Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Avinyó, 19 pral. 08002 Barcelona
infoaeef@gmail.com
Tel. 623 422 942

ACTUALEMENT EL LOCAL i L'ACCÉS A SECRETARIA ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 18.30 A 20.30 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18.30 a les 20.30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

Sender de la Mediterrània

PRESENTACIÓ
El GR 92 és una proposta adequada, engrescadora i amb contingut sòlid i iteressant.

Aquest és un sender emblemàtic en el conjunt de la xarxa Catalana de Senders de la FEEC.
El seu recorreut, de 670 km, representa conèixer quasi tota la façana litoral de Catalunya, ja que en bona part és el camí de Ronda i transcorre per paratges extraordinaris, tant per la costa Brava, la costa Central com per la costa tarragonina.

És important tant pel seu contingut paisatgístic com per l'històric. A més cal tenir en compte que forma part, dins de l'Estat espanyol, del sender europeu E-12.

Recentment se li han fet dues variacions, una a la zona de Vilanova i la Geltrú i l'altra al delta de l'Ebre. I encara n'hi ha una tercera, que està en procés, que el farà passar per la costa des de Blanes a Sitges, sempre amb l'anim d'acostar-lo al màxim a la costa ara que hi ha possibilitats de fer-ho.

Totes les sortides seran, d'un sol dia, totes en dissabte.

NORMATIVA
01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar!!!
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s’hagi efectuat la pre-inscripció i l’abonament de l’import establer abans del DIVENDRES de la setmana anterior a la sortida, al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona (cal indicar el nom i els cognoms)
07.- En cas de donar-se de baixa desprès del DIMARTS anterior a la sortida i el no presentar-se en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari. Degut a la situació sanitària no és possible lliurar-lo a la sortida, per aquest motiu qui el vulgui obtenir ho haurà de fer a través d'aquest web.
09.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
10.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
11.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
12.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i l'acceptació de que la imatge de la persones inscrites en la participació en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Descripció del recorregut:
Iniciarem la caminada a la plaça de l’Atlàntic de Calella de Palafrugell, pel carrer dels Forcats accedirem al camí de Ronda i el seguirem en direcció sud;  al llarg d’aquest tram gaudirem de visions salvatges sobre el mar en primer terme i visions tranquil·les i magnífiques sobre Calella de Palafrugell i el far de Sant Sebastià en segon terme. Arribarem al Golfet, després de gaudir aquesta meravella tornarem enrere per pujar per una escala. Arribarem al carrer Les Planes i el seguirem a l’esquerra amb una bona vista sobre el Golfet, en arribar a una cruïlla pujarem per unes escales a la dreta que ens portaran a l’avinguda de la Costa Brava i la seguirem a l’esquerra; creuarem el carrer Camí del Rus, que a l’esquerra va al jardí Botànic de Cap Roig i seguirem recte en direcció sud per una pista entre camps de conreu; aviat deixarem a l’esquerra Can Roquer i més endavant la pista continua per dins el bosc; passarem una petita esplanada on prendrem la pista de la dreta; poc més endavant hi ha una bifurcació amb tres ramals on cal seguir pel camí carreter de l’esquerra. Més endavant es deixa el camí carreter i s’agafa un estret camí que puja a l’esquerra cap a la carena on hi ha una vista sobre el mar entre els pins. Deixarem corriols a l’esquerra i arribarem al Puig del Terme (140 m), cap al sud hi ha una bonica vista de la costa. Es gira completament cap a la dreta per un caminet que baixa. Es passa pel costat d’una cas. Es gira a l’esquerra i es continua baixant per la pista d’accés a la casa. Es passa per la dreta i se segueix per la mateixa pista. Es continua sempre per la pista. Més endavant s’arriba a una pista i la seguirem a la dreta; aviat arribem a una bifurcació, per la pista de l’esquerra s’accedeix a la cala de Castell. Seguim la pista de la dreta uns metres i de seguida es deixa l’asfalt per agafar un camí carreter a l’esquerra, entre camps. Més endavant anirem a l’esquerra i per un  pontet creuarem la riera d’Aubi i seguirem pel camí de l’esquerra, al costat de la riera. En arribar a la cala Castell es deixa la cala i es va cap a l’oest tot seguint, ben de prop la costa, pel camí de Ronda. Aviat arribarem a la cala S’alguer i passarem per davant de les antigues cases de pescadors, les úniques que ocupen aquesta estreta i encantadora cala. Es continua sempre ran de costa tot passant per la punta de Sant Esteve i pel costat de les restes del castell de Sant Esteve de la Fosca; més endavant arribarem a la cala Fosca amb una àmplia platja al final de la qual seguirem pel passeig de la Fosca al final del qual seguirem per un camí, sempre ran de costa, tot resseguint i pujant per dins del bosc. Quan arribem al cap Gros tindrem una bona vista al llarg de tot l’allargassat cim. La baixada és una mica perdedora i convé no passar de llarg de cala Margarida. Es deixen dos camins carreters a l’esquerra. En arribar a una bifurcació prendrem un corriol a l’esquerra i després seguirem durant uns metres una pista a l’esquerra que porta a un petit aparcament, on cal baixar unes escales a la dreta, ja entre les cases de cala Margarida. Seguirem entre les edificacions pels carrers-passadissos que s’aixequen enfilats sobre el mar. Un cop més se surt tot resseguint la costa. Es deixa a la dreta una drecera que puja a la carretera. Es baixa a una petita cala pedregosa, de la qual se surt per l’altre extrem per un pas entre les roques; arribarem a la carretera de la Fosca i la seguirem a l’esquerra que es continua pel carrer de les Pites, vorejarem el port nàutic per la dreta. En arribar al carrer Pedró el creuarem, anirem a l’esquerra i tot seguit anirem a la dreta pel carrer dels Molins que després de la plaça de la Vila passa a ser el carrer de l’Església; a la plaça de l’Església deixarem l’església a la dreta i per un passadís accedirem a la plaça de la Murada, baixarem, creuarem l’avinguda Onze de Setembre i el port de pescadors quedarà a l’esquerra. Seguirem pel passeig de Mar fins a la cruïlla amb el carrer Aragó.

