Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Pou de la Figuera, 15 bxs. 08003 Barcelona

Sender de la Mediterrània

PRESENTACIÓ
El GR 92 és una proposta adequada, engrescadora i amb contingut sòlid i iteressant.

Aquest és un sender emblemàtic en el conjunt de la xarxa Catalana de Senders de la FEEC.
El seu recorreut, de 670 km, representa conèixer quasi tota la façana litoral de Catalunya, ja que en bona part és el camí de Ronda i transcorre per paratges extraordinaris, tant per la costa Brava, la costa Central com per la costa tarragonina.

És important tant pel seu contingut paisatgístic com per l'històric. A més cal tenir en compte que forma part, dins de l'Estat espanyol, del sender europeu E-12.

Recentment se li han fet dues variacions, una a la zona de Vilanova i la Geltrú i l'altra al delta de l'Ebre. I encara n'hi ha una tercera, que està en procés, que el farà passar per la costa des de Blanes a Sitges, sempre amb l'anim d'acostar-lo al màxim a la costa ara que hi ha possibilitats de fer-ho.

Totes les sortides seran, d'un sol dia, totes en dissabte.

NORMATIVA

01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar!!!
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s’hagi efectuat la pre-inscripció i l’abonament de l’import establer abans del DIVENDRES de la setmana anterior a la sortida, al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona (cal indicar el nom i els cognoms)
07.- La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari.
09.- Si es prodeix una baixa de les inscripcions  l'import de la inscripció sols es retornarà si la plaça queda coberta per una altra persona en llista d'espera, per tant, serà l'organització qui determini qui l'ocupa i en cap cas serà qui s'ha donat de baixa qui prengui aquesta decissió.
10.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
11.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
12.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
13.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i l'acceptació de que la imatge de la persones inscrites en la participació en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Sortida de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 150 metres, i L5 Sagrada Família, a 300 metres). i Tram T-4 Monumental).
Hora de sortida: 7:00   Longitud: 11,1 km aprox.
Durada: 3:30 h. aprox.  Desnivells: gens significatius .
Menjars a càrrec del participant: Esmorzar en àrea de servei i dinar a Deltebre.

Itinerari: Deltebrer (pont El Passador (1), mirador (2), Balada (3), IRTA (4), La Sínia (5) i Amposta (6)

Iniciarem la caminada a la part nord del pont Lo Passador, després de creuar el riu Ebre anirem a la dreta, deixarem a la dreta l’antic embarcador de Sant Jaume Denveja i prendem a l’esquerra el denominat camí de Sant Jaume Denveja, que coincideix amb el GR 92 i el GR 99, que és el camí de Sirga que va paral·lel amb el riu a la dreta i en molts trams amb baranes de fusta; passats uns 1000 metres ens quedarà a la dreta el mirador Vaporet Anita; continuem pel camí que seguíem i aviat tindrem a la dreta la illa de Gràcia, passats uns 1800 metres deixarem a la dreta una zona de descans i a l’esquerra l’accés al llogarret de Balada i continuarem pel camí que seguíem; passats uns 2700 metres tindrem a la dreta la illa de Sapinya; uns 1800 metres més endavant deixarem a l’esquerra IRTA Amposta, Estació Experimental de l'Ebre; continuarem per la pista que seguíem, més endavant deixarem a la dreta la depuradora d’Amposta i passats uns 3000 metres des de IRTA arribarem al final de la caminada a l’aparcament de la Caseta de Paco Furest.

Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, a partir del 15 de desembre, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 30 € + 5 els no socis/es + 6 per llicència temporal, si cal.

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 6 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 30+6 = 36 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 6+5= 11 euros, és a dir, hauran de pagar 36 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 30+5 = 35 euros.
Segons la normativa vigent, els clubs i entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon i per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Deltebre – pont Lo Passador
És una infraestructura viària que uneix les poblacions de Sant Jaume d'Enveja (Montsià) i Deltebre (Baix Ebre). És el darrer pont sobre el riu Ebre abans de la desembocadura.
Es tracta d'un pont metàl·lic de 250 metres de longitud i 19,3 metres d'amplada.[ La plataforma del pont està dividida en dues parts diferenciades: una de 8 metres d'amplada destinada a la circulació de vehicles de motor, i una altra de 7,8 metres per a vianants i ciclistes, amb bancs i miradors per contemplar el paisatge de l'Ebre.
És un pont penjant, suspès per quatre cables metàl·lics amb traçat parabòlic que s'ancoren en el tauler. La seva estructura és mixta, formada per un calaix metàl·lic i una llosa superior de formigó armat. Amb només dos pilars, que s'enfonsen 45 m dins la llera, salva el riu formant tres trams, dos laterals de 68 metres i un de central de 112.
El riu es creuava amb les barcasses o transbordadors que havien prestat aquest servei sense interrupció des de l'any 1849.
El pont, amb el seu nom, ret homenatge a la figura del patró de barcassa i a l'antic ofici de passador. Té instal·lada una exposició sobre la història dels transbordadors i dels antics barquers. Es va obrir al trànsit el dijous 30 de setembre de 2010.

