal de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a uns 1.200 metres d'altura compta amb una conca hidràulica de 197,7 km² de superfície que abasta tant les comarques del Baix Maestrat i el Montsià recorrent una distància que no arriba als 50 quilòmetres.
Les aigües s'acumulen posteriorment en l'embassament d'Ulldecona, situat també en el terme municipal de La Pobla de Benifassà. A partir d'aquí, el riu discorre per zones de forts pendents, la qual cosa li proporciona una elevada oxigenació, sent la vegetació molt abundant, tot contribuint a mantenir l'hàbitat de la vida piscícola.
Posteriorment, i abans d'arribar a la Sénia, existeixen derivacions de cabal que abasteixen als regadius d'aquesta zona, unes 2.360 hectàrees. També aquí, el riu arriba a la frontera entre Catalunya i el País Valencià; a partir de llavors i fins a la seva desembocadura  serveix de límit fronterer entre aquestes dues terres. A partir d'aquest punt la llera pràcticament no rep aportacions naturals i la qualitat de l'aigua empitjora de forma notable. Prop de la localitat d'Alcanar, el riu entra en la Plana de Vinaròs i la travessa fins a desembocar a sòl de Riu en la mar Mediterrània.

Tortosa
La ciutat d'Ibera, capital del territori ibèric dels ilercavons, podria haver estat emplaçada al terme municipal de Tortosa. És molt probable que l'assentament principal estigués al turó que actualment ocupa lo castell de la Suda. Fou Dertosa en època romana i Turtuixa en època musulmana. L'any 945, per ordre d'Abd-ar-Rahman III es va construir una drassana tocant l'Ebre, emmurallada i amb disset torres i el 1035 es va convertir en la capital d'un regne de taifa.
Ramon Berenguer IV la va conquerir al governador almoràvit Al-Mudhàffar l'any 1148 i la va incorporar a la Corona d'Aragó. Durant el Renaixement, tornà a viure una etapa de creixement econòmic que contrasta amb la pèrdua de pes de Catalunya després de 10 anys de guerra civil (1462-1472).
Durant la guerra dels Segadors la ciutat se va mostrar fidel a Catalunya. El 22 de juliol de l'any 1640 afusellaven els patriotes tortosins que secundaren el crit de rebel·lió que es llançà des de Barcelona pel juny del mateix any i que foren traïts per les autoritats eclesiàstiques i les classes dirigents.
Durant la guerra del Francès els francesos l'ocuparen al gener de 1811, fet que quedà gravat a l'Arc de Triomf de París conjuntament amb altres ciutats conquerides, i fou alliberada el maig de 1814. Durant el segle XIX es va configurar com un important nucli carlista, encara que sota domini de les tropes liberals. El ressorgiment iniciat durant les primeres dècades del segle XX es truncà a causa de la guerra civil espanyola, quan la ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardejos franquistes.
El castell de la Suda, Un dels noms que més vegades se citen en la història antiga de Tortosa és la Suda, denominació d'origen àrab que vol dir el mateix que castell o fortalesa. L'actual castell es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda.
Els romans hi aixecaren les primeres estructures emmurallades, però foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, amb un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana. Des del 1294, quan Tortosa passa al domini de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial i s'hi afegiren noves sales i elements defensius.
De llavors, l'actual Parador de Turisme encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor gòtic català. La fortificació també manté el seu polvorí.
La Catedral de Tortosa o de Santa Maria construcció iniciada l'any 1347 i fou consagrada l'any 1597. És un bon exponent del gòtic tardà a Catalunya.
A l'altar major es pot observar una obra excepcional, el retaule de Santa Maria de l'Estrella (segle XIV), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge.
De totes les seues capelles destaca la dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, lo millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Déu del Roser on hi ha el sepulcre d'alabastre de Joan de Girona
El claustre presenta una forma trapezoïdal i acull una valuosa representació epigràfica als seus murs a més a més de 6 curiosos rellotges de sol. S'hi accedeix des de l'exterior, pel portal d'estil barroc anomenat Portal de l'Olivera (1705) i des de la porta de palau. Al voltant del claustre s'hi articula l'antiga canònica.
Les muralles medievals de Tortosa són la muralla de tancament de la ciutat medieval de Tortosa, que inclouen també una primera línia de muralla definida en època andalusí, que va ser aprofitada al segle XII, posteriorment a la conquesta. Al segle XIV es va definir una nova muralla que ampliava el recinte, aprofitant part de la muralla anterior, i englobava l'eixample medieval de la ciutat.
S'inclouen en aquesta muralla els diversos portals d'accés a l'interior del recinte, així com les seves torres de defensa. Tant de la muralla, com dels portals i les torres, se'n conserven i en queden protegits los trams i fragments integrats a l'urbanisme actual de la ciutat, així com les possibles restes que en puguin romandre al subsòl.

