Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Pou de la Figuera, 15 bxs. 08003 Barcelona

Sender de la Mediterrània

PRESENTACIÓ
El GR 92 és una proposta adequada, engrescadora i amb contingut sòlid i iteressant.

Aquest és un sender emblemàtic en el conjunt de la xarxa Catalana de Senders de la FEEC.
El seu recorreut, de 670 km, representa conèixer quasi tota la façana litoral de Catalunya, ja que en bona part és el camí de Ronda i transcorre per paratges extraordinaris, tant per la costa Brava, la costa Central com per la costa tarragonina.

És important tant pel seu contingut paisatgístic com per l'històric. A més cal tenir en compte que forma part, dins de l'Estat espanyol, del sender europeu E-12.

Recentment se li han fet dues variacions, una a la zona de Vilanova i la Geltrú i l'altra al delta de l'Ebre. I encara n'hi ha una tercera, que està en procés, que el farà passar per la costa des de Blanes a Sitges, sempre amb l'anim d'acostar-lo al màxim a la costa ara que hi ha possibilitats de fer-ho.

Totes les sortides seran, d'un sol dia, totes en dissabte.

NORMATIVA

01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar!!!
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s’hagi efectuat la pre-inscripció i l’abonament de l’import establer abans del DIVENDRES de la setmana anterior a la sortida, al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona (cal indicar el nom i els cognoms)
07.- La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari.
09.- Si es prodeix una baixa de les inscripcions  l'import de la inscripció sols es retornarà si la plaça queda coberta per una altra persona en llista d'espera, per tant, serà l'organització qui determini qui l'ocupa i en cap cas serà qui s'ha donat de baixa qui prengui aquesta decissió.
10.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
11.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
12.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
13.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i l'acceptació de que la imatge de la persones inscrites en la participació en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Sortida de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 150 metres, i L5 Sagrada Família, a 300 metres). i Tram T-4 Monumental)
Hora de sortida: 7:00     Longitud: 14,700 km aprox.
Durada: 3:00 h. aprox.    Desnivells: Pràcticament inapreciable
Menjars a càrrec del participant: Esmorzar en àrea de servei i dinar al final de la caminada.

Descripció del recorregut
Iniciarem l’excursió a la sortida d’Amposta, concretament a la carretera N-3048, prendrem una pista en direcció est amb el desaigüe de Xaletes a la dreta, passats uns 250 metres anirem a la dreta, sud, pel desaigüe de Reguerol tot deixant a l’esquerra la caseta d’en Secundino passats uns 750 m anirem a l’esquerra i creuarem el desaigüe de Carasses i continuem pel camí de Baltasar que ens portarà a l’accés de la zona protegida dels Ullals de Baltasar, continuem per la pista que seguíem que ens portarà al mas de l’Arispe, el deixarem a l’esquerra i girarem a l’esquerra creuarem el canal de l’Inglès i continuarem pel camí de l’inglès; passats uns 1,200 metre anirem a l’esquerra i en uns 80 m arribarem a la séquia Gran i continuarem per la pista de la dreta amb la séquia al costat, passats uns 4 km arribarem a una confluència de desaigües denominat Los Tres Desaigües en creuarem dos i seguirem recte en direcció sud i deixarem a l’esquerra les cases de Magí, deixarem una pista a la dreta (a la qual retornarem) i arribarem al mirador de Pataru sobre el llac de l’Encanyissada; retornem a la pista i la prenem a l’esquerra creuem el pont de les Tres Desaigües i seguirem pel camí de la Mata més endavant creuarem el camí de l’Inglès i després el camí de Circumval·lació fins arribar a una cruïlla on anirem a l’esquerra pel camí de la Maquineta; més endavant prendrem el camí de la Rabosa a l’esquerra i quan arribem al desaigüe de Circumval·lació seguirem per una pista al seu costat, al seu final anirem a l’esquerra, creuarem una bifurcació i una séquia i continuarem a l’esquerra per una pista al costat de la séquia de Mar que ens portarà a la carretera de la Ràpita al Poble Nou del Delta i la seguirem a la dreta fins arribar al final de l’excursió a la Ràpita (carretera N-3408).

Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, a partir del 5 de gener, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 30 € + 5 els no socis/es + 6 per llicència temporal, si cal.