 Camí de Sirga
Un camí de sirga és un camí construït al llarg de rius o canals al llarg del qual persones o animals (ases, mules, bous o cavalls de tir) estiren embarcacions de mercaderies mitjançant una sirga. El mot sirga designa tant la corda com la tècnica de navegació.
Els principis d'Arquímedes i de la inèrcia fan que amb esforços relativament petits poden arrossegar-se càrregues prou feixugues. Lògicament, per poder passar amb la corda, no hi pot trobar-se cap obstacle (pal, arbre…) entre el camí i la via navegable.
Al riu Ebre eren típics els llaguts sirgats per mules desapareguts en data relativament recent. A les zones humides d'Europa amb una xarxa densa de canals el transport de mercaderies amb barques sirgades va ser important fins a la segona guerra mundial.

Balada
És un petit poble situat just davant de l’illa de Gràcia, tocant al riu Ebre. Pertany als termes municipals d’Amposta i de Sant Jaume d’Enveja. Curiosament, la separació entre els dos termes municipals als que pertany es localitza en les dues bandes del seu únic carrer, el carrer Sant Cristòfol.
Dins del nucli hi destaca la presència d’un baladre de grans dimensions, el baladre de Balada, un arbust que ha esdevingut l’emblema d’aquesta petita localitat. Per les seves extraordinàries dimensions, aquest baladre ha estat catalogat com a Arbre Monumental.
És un poble molt petit però fa unes dècades havia acollit prop de vint famílies.

Amposta
El principal sector de l'economia de la ciutat era fins ben entrat el segle xx l'agricultura, sobretot l'arròs i els regadius. Actualment l'economia està diversificada.
Certs autors situen la ciutat romana Hibera Iulia Ilercavonia-Dertosa a Tortosa, altres autors pensen més aviat que havia estat als afores d'Amposta, com que, segons Titus Livi, els romans hi van arribar, venint de Tarraco, després de travessar el riu.
En una terrassa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, és probable que els romans establissin un punt de vigilància, ja que el nom Amposta derivaria del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. També s'han trobat restes d'una vil·la romana a la vora del turó de la torre de la Carrova.
Els àrabs van establir una fortificació de vigilància del riu, sobre l'antic poblat ibèric. Les primeres notícies que hi ha d'Amposta daten del 1098, abans de la conquesta cristiana. Aquell any, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va pactar amb el seu cosí, el comte Artau II de Pallars, que li cediria en feu el lloc d'Amposta a canvi del seu ajut en la conquesta d'aquestes terres, a canvi Artau hi havia de construir un castell que guardés l'entrada de l'Ebre.
La façana fluvial d'Amposta, té com tret distintiu les façanes dels edificis abocades al riu, com la casa Lafont, la casa López i Soler i el molí de Miralles, però hi destaquen dos elements:

El Pont Penjant:
Símbol de la ciutat, construït entre el 1915 i el 1920.
Va ser el segon pont penjant del món construït amb el sistema de formigó armat, després del pont de Brooklyn de Nova York, en el qual està inspirat.
Fa 24 metres d'alçada i el tram total és de 134 m. Està caracteritzat pels dos pilars de pedra en forma d'arc de triomf d'estil historicista, a cada riba del riu i per la seva estructura metàl·lica sostinguda per cables.
La superfície del pont té una amplada d'uns 8-10 m i presenta la calçada per a vehicles, d'un carril per sentit, a més de dues vies laterals per vianants. Els grans blocs pilars de pedra presenten tres registres d'alçada: l'inferior, des de la vora del riu fins a la via circulatòria, amb una arcada de mig punt; el segon amb una arcada quasi el·líptica i apuntada, amb una notable clau central; i el tercer, amb els coronaments superiors, amb tres obertures centrals amb els escuts reial i municipal al damunt i flanquejades per dues quasi torres.

El Castell d'Amposta:
El desaparegut castell fou construït al segle XII per l'Orde de l'Hospital i destruït durant la guerra civil catalana. Actualment és un recinte arqueològic.
El recinte de l'antic castell s'emplaça dintre el nucli urbà d'Amposta, a la confluència entre la plana deltaica i la terrassa quaternària de l'Ebre, en un punt que la darrera forma un sortint prominent sobre l'aigua. El riu li feia de defensa natural als costats nord i oest, i als costats sud i est es va excavar per a la defensa un sistema de doble fossat sec concèntric en forma de lletra L amb el riu als seus dos extrems, generant dos recintes separats i aïllats, el recinte principal i un recinte entre fossats.
Del recinte principal es conserva en un dels llenços que mira al riu, quasi a nivell d'aigua i envoltat per restes de mur, un arc cec ogival d'estil gòtic fet de dovelles i una alçada que supera els sis metres, que tenia funció de suport de l'emmurallament medieval. També es conserven al costat de l'entrada i adossades a la muralla andalusina sis estances alineades i semisoterrades del segle XIV-XV bastides amb carreus de pedra sorrenca i grans lloses de pedra al terra. Segurament l'avituallament i el pagament de delmes en espècies requerí la construcció d'espais soterrats per a emmagatzematge. A la part est del recinte, contra el riu i separada per un tercer fossat que l'aïllava de la resta del recinte formant un recinte independent, s'emplaçava la zona noble del castell anomenada Celòquia, objecte d'una reconstrucció conceptual contemporània.

El Port de la Selva - Cadaqués

Sant Pere Pescador - L´Escala

Coll de Sant Bartomeu - coll Font Cera

Niu de l'Àliga - l'Ampolla