Visita cultural

Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà alguna visita cultural de la zona per on discorria la Via Augusta:

En aquesta sortida, la visita se centrarà en el Museu de Tortosa a la pròpia ciutat de Tortosa:

Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre
Està ubicat a l'antic escorxador de Tortosa, obra modernista, construïda entre els anys 1906 i 1908 construïda sobre terrenys guanyats a l'Ebre i que va funcionar com a escorxador fins al 1997. L'edifici destaca per la forma i el colorisme, inspirats en l'arquitectura mudèjar. Està construït amb basaments de pedra, maçoneria arrebossada, obra vista de maó, ceràmica i teula vidriada. Està situat a la vora del riu i, és que de fet, es va construir guanyant terrenys a l'Ebre a la darreria del segle XIX vora el barri de Remolins.
La sala d'exposicions permanent ocupa una superfície aproximada de 600 m2, distribuïda en un espai a dos nivells. Hi ha un total de sis àmbits on s'expliquen la història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Així en el primer nivell hi ha: Els orígens, Els ibers, La Dertosa romana i Turtuxa; en el segon nivell: Al centre de la Corona d'Aragó i La Modernitat.
El museu té un fons de més de 4.000 peces entre les que hi figuren estris de sílex prehistòrics, esteles funeràries romanes, ceràmica andalusina, capitells gòtics, senyals de riuada, eines d'un dels darrers terrissers de Tortosa i obra pictòrica i escultòrica d'artistes tortosins, entre altres.
El recorregut per l'exposició permanent permet conèixer la història de Tortosa i el seu territori, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Es mostren els vestigis de la Ilercavònia, Dertosa o Turtuxa. Es poden veure les peces més representatives de cada període històric procedents de la pròpia col·lecció del museu i d'altres museus que les han cedit en dipòsit.

Dertosa
és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans. Fundada com a oppidum ibèric a l'actual castell de la Suda abans de la conquesta romana el segle III aC, la ciutat tingué una importància cabdal en la zona per la seva situació estratègica, tant per la importància del seu port, fluvial i marítim, com pel que fa a les comunicacions terrestres, atès que controlava el pas del riu Ebre de la Via Augusta. Els segles II i I aC, la ciutat fou coneguda amb el nom d'Hibera, però cap al canvi d'era s'imposà el de Dertosa, en detriment de l'anterior. Per la numismàtica es coneix el nom complet del municipi, que era Municipium Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa.
La ciutat de Tortosa va rebre diversos noms a l'antiguitat. El darrer que apareix documentat és el de Dertosa, justament el predecessor de l'actual topònim de Tortosa. L'anomenen així diversos geògrafs i historiadors antics i també apareix als itineraris que la situen en un punt clau de la Via Augusta. A les monedes emeses en temps de Tiberi, la llegenda porta el nom de Dertosa, com també apareix en diverses inscripcions que fan referència a la ciutat. Per la datació de les inscripcions i dels autors que l'esmenten, no sembla que aquest nom es popularitzés abans del segle I dC. De tota manera, es tracta clarament d'un nom autòcton, segurament ibèric.
El nom de Dertosa desplaçà l'anterior, Hibera. Aquest nom apareix documentat, naturalment, més antigament: en la primera sèrie de monedes i també en la segona i en un passatge de Titus Livi referit a la batalla d'Hibera. Es tracta d'un topònim clarament derivat de la condició de la ciutat com a guardiana del riu Ebre, Hiberus en llatí i Ἴβηρ en grec. De fet, aquest topònim no és autòcton, ans sembla una elaboració en un ambient no ibèric, probablement grec, i emprada en les rutes de navegació de la Mediterrània occidental ja amb anterioritat al control de Roma, que n'hauria imitat l'ús.
Entre els arqueòlegs i paleohispanistes també s'ha debatut la possibilitat que la seca ibèrica Iltirkesken (segle III-segle II aC) es localitzés a l'oppidum ibèric de Tortosa i, si és el cas, si el terme fa referència als ilercàvons o bé a la ciutat, el nom de la qual, en aquest cas, s'hauria de reconstruir com a Iltirke o Ilerca. Encara ara es tracta d'un debat obert sense proves concloents, atès que la identificació amb els ilergets també té arguments a favor.

