MERIDIÀ VERD




Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Avinyó, 19 pral.- 08002 Barcelona - infoaeef@gmail.com.- tel. 933 022 730
 
Tornar a la pàgina principal










Cronologia del naixement del metre

Creació del Meridià Verd

Itinerari del Meridià Verd

Mapa general


 


QUÈ ÉS EL MERIDIÀ VERD

L'any 1998 i posteriors es va commemorar el 200 aniversari de la decisió de crear el METRE.

Per a determinar la mida que aquest havia de fer es va decidir amidar la longitud d’una part de l’arc d’un meridià terrestre, concretament el 002º20’14’’, llavors denominat meridià 0, o de París, amb inici a Dunkerque  i final al Masnou, molt aprop de Barcelona.

Per commemorar aquesta efemèride el govern de França i el de Catalunya van acordar crear el MERIDIÀ VERD

 
Triangulació del meridià de París entre la frontera i Barcelona

CRONOLOGIA DEL NAIXEMENT DEL METRE

1789-1799.- Revolució Francesa: Conquesta del poder per la burgesia i desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789.
Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès Liberté, égalité, fraternité) era el lema de la Revolució Francesa.

1790.- En base a la segona expressió del lema (igualtat) es va convenir en que calia una mesura que substituís la gran quantitat de mesures que hi havia a França i a tot el món. una comissió de savis va decidir que la instauració de la nova mesura de distància s’havia de fer de manera que fos reproduïble fàcilment a partir de la natura, entenent que d’aquesta manera s’universalitzava el patró al deslligar‐lo de les dèries humanes.

1791.- El 19 de març l’Acadèmia de Ciències de París va fer un estudi del mètode més escaient i la posada en marxa dels treballs necessaris per a la seva definició.  Es pren la decisió de que la nova mesura es diria METRE, el qual es definia com la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre.
Aquesta decisió era solament era una definició sense concreció de la seva longitud que havia de tenir. Per a concretar‐la, es portaria a terme la determinació de la distància sobre el meridià entre Dunkerque i Barcelona, el mateix meridià que passa per l’Observatori de París.

1791.- L'Assemblea Nacional aprovava la decisió i Lluis XVI, encara al poder, la sancionava el 25 de març següent.
La campanya de mesura es va preparar de manera que es garantís la màxima precisió. A tal efecte, es van construir els millors instruments de mesura per part del millor constructor, els cercles repetidors d’en Jean Charles Borda, amb els que teòricament es podien apreciar angles amb una precisió inaudita: un segon d’arc.
També els observadors, que alhora havien de ser capaços de fer els primers càlculs sobre el terreny, van ser escollits amb cura: en Jean‐Baptiste Delambre (1749‐1822) i en Pierre André Méchain (1744‐1802).

1792.- Méchain i Delambre inicien els treballs d’amidament.

1799.- després de gaire be 7 anys, Delambre i Méchain dedueixen la longitud d'un quart de meridià de Paris i presenten el resultat a l'Acadèmia de Ciències. Així la llei del 10 de desembre de 1799 fixà la longitud del metre dient:
... la deumil·lionèssima part de l'arc meridià terrestre comprés entre el pol nord i l'equador queda fixat definitivament, expressat amb l'antic sistema de mesura, igual a 3 peus, 11 línies i 296 milèssimes. 

1806 fins al 1809.- François Aragó i Jean Baptiste Biot van continuar cap el sud, pel Pais Valencià i vers les illes Balears, les mesures fetes uns anys abans per Méchain i el seu equip vers el nord.

Les referències geodèsiques que Méchain i el seu equip van situar a Barcelona entre 1792 i 1793 van ser:
- la torre de l'homenatge del castell de Montjuïc, extrem  sud de l'arc de mesura
- el campanar nord de la Catedral de Barcelona (el més proper a la plaça de Sant Iu)
- la torre del Rellotge al port de Barcelona, antic far del port
- la torre de Sant Joan a la Ciutadella
- el terrat de l'hostal La fontana de oro, al carrer Escudellers (avui Avinyó) cantodada carrer Ample (molt aprop de la seu social de l'AEEF).

En aquest punt cal esmentar la curiositat de que, a Barcelona, l'av. Paral·lel, que segueix el paral·lel terrestre 41º22’33’’Nord, i l’av. Meridiana, que està alineada amb el meridià 2º13’45.38’’Est, coincideixen a la torre del Rellotge.