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, a partir del 2 d'octubre, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, en les dates establertes per a cada sortida, els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18:30 a les 20:30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 30 euros.

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 5 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 30+5 = 35 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 5+5= 10 euros, és a dir, hauran de pagar 40 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 30+5 = 35 euros.
Segons la normativa vigent, els clubs i entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon i per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Ca fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Camí de Ronda
És el nom pel qual era conegut el trajecte que discorria per la tranquil·la Costa Brava i que era utilitzat per la Guàrdia Civil per controlar la frontera marítima espanyola i evitar el contraban. Avui dia se'l coneix també com un atractiu passeig a través del qual podem desplaçar-nos per la costa brava i les seves respectives platges. En els darrers anys, s'han anat fent reformes gràcies a les que han fet del passeig una ruta turística.
Els seus orígens se situen al segle XIX quan es va habilitar un petit corriol a través dels penya-segats i costes de la costa de Catalunya per controlar les poblacions de la costa. Al segle XX, especialment a la postguerra, va adquirir una importància cabdal en servir bàsicament de control de l'estraperlo, activitat en auge a causa de la pèssima situació d'Espanya després de la Guerra Civil espanyola. Tot i això, la gran corrupció imperant de l'època van impedir que es tanqués del tot aquesta via, va ajudar, malgrat l'elevat preu dels productes i l'enriquiment d'uns quants, a pal·liar lleument la pèssima situació dels anys 40 i 50, en els que hi havia una elevada carestia d'aliments, eines i altres productes bàsics. Amb el desenvolupament econòmic d'Espanya, el camí de ronda va deixar de ser important i va perdre la utilitat amb l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea i el consegüent mercat comú i desaparició de les fronteres.