04 Hostalric-Sant Celoni
(pont de la Batllòria)

Mil·liari Penedès

13 Moja Grup

13 Mur de Santa Tecla

16 Jaciment dels Munts

17 Tarragona

17 Cap a la torre dels Escipions

17 Torre dels Escipions

17 Aqüeducte de Tarragona

NORMATIVA
01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar.
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org.
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s'hagi seguit el procediment que s'estableix per a cada sortida a través d'aquest we
07.- Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva. La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari. Aquest document s'haurà d'obtenir a través d'aquest web.
09.- Si es prodeix una baixa de les inscripcions serà l'organització qui determini qui l'ocupa i en cap cas serà qui s'ha donat de baixa qui prengui aquesta decissió.
10.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
11.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
12.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
13.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Es tracta d'efectuar a peu el Camí de Sant Jaume entre París i Santiago de Compostel·la, tot passant per Irun, Vitòria, Burgos , León i Ponferrada en diverses etapes de diversos dies cada una.

La primera part és la Via Turolensis o Gran Chemin (Gran Camí), una de les quatre que creuen França des de diferents punts cardinals per anar-se a trobar a Sant-Jean-Pied-de-Port o a Baiona i entrar a la península ibèrica per dirigir-se a Santiago de Compostela.
Aquesta via era la que tradicionalment usaven els pelegrins procedents del nord i que durant molts anys va ser la més freqüentada d’Europa, posteriorment va caure en desús per la proliferació d’altres alternatives, però actualment ha recuperat la impor-tància que anys enrere va tenir.
Des de París per Orleans, Tours -castells del Loira-, Poitiers, Saintes i Bordeus va cap a Saint-Jean-Pied-de-Port o cap a Baiona, Saint-Jean-de-Luz i Irun, aquesta darrera opció és la que hem triat..
Quan aquesta via arriba a Irun, a la frontera amb Euskadi, ofereix dues possibilitats: seguir el Camí del Nord (proper al Cantàbtic) o seguir el Camí Basc de l'Interiror, que és el que hem triat. Aquest camí Basc té també dues possibilitats: anar a Logronyo o anar a Burgos, que és la que hem triat. En els dos casos s'arriba al Camí Francés que és el que s'ha de seguir vers l'oest per poder arribar a Santiago de Compostel·la. El Camí Basc de l'Interior coincideix amb la Via de Baiona des de Baiona al Camí Francès.

Per a cada sortida es confeccionarà una proposta concreta amb les activitats previstes, els llocs de pernoctació, el lloc i hora de sortida de l’autocar, etc. Es farà una reunió prèvia a cada sortida per donar la informació corresponent.

Calendari general de sortides previst
2015 París - Orleas - Chaumont-sur-Loire (Vall del Loira)
2016 Chaumont-sur-Loire - Tours - Poitiers
2017 Poitiers - Saintes - Mirambeau
2018.- Mirambeau – Llac de Soustons
2019.- Soustons - Vitoria
2020.- Virus
2021.- Virus
2020.- Virus
2023.- Vitoria – Carrión de los Condes
2024.- Carrión de los Condes – Ponferrada
2025.- Ponferrada - Santiago de Compostel·la.

Mapa de les darreres 5 sortides

PROGRAMA DE LA VUITENA SORTIDA 2025 (última)

Del 18 de maig al 1 de juny del 2025.- De Villafranca del Bierzo a Sant Jaume de Compostel·la

(Pel fet de començar a més de 100 km de Sant Jaume, aquesta activitat donarà la opció d'aconseguir la "compostelana" en finalitzar l'itinerari previst).

HOTELS

Inscripcions:
A partir del dia xxxx s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 500,00 €, com a molt tard, el 15 de març, al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona. A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 15 d’abril.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: xxxxx € en habitació compartida.
El suplement per habitació individual és de xxx €.