Podeu llegir més informació sobre EL NAIXEMENT DEL METRE al pdf que trobareu de CLIQUEU AQUÍ


CREACIÓ DEL MERIDIÀ VERD

L’any 1998 i posteriors diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van organitzar una sèrie d'activitats per commemorar els 200 anys de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque – París – Barce-lona/el Masnou.

Entre els actes realitzats cal destacar la plantada de milers d'arbres al llarg d'aquesta línia imaginària a França i una sèrie d’excursions efectuades pel Centre Excursionista de Catalunya als punts més significatius de la geografia dels Països catalans que van servir de vèrtex geodèsic en l'amidament, amb la col·locació de plaques commemoratives en diferents indrets (castell de Montjuïc, torre del Rellotge del moll de Pescadors, al cim del Puigsacalm, etc.).

Per tal de donar una projecció de futur a aquesta efemèrides i una perspectiva de retrobament amb la natura al meridià, es va acordar rebatejar-lo com a Meridià Verd. Una de les propostes efectuades va ser condicionar i marcar una ruta que s'ajusti al màxim possible al traçat de l'històric meridià de París i que s'integri a la xarxa d'itineraris excursionistes del país.



El Meridià Verd a França
Però els nostres veïns del nord tampoc s’hi han aplicat massa ja que, fora d’uns casos realment anecdòtics, com a la ciutat de París, la realitat és que a França aquest itinerari no es pot seguir perquè no hi ha senyalització, ni tracks fiables, ni guia...



Plaques senyalització

El Meridià Verd a Catalunya
A Catalunya hi ha diversos i importants testimonis del Meridià Verd, el principal, sens dubte, és l’itinerari que es va senyalitzar des del coll de Pal (al nordest de Setcases) fins a la platja d’Ocata.
L'itinerari està senyalitzat amb fletxes direccionals de color verd pintades, impreses en una enganxina (sobretot dins els nuclis de població) o estampades sobre una placa enganxada en suports de material reciclat. En alguns casos, una creu del mateix color verd indica que el camí no és el correcte.

Potser el testimoni més curiós és la guia que es va publicar per diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, que mai ha estat a la venda perquè fou obsequiada als assistents a les dues inauguracions de l'itinerari que es van efectuat (una a Arbucies i l'altre al Masnou.


A més, cal esmentar:

- al peu del vèrtex geodèsic situat al cim del Puigllançada i hi ha una placa commemorativa dels 200 anys dels a-midaments
- a la població de Vallfogona de Ripollès hi ha un passeig i un monòlit dedicats al Meridià Verd.
- a la torre del Rellotge, al moll de Pescadors de la Barceloneta, hi ha una placa del 1999 commemorativa dels 200 anys dels amidaments.
- al centre de la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, abans de les obres actuals hi havia un monument al meridià, obra dels escultors parisencs François Scali i Alain Domingo inaugurat el 23 d'octubre de 1992, que en representa a escala la longitud i les altituds més significatives (on deu ser ara? i on anirà a parar?).
 - al castell de Montjuïc hi ha una placa commemorativa dels 200 anys dels amidaments a la base del pal de la bandera que corona el recinte.
- al castell de Montjuïc també hi ha l’obra de Valérie Berjeron "La talla mètrica de la natura", que associa el metre lineal al seu corresponent temps natural en comparar el creixement de tres espècies d’arbres diferents.
- a la platja d’Ocata del Manou en ocasió de la inauguració del Meridià Verd en el 2006 es va situar un monòlit.


Palets senyalització

Portada guia

Monòlit platja d'Ocata


Torre de guaita del castell de Montjuïc a Barcelona.

Campanar de Sant Iu de la catedral de Barcelona.

Torre del Rellotje, moll de la Barceloneta (Barcelona).


Gravat de la Torre de Sant Joan (desapareguda) a la Ciutadella de Barcelona.