El Golfet
Es tracta d’una cala rústica i molt pintoresca, sorprenentment poc coneguda de la Costa Brava. La seva situació geogràfica, allunyada del centre de Calella de Palafrugell, on es troben altres cales també molt interessants fa d’ella la gran desconeguda de la zona. Tanmateix, la bellesa salvatge d’aquesta platja és captivadora i molt diferent de la resta d’aquest municipi.
El Golfet, situada al final de la urbanització del mateix nom, és una cala envoltada de vegetació exuberant per tot arreu. Es troba en el centre d’una petita badia flanquejada per l’anomenada Punta d’els Forcats, des de Llevant, i pel Cap Roig, des de ponent. Té una longitud de 75 metres i una amplada de 20, i en no ser rústica no compta amb cap tipus de servei.

S’Alguer
Petita platja d’uns 30 metres de llargada, de pedres i fons rocós. Està flanquejada per unes antigues casetes de pescadors i envoltada d'uns boscos de pins que arriben fins al mar. Conserva les tradicionals barraques de pescadors; entre les platges del Castell i la Fosca, la platja de s’Alguer no només està situada en un entorn d’alt interès natural, sinó que el conjunt va ser declarat bé cultural d’interès nacional per part de la Generalitat pel conjunt d’antigues barraques de pescadors que encara s’hi conserven.

Castell de Sant Esteve de Mar
Està situat dalt d'un penya-segat entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer. Només se'n conserven algunes bases de torre i alguns murs.
A llevant resta la part d'una baixa torre de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, fins a l'arrencada d'una volta. Una mica més enrere es veu un mur atalussat d'uns 5 metres, al nord del qual s'aixeca una torre rectangular com la de llevant però que es manté a l'altura del mur. A migdia n'hi ha una altra amb un aparell de pedres més grosses que possiblement és més tardana. A tocar de la masia s'hi conserven les restes d'una d'iguals característiques. L'entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s'hi aixecava recolzada en l'antiga construcció.
El castell fou construït sobre una vil·la romana que, al seu torn, segurament fou construïda sobre un assentament iber. S'esmenta per primera vegada el 1063 en un document en pergamí que es conserva als fons del monestir de Sant Pere de Galligants, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Fa referència a dos castells, el castellum quod uocatur Sanctus Stephanus de Peculiare i el castellum Maur.
El Castrum Sancti Stephani de Mari era la seu d'un domini senyorial que, l'any 1272, estava en mans de Dalmau de Palol, fill d'un altre Dalmau de Palol i Agnès de Sant Esteve, senyors de Vulpellac, al terme de Forallac. L'any 1277 el mateix Dalmau de Palol, a través d'Arnau sa Bruguera, primer alcalde de Palamós, va vendre al rei Pere II el Gran el castell, juntament amb les terres i masos que li corresponien, pel preu de 7.500 sous barcelonesos, amb l'objectiu de satisfer la voluntat reial de posseir un port a la costa empordanesa.
entre aquests dos organismes i l'Ajuntament de Palamós, una vegada el bé va passar de propietat privada a municipal.

Santa Maria de la Fosca
Capella construïda l'any 1946, impulsada per les famílies que formaven la primera colònia d'estiuejants. Va ser beneïda pel rector de Sant Joan de Palamós, mossèn Gaspar Coll, el 7 d'abril de l'any 1947. Costa de trobar, tal com ha quedat amagada entre construccions modernes i els arbres que l'envolten. És un edifici inspirat en l'arquitectura religiosa popular. És una nau rectangular, capçada amb absis semicircular. Al frontis hi ha la porta, de mig punt, una finestra lateral i un òcul, envoltats amb pedra, a l'antiga, i un porxo de teules. Al capdamunt, una petita espadanya.