Com que l'import de la inscripció és en habitació compartida, caldrà que les persones que es posin d'acord per compartir habitació ho indiquin en el moment de fer la inscripció
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà sensiblement superior.

Condicionat de l'assegurança de viatge es podrà CLICAR AQUÍ

Port de la Cale - Baiona.

Memorial de la Secon-Guerre Mundiale pour la Paix.

Pont de Santiago - Irun

Camí de Borda Berri

Hernani

Aranzazu

Castro de Henaio

Ermita de Sant Joan d´Arrain

Argandoña

Vitoria/Gsteiz

Tram 1 (Vitoria-Puebla de Arganzón)

Tram 2 (Puebla Arganzón-Mirada Ebro)

Tram 3 (Miranda de Ebro-Pancorbo)

Tram 12 (P. Campos-Carrion Condes)

Tram 1 Carrión de los Condes- Calzadilla la Cueza

Tram 1 Carrión de los Condes- Calzadilla la Cueza

Tram 2 Calzadilla de la Cueza - Lédigos

Tram 4 Sahagún - El Burgo Ranero

NORMATIVA GENERAL
01.- Les sortides s’organitzaran de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins al lloc d’inici de les caminades, uns 10/12 dies per fer l’itinerari a peu, dividits en dos torns de cinc/sis dies d’activitat, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13/15 dies (1+5/6+1+5/6+1).
02.- En cada sortida s’establiran una o dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 15 i 20 km aprox. de llargada i els desnivells que caldrà superar a la part francesa són inapreciables. En el que fa referència al Camí Basc de l'interior hi ha alguns trams que tenen alguns desnivells però sempre moderats i superables. A la part del Camí Francés passa el mateix.
05.- Es començarà a caminar a trenc d’alba per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat; el coordinador de la caminada podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques o psíquiques no es corresponguin als nivells que la caminada requereix.
07.- Les places seran limitades a 40 aprox. En sortides posteriors tindran preferència en la inscripció els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat.
08.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
09.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels caminadors, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
10.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
11.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les persones que estiguin en llista d'espera. Aquest import també es podrà recuperar en el cas d'haver concertat la pòlissa d'assegurança corresponent
12.- Si en una data determinada per a cada sortida no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
13.- En totes les sortides s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
14.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza.
15.- La direcció d'aquesta activitat podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
16.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
17.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

PROJECTE

Es tracta de realitzar la Via de la Plata des de Sevilla fins a la Granja de Moreruela i en aquest punt prendre el Camí Sanabrès que ens portarà fins a Sant Jaume de Compostel·la per un itinerari diferent del del Camí Francès, amb sortides anuals i amb el sistema i la metodologia amb que hem realitzat altres camins de Sant Jaume i que actualment estem realitzant en la via Turonensis.
Degut a la climatologia i a les condicions del territori pel qual passa aquesta ruta s’ha programat per fer-la en l'últim trimestre de l'any.

PROGRAMA

2018.- Sevilla - Mèrida

2019.- Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020.- Virus

2021.- Virus

2022.- Virus

2023.- Valverde de Valdelacasa – Puente de Quintos (Carretera ZA-123)

2024.- Puente Quintos – Laza

2025- Laza - Sant Jaume de Galícia

Inscripcions:
El dia xxxxxx, en acabar la reunió prevista per aquesta data, es podran fer pre-reserva de plaça.
A partir del dia xxxxxxx s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 500 €, al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona.
A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia xxxxx.
Les places seran limitades a 40 persones.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: xxxxx € en habitació compartida.
El suplement per habitació individual és de xxxxx €.

Com que l'import de la inscripció és per habitació compartida, caldrà que les persones es posin d'acord per compartir habitació i que ho indiquin en el moment de fer la inscripció.
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual amb el suplement indicat, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció.

L'import de la inscripció comprèn:

• El viatge d'anada i tornada amb autocar.
• Tots els desplaçaments amb l'autocar inclòs el del dia de descans.
• Estada de
• Estada de
  
• Documentació de les activitats.
  
• Assegurança d'assistència en viatge.

ATENCIÓ: En cas d’anul·lació solament es retornarà els diners de la inscripció corresponents a l’hotel; solament es tornarà l’import íntegrre si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les reserves efectuades.
Els coordinadors de l’activitat podran limitar la praticipació a les persones que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix.