Però com malauradament passa massa sovint a casa nostra, un cop feta la feina (el marcatge, l'amidament, la publicació i sobretot les inauguracions) el Meridià Verd ha caigut en l'oblit del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que és la institució que el va propiciar i finançar (l'edició de la guia va anar a càrrec de tres departaments: Medi Ambient, Presidència amb Turisme de Catalunya). I ara ens trobem que, malgrat la insistència de l'entitat que va col·laborar en fer realitat el Meridià Verd amb la senyalització horitzontal, no sols no s'ha fet el manteniment imprescindible per a un itinerari de muntanya sinó que els errors en la senyalització vertical detectats abans de les inauguracions en alguna comarca (les comarques corresponents van ser les que es van encarregar d'aquesta senyalització) no s'han esmenat i hi continuen havent trams senyalitzats de sud a nord quan tota la resta estan senyalitzats de nord a sud.

Conclusió:
Si es vol fer aquest itinerari cal no confiar en la senyalització que es trobarà sobre el terreny, fins i tot hi ha trams que una nova carretera o altres accions vials han modificat l'itinerari primitiu.


ITINERARI

Observacions
1) Aquesta proposta es compon de 14 trams que es complementen amb 4 variants
.
2) Cal tenir en compte que els trams 10 i 11 són una alternativa als trams 8 i 9.

3) A part de la longitud de cada una d'aquestes parelles de trams la versió dels trams 10 i 11és molt més fidel al traçat del meridia
que no pas el dels trams itieraris 8 i 9. Hi ha la "pega" de que en arribar a la carretera B-520, a la collada del Vilar, cal cercar un taxí a Taradell per anar a un punt on hi hagi
serveis, per contra, si segueixen els trams 8 i 9 es passa per Viladrau on hi ha tots els serveis. També cal esmentar que el tram 9 pot ser problemàtic per algunes persones entre el santuari de l'Erola, al pk 4,410, i Sant Segimon, al pk 7,535.

Trams

01.- La Presta (Vallespir) - coll de Pal: 3:35 h - 11,245 km

Al coll de Pal hi ha una pedra amb un gravat que diu: "Benvingurs sigueu sobe el pas de la Meridiene"


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

02.- Coll de Pal - Llanars: 4:40 h - 18,345 km


Llanars


Clicar sobre el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

03.- Llanars - carretera C-38: 4:30 h - 17,670 km


Carretera C-38


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

04.- Carretera C-38 - coll de Canes: 3:40 h - 11,205


Coll de Canes


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

05.- Coll de Canes - Vidrà: 4:55 h - 18,905 km

Vidrà


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

06.- Vidrà - Sant Martí Sescorts: 4:30 h - 18,715 km

Sant Martí Sescorts


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells


07.- Sant Martí Sescorts - Sant Julià de Vilatorta: 4:45 h - 17,725

Sant Julià de Vilatorta


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

08.- Sant Julià de Vilatorta - Viladrau: 4:05 - 16,235

Viladrau


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

09.- Viladrau - Collformic: 3:15 h - 12,140 km

Sant Segimon


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

10.- Sant Julià de Vilatorta - BV - 5303: 2:40 h - 12,105 km

Santuari de Puig-l'agulla


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

11.- BV-5303 - Collformic: 3:10 h - 12,055 km

Sobrevia


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

12.- Collformic - Cànoves: 4:35 h - 20,370 km

Cànoves


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

13.- Cànoves - la Roca del Vallès: 3:55 h - 15,630 km

La Roca del Vallès


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

14.- La Roca del Vallès - el Masnou (platja d'Ocata): 4:55 h - 20,885 km

Monòlit a la platja d'Ocata (el Masnou)


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

Variants

Variant 01.- La Presta - roques Blanques - coll de Pal: 23,860 km

xalet de les Conques


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

Variant 02.- Setcases - collada Fonda -coll de Pal: 15,800 km

refugi Costabona


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

Variant 03.- tram 04 (pk 14,110) - coll de Santigosa - coll de Coubet - coll de Canes: 13.700 km.

coll de Santigosa


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells

Variant 04

Sant Andreu de la Castanya


Clicar sob re el mapa per ampliar-lo
descripció
track GPX
perfil de desnivells



MAPA GENERAL DEL MERIDIÀ VERD A CATALUNYA
(per ampliar la imatge cliqueu sobre el mapa)


























 

El titular d'aquesta pàgina web és l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore
Avinyó, 19, pral. 08002 Barcelona.- tel. 933 022 730.- infoaeef@gmail.com