Santa Maria del Mar
També coneguda com a Santa Maria de Palamós, és la principal església parroquial de la localitat i es considera l'edifici més antic de la població.
És un edifici d'una sola nau, de 5 trams, amb capçalera poligonal (semicircular a l'exterior) i cobert amb volta de creueria. Té capelles laterals a banda i banda de la nau (tres per banda). Presenta les característiques típiques de les esglésies catalanes del gòtic tardà.
Als peus de la nau hi ha un cor alt, suportat per una volta d'arc rebaixat la clau de la qual representa l'evangelista Lluc.
A la banda esquerra de la nau hi ha l'anomenada "Capella Fonda" coberta amb cúpula, construïda en època barroca (1779) i renovada a la segona meitat del segle XX
A la capella fonda s'hi exposa el notable tresor de la parròquia, constituint un petit museu d'art sacre dedicat a la memòria de mossèn Pau Camós. Hi destaquen la custòdia (segle xvi), una creu processional, també del segle xvi, i dues imatges d'argent del segle xvii, una que representa la Mare de Déu del Roser i l'altra Sant Joan baptista.
El retaule de l'altar major, encara que fou en part destruït a la Guerra Civil, conserva dos elements originals del final del segle XVI: el bancal de 1580, construït pel mestre imaginaire Joan Ballester, i set caselles pintades pel pintor renaixentista Isaac Hermes Vermei d'Utrecht (1594-95).
Prop de l’església hi ha la plaça Murada on l'escultura del pintor palamosí Ezequiel Torroella ja torna a observar el paisatge de la badia de Palamós des del privilegiat mirador de la plaça.

Palamós
El port de l'actual Palamós es va utilitzar durant les etapes preromanes i romana, però va entrar en desús fins que Pere el Gran el 1277 encarregà la compra del castell de Sant Esteve, construït sobre restes romanes, o va comprar terrenys que va donar a Astruc Ravaia per desenvolupar-hi un nou nucli de població a partir de la Carta Pobla. Els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues, l'estol català, comandat per l'almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit.
L'any 1277, el rei Pere II el Gran va comprar el castell de Sant Esteve de Mar, a la Fosca. Dins del seu terme hi havia una arrecerada rada on volia construir un port que donés cobertura al creixent comerç amb Itàlia i especialment amb Sicília, de la qual la seva esposa Constança n'era princesa.
La vila de Palamors -així és com l'anomenaven fins a principis del segle XV- va ser fundada el 3 de desembre de 1279 pel batlle general de Catalunya Astruc Ravaia precisament per a mantenir i defensar aquell incipient port. En la Carta-pobla el rei ofereix als nous pobladors espai per a construir la seva llar lliure de qualsevol servitud i tot un seguit d'avantatges, entre elles un mercat setmanal cada dimarts que encara avui dia se celebra. El batlle general nomena a Arnau sa Bruguera primer batlle d'un nou ens, la Batllia de Palamós, que a part de la vila tindrà jurisdicció sobre Vila-romà (Sant Joan de Palamós), Vall-llobrega i Calonge.
La nova vila i el seu port seran a partir d'aquest moment un element estratègic de primera magnitud. Tant és així que només sis anys després de la seva creació, el 1285, Palamós va ser pressa per l'esquadra francesa per a donar suport logístic a les tropes del rei Felip III l'Ardit que assetjaven la ciutat de Girona. L'actuació de l'esquadra de l'almirall Roger de Llúria va ser fulminant, destruint completament l'esquadra francesa en la famosa batalla de les Illes Formigues.
No és fins a la meitat del segle xv quan es construeix el primer moll de pedra i la paret de defensa. El moviment portuari és tan important que es considera el port de Palamós com el segon de Catalunya. Al llarg del segle xv i bona part del XVI és interessant esmentar el comerç d'esclaus procedents del nord d'Àfrica.

El Port de la Selva - Cadaqués

Sant Pere Pescador - L´Escala