Hotels:
Coordinadors: Josep M. Jerez i Miquel de la Fuente
Més informació: tel. 616 672 173 els dilluns laborables de 17 a 21hores.

PROGRAMA DE LA CINQUENA i ÚLTIMA SORTIDA (19 d'octubre - 2 de novembre 2025)

De Laza a Sant Jaume de Compostel·la

Dia xxx.- Sortida de Barcelona amb autocar cap a XXXX.
Punt 1) Del xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres). Hora: 6.00 del matí.
Punt 2) De la pl. dels Països Catalans (Metro L3 i L5 Estació Metro i Rodalies). Hora: 6.15 del matí. Esmorzar i dinar en ruta.

Dia xxx.- Tram 01.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 02.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita al:

Dia xxx- Tram 03.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 04.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 05.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:
Canvi d’hotel.

Dia xxx.- Tram 06.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Dia de descans. Esmorzar a l’hotel i visita turística a

Dia xxx- Tram 07.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Dinar i tarda lliure a

Dia xxx.- Tram 08.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 09.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 10.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a: 

Dia xxx.- Tram 11.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia xxx.- Tram 12.- Esmorzar a l’hotel i trasllat amb autocar per fer el tram:
Pica - pica i dinar col·lectiu al final de la caminada.
Visita a:

Dia x.- Després d’esmorzar a l’hotel, sortida des de xxxxxxxxxxxxx amb l’autocar.
Dinar en ruta. L’arribada a Barcelona serà el final de l’activitat.

Proserpina

Cami Aldehuela

Coria

Guadalupe

Final de tram

Final de Tram

Dia 1

Día 8

Dia 01 Puente Quintos

Dia 01 Castroforate

Castell de Puebla de Sanabria

Panellets

Panellets

Panellets

NORMATIVA GENERAL
01.- La sortida s’organitzará de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins a Benavente, 12 dies per fer els itineraris a peu, dividits en dos torns de sis caminada, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 14 dies (1+6+1+6+1).
02.- S’establiran dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 10 i 14 km aprox. de llargada. En la majoria de trams el desnivells són poc significatius, tot i que n'hi ha dos que el desnivell és significatiu
05.- Es començarà a caminar tant aviat com sigui possible (segons l'hora d'esmorzar dels hotels) per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- Les places seran limitades a 40 aprox. Els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat tindran preferència en la inscripció.
07.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle en el moment de sortir de Barcelona.
08.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels/de les participants/tes, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
09.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
10.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si és possible l'anulació de la reserva abans d'iniciar l'activitat.
11.- Si el 2 d'octubre no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
12.- En totes les caminades s’ha de portar roba i calçat adequad al lloc de l’excursió i al clima.
13.- Cal que els participants estiguin es possessió de la llicència de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza l'activitat.
14.- Els responsables d'aquesta activitat podran no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
15.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat.
16.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.
17.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites en aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir els/les participants informats/des de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Es podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.

La Via de la Plata es farà simultàniament a la Via Turonensis (que estem realitzant des de París).
Està previst que en tres sortides anuals es completi l’itinerari entre Valverde de Valdelacasa i entre Vitoria/Gasteiz i Santiago.

En resum: cada any es podran fer dos itineraris del camí de Santiago: en el mes de maig el tram corresponent a la Via Turonensis i en el mes d’octubre/novembre el tram corresponent a la Via de la Plata.

VIA TURONENSIS & CAMÍ BASC DE L'INTERIOR & CAMÍ FRANCÉS

2015
París - Chaumont-sur-Loire (inici)

2016
Chaumont-sur-Loire - Poitiers

2017
Poitiers - Mirambeau

2018
Mirambeua – Llac de Soustons

2019
Llac de Soustons – Vitòria/Gasteiz

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Vitòria/Gasteiz – Carrión de los Condes

2024
Carrión de los Condes - Ponferrada

2025
Ponferrada – Sant Jaume de Compostel·la

VIA DE LA PLATA & CAMÍ SANABRÈS

2018
Sevilla – Mèrida (inici)

2019
Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Valverde de Valdelacasa – Puente Quintos

2024
Puente Quintos – Laza

2025
Laza - Sant Jaume de Compostel·la