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 6 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 30+6 = 36 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 6+5= 11 euros, és a dir, hauran de pagar 36 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 30+5 = 35 euros.
Segons la normativa vigent, els clubs i entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon i per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Parc Natural del Delta de l’Ebre
És la regió aquàtica més important i extensa de Catalunya i compta amb una extensió de 330,31 km². A més d’això, també consta de dues grans badies: la Badia dels Alfacs i la Badia del Fangar, de 68,46 km².
Des de fa molts anys enrere, “Les Terres de l’Ebre” i el Delta del Ebro han estat catalogats com un territori singular i natural. L’any 1962 va ser nomenat com a zona d’importància internacional amb la màxima categoria, dins de la classificació de zones humides euroafricanes d’interès internacional elaborada per Bureau Mar
El riu Ebre és el segon riu més cabalós, després del Duero, de la península Ibèrica, i el principal responsable d'aquest entorn; aporta els materials arrancats al llarg del seu recorregut per dipositar-los aquí, en la conjunció amb el mar Mediterrani. Els sediments són, per tant, els materials provinents dels Pirineus, del sistema Ibèric i de la serralada Cantàbrica, lloc on neixen el riu i els seus afluents.
Les comunitats més importants són les salines, que apareixen en aquelles zones d'alta salinitat, cosa lògica, d'altra banda, en un ambient en el qual la influència del mar és tan palpable. L'aigua marina entra per la capa freàtica que, en evaporar-se, concentra les sals a la superfície.
S'hi practica l'agricultura (cultius de regadiu, fruiters, arròs), la pesca, l'aqüicultura i el turisme. Els camps d'arròs cobreixen unes 21.000 hectàrees. Així mateix manté una pesca important. L'arrossar forma part substancial del paisatge deltaic i constitueix per si mateix una zona humida d'importància capital que comporta, d'una banda, una producció alimentària enorme per a les espècies salvatges, i, d'una altra banda, l'existència d'una vegetació característica.

Ullals de Baltasar
La combinació entre una abundant vegetació i una zona enjardinada dona lloc a un magnífic paisatge verd, molt diferent del que estem acostumats a veure al Delta de l’Ebre.
Els Ullals de Baltasar són surgències subterrànies al delta de l'Ebre. Són originades per les aigües de pluja que flueixen per l'aqüífer des dels massissos del Port i del Montsià cap al mar, i que, en trobar-se amb els materials deltaics, ja saturats, es veuen obligades a emergir. Són bassetes de forma circular i tenen una fondària que oscil·la entre 2,7 i 7 m, i un diàmetre d'entre 5 i 55 m. El flux de descàrrega es fa a través de canals de drenatge i materials torbosos.
Els ullals són l'únic ambient d'aigua dolça de tot el Degut a les seves característiques fisicoquímiques, molt diferents de la resta d'ambients del delta, els aproximadament 40 ullals emeten aigua a una temperatura constant al llarg de l'any, entre 17 i 19 °C doten a aquest espai d'una fauna i flora úniques i singulars dins del conjunt del Parc Natural.
L'Espai disposa actualment de tres figures de protecció que no afecten de forma igual a tot l'àmbit de la zona humida.

L’Encanyissada
És una zona humida protegida que està formada per les llacunes de l'Encanyissada, del Clot i de la Nòria. A més, aquesta zona humida inclou l'anomenada Zona-XII i la finca propietat de SEO/ BirdLife International. En total sumen aproximadament 932 hectàrees d'extensió.
L'Encanyissada és la llacuna de majors dimensions del delta de l'Ebre-assoleix unes 900 hectàrees, i ateny una profunditat de 114 cm. Està comunicada de manera natural amb el mar amb la badia dels Alfacs, a través de la gola Vella, però també de forma artificial pels desguassos que van des de la llacuna fins a la badia. Pel que fa a les entrades d'aigua dolça, antigament només hi entrava aigua de desguàs dels arrossars, amb la qual cosa l'Encanyissada mostrava uns nivells d'eutrofització alarmants.
La llacuna esdevé un indret important per a la nidificació, hivernada i pas de moltes espècies d'anàtids, làrids, ardeids i passeriformes. S'hi ha citat fins a 150 espècies d'ocells.

La Ràpita
La presència humana al terme de la Ràpita es remunta al paleolític, fet documentat per una pintura rupestre que representa un bou de color negre en posició vertical trobada a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, i actualment ja no es conserva. Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.
Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle xviii es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.
El plenari de l'ajuntament del 26 de novembre de 2021, va aprovar el canvi de nom del municipi, que passa a ser la Ràpita. La proposta va rebre els vots a favor dels deu regidors de l'equip de govern municipal.
El port pesquer de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.
El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle xix, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també s'hi troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle xix quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.

El Port de la Selva - Cadaqués

Sant Pere Pescador - L´Escala

Coll de Sant Bartomeu - coll Font Cera

Niu de l'Àliga - l'Ampolla