DUES MURALLES
El més destacat del  local de l'AEEF al carrer d'Avinyó, 19 són un llenç i dues torres de la muralla romana del segle IV dC. i, annex, un important llenç de la primitiva muralla del segle I aC., Un espai únic on es pot passejar entre les dues muralles de Barcino.
Hi ha dos motius pels quals ens queden moltes més restes de la muralla del segle IV dC. de Barcelona que no pas de la del segle I aC, tot i ser la primera i de dimensions molt més reduïda.
Per una banda, les muralles, amb les seves modificacions d'època moderna van esdevenir a la pràctica, després de la derrota en la Guerra de Successió, els murs d'una ciutat-presó.
Barcelona es considerava propensa a la rebel·lia i controlada per l'exèrcit, que en gestionava entrades i sortides i prohibia fer construccions més enllà d'aquelles parets. No és estrany doncs el clam popular quan es va haver d'ampliar la ciutat al segle XIX no fos simplement el de construir més enllà del recinte sinó d'enderrocar directament les muralles, associades a ser un element repressiu.
Aquest és sens dubte un element clau, però també cal tenir en compte el fet que sobretot a partir del segle XI, moment en què la ciutat va començar l'expansió més enllà de les seves fortificacions, aquestes foren literalment engolides pel creixement urbà.
Moltes de les restes de les muralles, ja fossin murs o l'aqüeducte mateix van passar a ser reaprofitades com a estructures a partir de les quals recolzar les noves construccions.

El membre de l’AEEF, Alfred Lloré Miguel, aficionat a l'arqueologia i col·laborador habitual de les excavacions que es feien a la ciutat, sospitava que rere les parets de la seu de l'entitat podia amagar-se algun tram de muralla.
Fou a l'any 1957 quan l'Alfred inicià la titànica tasca de repicar les parets del local.
Va caldre fer desaparèixer clandestinament la runa d’unes obres que en un principi s'havien iniciat sense permisos..
Els treballs van posar al descobert les torres 52 i 53 de la Barcino romana i el llenç de muralla que les unia (també visible per cert al restaurant que hi ha als baixos de l'edifici).

El que fa però més peculiars les restes trobades a l'AEEF és que és un dels pocs llocs on es poden apreciar les dues fases de la fortificació de la ciutat:
Es tracta d’un passadís únic a la ciutat on conflueixen restes de la fortificació del segle I aC. i de la del segle IV dC.
En efecte, la Barcelona romana va tenir dues muralles. Una primera va ser construïda al segle I aC. i més tard, al segle IV dC. se’n va aixecar una de major.
Es va fer amb urgència, possiblement a causa d'algun atac o amenaça, com demostra que s'utilitzés per a aquesta segona tot el material que es tenia a mà, incloses les pedres dels monuments.
Al farciment entre els dos murs, els arqueòlegs han trobat bustos i altres trossos d'estàtues, que van ser sacrificades per a tal menester. Aquesta segona muralla, amb torres quadrangulars, és la que avui es pot apreciar al costat de la catedral i en altres punts del barri Gòtic.
Més tard, a l'edat Mitjana, quan la vella muralla romana va quedar obsoleta i superada per altres defenses més àmplies, es va utilitzar com a paret mitgera d'edificis i habitatges.
Els seus propietaris van aprofitar llavors per retirar el farciment entre les dues muralles i ampliar així les seves cases. I això és el que es pot admirar a l'AEEF.

Sala de reunions al peu de la muralla

Dibuix de la possible imatge de l'assentament romà de Barcino